Precampanya

La xifra màgica dels 30 escons

La política balear enfila cap a les eleccions amb una xifra màgica de diputats al voltant de la qual tot ballarà. Parlem dels 30 escons que donen la majoria absoluta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’esquerra balear diu que està convençuda que mantindrà la majoria absoluta (30 diputats) sobre els 59 que formen el Parlament i que, per tant, no li caldrà pactar amb el regionalista PI (Proposta per les Illes) per mantenir el poder. I encara menys es planteja la possibilitat d’una victòria del bloc de dreta (PP i Ciutadans) o una aliança d’aquestes dues formacions amb el PI. Així ho asseguren tots els dirigents de les forces progressistes consultats per aquest setmanari el passat dia 8 d'octubre, al Saló dels Passos Perduts del Parlament balear. Però no tothom entre el progressisme ho veu igual: algun representant de l'esquerra al marge del PSOE no s'expressa amb tanta rotunditat com els socialistes. I algú, fins i tot, dubta que la dreta estigui tan desfeta com asseguren els estrategs de Francina Armengol.

Mentrestant, des del PI, el partit que serà clau per formar govern cas que no hi hagi majoria absoluta de dretes ni d’esquerres, s’ho miren tot amb molta, molta calma. Van a la seva. Estan convençuts, i així ho manifesten els seus caps, que ni l’esquerra ni la dreta tindrà majoria absoluta i que ells ho decidiran tot. I, per descomptat, no volen parlar de quin tipus de pacte podrien fer.

En el que tots els consultats estan d'acord és que l'eclosió del partit ultradretà Vox, que sorprengué per l'èxit d'assistència a l'acte que celebrà a Madrid el passat 7 d'octubre, no suposarà que la seva marca balear, Actúa Baleares, assoleixi representació autonòmica. Això sí, creuen que debilitarà el PP.

Jorge Campos, líder del partit ultradretà Actúa Baleares

Actúa Baleares

A les Illes Vox té una marca pròpia per presentar-se a les eleccions locals, insulars i autonòmiques. Té el nom d’Actúa Baleares, adoptat per l'antic Círculo Balear. El seu líder continua essent Jorge Campos, conegut ultradretà i furibundament anticatalanista que ara vol destruir totes les autonomies, oblidant de forma interessada que va viure d'aquestes institucions territorials quan fou càrrec de confiança del conseller de Turisme, Carlos Delgado, en el Govern de José Ramón Bauzà del Partit Popular (2011-2015).

Andreu Alcover, portaveu parlamentari del PSIB-PSOE, no dona cap opció de representació a Actúa a les Illes, però veu "molt probable, per no dir segur" que Vox obtingui representació al Parlament Europeu. Malgrat que els comicis locals, insulars, autonòmics i europeus seran el mateix dia, no creu que Campos tingui "cap oportunitat" de convertir-se en diputat, si bé "els vots que aconsegueixi, que poden ser un grapat de milers, els restarà al PP. Per tant, la presència d'Actúa i Vox juga contra la dreta en el seu conjunt".

Més o menys de la mateixa opinió és la coordinadora de Més per Mallorca i vicepresidenta i consellera de Turisme del Govern balear, Bel Busquets, que considera que “l’empenta de Vox no serà suficient perquè entri a les institucions, però sí que pot restar-li suports al PP” i, per tant, debilitar-lo encara més, cosa que va en benefici de l’esquerra. I és que “la dreta està cada vegada més fragmentada, cosa que no havia passat mai”.

Des del PI, el seu vicepresident, Josep Melià, dona per bona l'anàlisi i s'apunta a la idea que la força d’Actúa restarà potencial al PP. Al contrari dels representants del PSIB i Més consultats, però, Melià està segur que "això no vol dir que l’esquerra s’enforteixi".

Els socialistes

“Ara com ara crec que està asseguratrepetir quatre anys al capdavant del Govern, manifestava a aquest setmanari, en conversa informal durant el passat debat de política general al Parlament illenc, un estret col·laborador de la presidenta Francina Armengol. L’anàlisi que fa és que “l’efecte Casado no es nota i si el PP repeteix els 20 diputats que va assolir el 2015, Biel Company farà una festa". Mentrestant, Ciutadans "segurament pujarà, sí, però no tant com tots suposàvem que passaria fins a la moció de censura" de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy. A la vegada, el PI "em fa la sensació que ja va tocar sòtil [el 2015] i no passarà d’on està”. Així les coses, i a pesar que “tant Podemos com Més perdran alguns escons”, el PSOE “recuperarà” vots i representació, de manera que “en el seu conjunt l’esquerra sumarà” almenys 30 escons, gràcies al fet que “la imatge pública” d’Armengol “és bona”.

El portaveu parlamentari socialista, Andreu Alcover, es mostrava la setmana passada del tot confiat a assolir l’objectiu: “No veig cap motiu perquè no hagi de ser així, hem fet una bona gestió [al Govern], la imatge pública de na Francina és molt bona i, per tant, poc o molt recollirem el fruit lògic” en vots a les eleccions del mes de maig de l’any que ve. “Sincerament t’ho dic, crec fermament que repetirem, que arribarem almanco als 30 diputats” entre tota l'esquerra, que donen la majoria absoluta. Alcover accepta que és probable que Ciutadans augmenti la seva representació, que per ventura el PI també i que els aliats d’esquerra, Podem i Més, patiran una lleugera davallada, però “en el conjunt, els partits d'esquerra no perdrem” més de quatre diputats i, per tant, “seguirem governant sense necessitar cap altre pacte”. És a dir, que no creu que els faci falta un acord amb el PI. L’anàlisi que fa Alcover parteix de la base que “l’eclosió de Vox, a l’acte de Madrid” indica que Actúa Baleares tindrà prou força" per curtcircuitar qualsevol opció de creixement del PP de Biel Company: “Com a màxim es quedarà com està i tampoc seria estrany que fins i tot baixàs” algun escó. I com que, al mateix temps, pensa que “Ciutadans pujarà però no prou perquè sumi amb el PI i PP els 30 diputats”, el resultat serà “que no hi haurà cap alternativa possible a un nou govern de l’esquerra presidit, per descomptat, per Francina Armengol, perquè ningú amb dos dits de coneixement dubta que serà ella i no un altre qui ocuparà la presidència altre pic”, assevera, en referència el·líptica a les declaracions que ha fet el candidat de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, president del Consell Insular de Mallorca, que aspira a presidir el Govern illenc.

Els aliats

A Podem es limiten a explicar, tal com ho fa el seu actual portaveu parlamentari, Alberto Jarabo –que es presentarà a les eleccions internes del seu partit per ser candidat a batlle de Palma a les eleccions de 2019–, que “l’objectiu és aconseguir una altra legislatura” de l’esquerra tant al Govern com a la resta de les principals institucions: els Consells Insulars i l’Ajuntament de Palma. I amb un important canvi amb relació a 2015: que “Podem ha d’estar al Govern”. Durant l’actual legislatura, la formació morada dona suport parlamentari a l’Executiu d’Armengol, si bé no hi participa des de dins. Jarabo pensa que el seu partit ja hi hauria d’haver entrat “després de les passades eleccions generals”, però Podem s’estimà més mantenir-se en el suport extern. Ara, amb vista a l’any que ve, no té “dubtes” que “ens haurem d’integrar” a l'Executiu. Més o menys el mateix diu, a les entrevistes que li han fet, Juan Pedro Yllanes, actual diputat al Congrés, que aspira a ser triat, en les eleccions internes, cap de llista i candidat a president del Govern pel partit morat: “Hem d’assolir una legislatura més, l’esquerra ha de continuar governant”. De perfil pragmàtic, Yllanes s’ha arrenglerat amb Errejón i contra Iglesias en la pugna interna a Madrid.

A hores d’ara Podem no està per pensar a llarg termini, en les eleccions i els possibles pactes. Està immers en la preparació de les futures eleccions internes per triar els principals candidats de les llistes electorals. L’únic que hi ha clar és que Jarabo vol ser cap de llista a Palma i Yllanes al Govern illenc. Tota la resta és una incògnita. Ni tan sols se sap si el sector anomenat anticapitalista presentarà batalla contra Yllanes o si s’integrarà a la seva llista. La màxima representant d’aquest corrent més radical, l’actual diputada i coportaveu Laura Camargo, no ha volgut ni confirmar ni desmentir no sols si es presentarà contra Yllanes, sinó fins i tot si seguirà en política o si es retirarà.

En Més (per Mallorca i per Menorca) el discurs oficial és que “hem de repetir quatre anys més” en el Govern. I pensen que “així ho farem”, ja que els resultats electorals donaran a l’esquerra –PSIB, Podem, els dos Més i Gent per Formentera– la majoria absoluta, tal com assegura la coordinadora de la formació a Mallorca, Bel Busquets, que també és vicepresidenta i consellera de Turisme del Govern balear. Per cert, i sigui dit de passada, la formació ecosobiranista continua negociant amb Esquerra Republicana, i tot indica –tret que hi hagi una gran sorpresa que ningú preveu– que els republicans acabaran integrant-se en la candidatura conjunta a Mallorca, mentre que a Menorca ja formen part de Més des de fa quatre anys. Tornant a Busquets, l’anàlisi que fa és quasi calcat al dels socialistes. Creu que "repetirem quatre anys més en el Govern, no veig cap opció que no sigui aquesta". I com Alcover, també creu, tal com ja s'ha dit, que la força de Vox pot actuar contra el PP. Ara bé, vol destacar, amb relació a la ultradreta, que “allò més important” no és "el càlcul electoral", sinó “el fet que aquesta gent, que fa por, demostri tenir aquesta força, i com a conseqüència ben bé pot passar que PP i Ciutadans se sentin obligats a extremar segons quins posicionaments, com ja s’ha vist. I això no és gens bo”.

La seguretat en la repetició de la majoria absoluta no és compartida per tota l’esquerra. Des d’Eivissa, una de les fonts que millor coneixen la política de l’illa i de Balears –així com dels Països Catalans–, explica que “me sona molt això de la seguretat en la victòria de l’esquerra. A cada Pacte de Progrés (els de 1999-2003 i 2007-2011) ho vaig sentir a dir com si estigués assegurada, fos inexorable i, després, a l’hora de la veritat, la llosca va ser monumental. Jo no veig el PP tan enfonsat com alguns diuen, ni Ciutadans havent arribat al màxim de la seva representació, ni el PI amb el seu creixement aturat... Siguem prudents, que la dreta és molta dreta”.

Josep Melià, vicepresident del PI / Autor: Isaac Buj

El PI

Els regionalistes del PI són el partit que està cridat a ser la clau que forgi una majoria política en cas que ni el bloc d’esquerres (PSIB/PSOE, Podem, els dos Més i Gent per Formentera) ni el de dreta (PP i Ciutadans) arribin als 30 diputats. Així ho ha manifestat en diverses ocasions el seu president, Jaume Font, i talment ho analitzava la setmana passada per a EL TEMPS el vicepresident, Josep Melià: “No veig possible que l’esquerra arribi a 30 escons, en perdrà almanco un per Menorca, dos per Eivissa i entre tres i cinc per Mallorca, i això fa, a tot Balears, un mínim de cinc escons manco i un màxim de vuit. Per tant, es quedarà per davall de la majoria absoluta”.

Explica, així mateix, que el seu partit sumarà sobre els tres escons de 2015 almenys “dos diputats més, n’estic ben segur: un per Eivissa i un altre per Mallorca, de manera que el nostre grup parlamentari serà de cinc membres. Això sumat al fet que Ciutadans, amb tota seguretat, pujarà almanco tres o quatre escons, fa un total de cinc a set diputats que “per força han de sortir de qualque banda”, o sigui "de l’esquerra, de Podem i els dos Més".

La conseqüència de l'anàlisi que fa Melià és òbvia: “no hi ha dubte” que el seu partit tindrà la clau de tot. Aleshores, què decidirà? Amb qui pactarà? “No passem l’arada davant del bou, esperem a veure què voten els ciutadans, a comptar a la nit electoral, a conèixer les forces de cadascú, i llavors ja veurem què feim”. Això sí, dona una pista: “No és el mateix que na Francina es quedi al capdavant de 29 escons [els dels socialistes sumats als dels morats, ecosobiranistes i el de Gent per Formentera] que de 25, posem per cas”; i deixa interpretar que per ventura el PI pactarà amb el bloc de dreta o amb el d’esquerra en funció de quin dels dos s’acosti més a la xifra màgica dels 30 escons.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.