Clece i ACS

Florentino vol controlar els serveis socials als Països Catalans

A través de l'empresa Clece, que pertany al conglomerat ACS, Florentino Pérez va quedant-se progressivament amb més contractes de gestió de serveis socials de les institucions dels Països Catalans, quelcom que preocupa força les ONG i, també, el Govern de les Illes Balears. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’imperi de Florentino Pérez, el cap de la macro empresa ACS – Actividades de Construcción y Servicios- i president del Reial Madrid, controla cada cop més àmbits de negoci en els Països Catalans relacionats amb els serveis socials. Es tracta d’un fenomen empresarial poc comentat, d’una estratègia de penetració discreta, sense gran rebombori però que és creixent i que amenaça a convertir la política social de les institucions en un gran negoci controlat des de Madrid per part de l'empresari.

En efecte, des de fa uns pocs anys el president del Reial Madrid s’està introduint en la gestió dels serveis socials que les administracions públiques treuen a concurs perquè se’n faci càrrec la iniciativa privada. Fins fa poc era terreny gairebé exclusiu de les ONG i de petites empreses d’auto treball, sobretot. Ara s’està convertint en un nínxol de negoci que suposa molts de beneficis per al totpoderós holding empresarial madrileny.  

El negoci social

La presència empresarial de Florentino Pérez en la gestió social als Països Catalans està creixent força, a través de la filial Clece – empresa inicialment dedicada a la neteja d’edificis públics i, més tard, també a logística, manteniment, càtering, cafeteries, seguretat, treball temporal i màrqueting- que persegueix fer-se amb la gestió del major nombre possible d’escoles per a infants i residències per a vells. “És un negoci de magnituds enormes que se l’està intentant quedar quasi en pla de monopoli”, expliquen des del Govern de les Illes Balears

Pérez, un dels grans representants del neoliberalisme espanyol –que ni és nou ni, molt menys, és liberalisme; si bé espanyol sí que ho és, i molt- busca de manera entestada controlar aquest nínxol de negoci creixent que s’alimenta dels diners públics. Crida l’atenció que sigui una empresa que té com a matriu una gran constructora la que ara es dediqui a controlar el màxim possible de serveis públics de gestió privada de caràcter social. Clece apareix, per exemple, en la gestió d’entitats contra l’exclusió social, en centres de persones sense llar, centres ocupacionals, de discapacitats, d’ajuda a dones maltractades... però allò més cridaner és com s’està quedant amb la gestió privada de cada cop més i més escoles d’infants i de residències per a vells. Compra altres empreses, petites, que actuen en aquests àmbits i, sobretot, es presenta a tots els concursos que les administracions públiques convoquen, amb uns preus tan competitius que difícilment en perd un, de concurs.

Un capellà que ha fet del servei als marginats socials la seva vida, el mallorquí Jaume Santandreu, alertava recentment EL TEMPS sobre el fet que “Florentino s’ho vol quedar tot, el que fins fa no molt era una activitat que requeria de forma imprescindible tenir la vocació de servei a la gent més desafavorida ara s’està convertint en un negoci enorme en mans d’una sola empresa”. Consultada al respecte la consellera de Serveis Socials i Cooperació de l’Executiu illenc, Fina Santiago, reconeix que “és vera que (l’empresa de Florentino Pérez) és per tot arreu (de l’Estat) intentant quedant-se la gestió” d’escoles d’infants i de residències per a persones majors. La penetració a Balears no és encara tan massiva com a d’altres llocs, “però la pressió és molt intensa”, diu una altra font.  La consellera reconeix implícitament el perill i expressa la seva “preocupació perquè àmbits que eren propis de les ONG estan caient sota el control empresarial que no mira altra cosa que el benefici”. Ja el 2014 diverses ONG andaluses alertaren sobre el fenomen de la conversió d’un àmbit de prestació social en un negoci sense ànima controlat per l’empresa de Pérez. Des d’aleshores Clece no ha fet més que créixer, fent-se present per tot. Als Països Catalans també. Diu Santiago que “el capitalisme de les grans empreses, com aquesta, veu en la gestió d’aquests serveis un gran negoci”. Però, quin és el negoci?

Doncs, en síntesi, segons les fonts consultades, l’estratègia de Clece és senzilla: guanyar els concursos de gestió de tots aquests serveis socials gràcies a uns preus molt barats per a les administracions públiques, de tal forma que es queda cada cop amb més i més contractes, llavors optimitza les despeses de gestió i personal amb l’objectiu de treure beneficis, encara que siguin molt esquifits per a cada servei, amb el resultat que l’acumulació de contractes fa que el negoci global vagi augmentant els guanys cada any. I encara més important, expliquen les fonts balears consultades, “el risc és que a mig termini podria controlar una quota tan gran del que podríem anomenar aquest mercat social que a la pràctica tindria la paella pel mànec i llavors podria posar els preus que volgués” a les institucions i multiplicar així els beneficis.

L’estratègia empresarial està encara en fase inicial. El febrer de 2017 Clece controlava un centenar d’escoles d’infants a tot l’Estat, majoritàriament a Madrid i Barcelona. Des d’aleshores ha penetrat al País Valencià i, també, a les Illes Balears.  “Els nostres batlles estan preocupats perquè es troben amb aquesta empresa per tot, a qualsevol concurs que es faci de gestió de serveis públics, en especial d’escoles d’infants, hi apareix amb unes condicions imbatibles”, diu una dirigent de Més per Mallorca.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.