Els Crítics

Arrelar-se a la ferida i trobar la raó de ser

A mig camí de la realitat i la ficció, 'The Rider' s’inspira en la vida de Brady Jandreau, un genet que pateix un accident que li provoca una ferida cerebral que l’incapacita per seguir practicant aquest esport

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En altres temps, ara ja llunyans, el western era el gènere popular per excel·lència, viver d’estrelles enlluernadores i valedor de grans pressupostos i dispendis econòmics. Tot pel bé de l’empresa i per l’entreteniment de la gran massa, àvida d’aventures, proeses i victòries. De vitalitat decadent i com si fos el producte d’una època pretèrita del cinema, els anys l’han arraconat a una carpeta que ens remet més a l’antropologia que al nervi de l’actualitat, pràcticament en desús per qüestions d’anacronismes, d’interessos i de realitats fílmiques més efectives. Però no hi ha cap gènere més concloent que el western per mostrar la solitud de l’home davant el món. També davant l’atzar i el seu propi límit.

Si bé podríem discutir l’adscripció de The Rider al sentit estricte del gènere, sí que podem assegurar —amb el nus a la gola que ens deixa l’esplèndid tram final— que el western continua mantenint l’essència d’aquella rudesa ancestral de la terra promesa, forjada a base de camins, ferides i silencis. Un recorregut que parla de pioners, però també de supervivents. Aquest és, d’entrada, un dels grans guanys d’aquesta pel·lícula menuda, sensible i gens avesada a la condescendència o a l’emotivitat que imaginem quan acceptem la impossibilitat. Una pel·lícula que venç el recel inicial que suposa, per a uns espectadors com nosaltres, crear empatia amb una història ambientada al món del rodeo, amb cavalls, bous, salts i llaçades.

Aviat queda superada la premissa i el film s’obre en canal, pausadament, deixant clar que caldrà patir, tal com passa quan les coses valen veritablement la pena. A mig camí de la realitat i de la ficció, The Rider s’inspira en la vida —i en el cas real— de Brady Jandreau, genet que pateix un accident que li provoca una ferida cerebral que l’incapacita per seguir practicant un esport convertit en forma de vida, d’èxit i de reconeixement. En el camí al verisme, la jove directora Chloé Zhao es val, fins i tot, de la presència de la família mateixa i dels companys de professió de Jandreu com a intèrprets del film. Una mostra de quin és el manual emprès per explicar la història, una mena de postal concreta i de tints neorealistes on el genet malmès combat contra la determinació que sosté que no tornarà a cavalcar. Guanyadora de la Quinzena de Realitzadors de Canes i premiada amb l’Espiga de plata de la Seminci de Valladolid (millor nou director i actor), Zhao es val d’un heroi convertit en ànima en pena, taciturn, estranyat de viure allò que li ha tocat, per ventura de l’atzar, malmetent la vida que tenia escrita.

Fet a mode de presentació de situació i personatges, el primer tram del film avança a partir de rutines, de silencis i de diàlegs que potser no tenen la perícia suficient per esquivar l’obvietat. Però ningú no podrà negar dues troballes que fan que el film valgui, i molt, la pena: una, que la direcció mostri una sensibilitat a prova d’efectes immediats, fonda com ho són les pèrdues que fan mal de debò; i dues, que tot allò viscut al llarg de la pel·lícula traspuï veritat, construïda com una delicada odissea de negatives i d’impediments, com si la construcció —del jo, del mateix film— fos la recerca d’escletxes per on poder seguir respirant i no ofegar-se. Una veritat polsegosa i àrida, més preocupada en com t’has d’arrelar de nou a la terra —i a les normes seculars de cada lloc i circumstància— que no pas en la dramatització de la tragèdia. Perquè n’hi ha prou d’entrar de ple a la ferida —visible a la primera escena— i endinsar-se en aquesta existència, una entre tantes, que busca la raó de ser.

 


The Rider
Direcció i guió: Chloé Zhao

Estats Units, 2017
Durada: 104 minuts
Fotografia: Joshua James Richards
Música: Nathan Halpern
Repartiment: Brady Jandreau, Tim Jandreau, Lilly Jandreau, Cat Clifford, Terri Dawn Pourier
Gènere: Drama. Western


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.