Turisme Cultural

El tresor romànic de la Cerdanya

El romànic de la Cerdanya conforma un conjunt monumental forca homogeni però ric en matisos, singulars i atractius. Forma part de la ruta transfronterera de la Via Romànica, que transcorre transversalment des de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, fins a Bassella, al límit meridional de l’Alt Urgell; és a dir, des de la Mediterrània fins al començament de les terres planes de ponent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El gran cronista pirinenc Joan Obiols (Peramola, Alt Urgell, 1952) destaca l’aire monumental de l’església de Santa Maria de Talló, al poble de Talló, inclòs al municipi de Bellver de Cerdanya. “Sorprenen les dimensions de Santa Maria, una joia romànica coneguda com la catedral de la Cerdanya”, escriu. És l’exemple més monumental del romànic cerdà.

Sorprenen perquè la majoria de les esglésies de la Cerdanya han arribat als nostres dies dedicades al mateix servei per al qual va ser construïdes, generalment a partir del segle XI, i algunes, abans, i no són en conjunt grandioses esglésies, perquè s’edificaven per les necessitats de les petites poblacions que tenien a càrrec seu. La majoria mantenen l’encant original, perquè han estat molt ben conservades i, en general, poc transformades. Per això són homogènies entre elles.

Formen part de la ruta transfronterera de la Via Romànica, que transcorre transversalment des de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, fins a Bassella, al límit meridional de l’Alt Urgell; és a dir, des de la Mediterrània fins al començament de les terres planes de ponent. La ruta travessa les comarques del Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i l’Alt Urgell. La zona pirinenca que comprèn la Via Romànica constitueix un territori amb característiques físiques molt semblants i posseeix unes arrels culturals comunes que es remunten al començament de l’edat mitjana.

Homogènies, però no iguals. La de Talló és potser la més singular de totes. El frontispici d’entrada conserva la ferramenta original, un ull de bou flanquejat per dues finestres i una espadanya al capdamunt. El campanar és modern, del segle XII, així com el porxo. És la primera església de la Cerdanya citada a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell. Durant les pugnes del bisbat d’Urgell amb el comtat de Foix i el vescomtat de Castellbò (segle XII), el bisbe d’Urgell s’hi va refugiar. Per això se l’anomena la catedral de la Cerdanya. A l’església es venera la imatge romànica de la Mare de Déu de Talló, del segle XIII (Els millors racons de la Cerdanya, de Manel Figuera Abadal).

Les campanes de Talló sempre han tingut fama i, per això, Isidre Soler, a Vora’ls Estanys diu: “Les campanes de Talló / no son pas com altres clotxes / les campanes de Talló / tenen un altre so” (Atles literari de les terres de Girona, Sebastià Bosom).

No podem anar-nos-en sense passejar pels carrers del poble, amb cases cerdanes ben antigues i alguns portals molt interessants.

Una de les esglésies més antigues de la comarca és el temple preromànic de Sant Julià de la Pedra, també dins del municipi de Bellver, aixecada sobre el massís rocallós, directament damunt de la pedra mateixa. Encimbellada en un petit turó, la part més antiga és dels segles X-XI, és la nau, amb una encavalcada de fusta construïda al segle XV en substitució de la volta que la cobria però s’hi manté intacte el mur de tramuntana amb arcs de ferradura.

Una de les esglésies més antigues de la comarca, és el temple preromànic de Sant Julià de la Pedra, també dins del municipi de Bellver, aixecada sobre el massís rocallós, directament damunt de la pedra mateixa.

És possible que l’absis aprofiti una antiga torre de guaita, atès que tenen més de dos metres de gruix. Se sap que al segle XII els càtars la van saquejar. L’any 1936 fou saquejada i cremada i la darrera gran restauració és de 1984. Dintre de l’església s’exposen fotografies del romànic de la Batllia i part del patrimoni eclesiàstic de la zona.

El juliol de 1883 Jacint Verdaguer, que visità l’església i hi digué missa, va anotar: “Pedra està plantat sobre una alta roca, que ocupa enterament; té uns horts davant, i a l’altra banda, el riu. I part dallà, una fondalada serra amunt, i dalt, una hermosa pineda”.

Amb quatre senzilles paraules, escriu Manel Figuera, l’insigne poeta descriu aquesta població encaixonada en la petita vall de Riu de Cerdanya, creuada pel torrent de la Bavosa, un racó natural per ella mateixa.

Jacint Verdaguer coneixia i estimava els voltants de Bellver de Cerdanya. Dos anys abans ja hi havia passat, de camí cap a la Seu d’Urgell. Llavors va visitar Sant Martí dels Castells i va anotar: “Sant Martí dels Castells està entre els pobles de Nervils i Martinet, a vora del Segre, i gairebé voltat per ell, fent-li donar una giragonsa llarga. Com un gegant, omple i domina la vall. Ses parets són de pedra picada, vellíssimes. Per un privilegi, son amo o masover és batlle de son terme, en què no hi ha altra casa.” Encara ara: adossat a l’església es va construir l’únic mas de l’antic terme municipal.

Sant Martí dels Castells està entre els pobles de Nervils i Martinet, a vora del Segre, i gairebé voltat per ell, fent-li donar una giragonsa llarga. Com un gegant, omple i domina la vall. Aixla descriu Jacint Verdaguer.

L’església es troba documentada l’any 965 en el testament del comte Sunfried II de Cerdanya. Adossada a l’interior del castell, al qual donà el nom, ocupant la meitat est de l’edifici. És romànica de planta rectangular amb una volta de canó lleugerament apuntada. 

Les ruïnes del castell van inspirar a Bécquer el poema “La cruz del diablo”, a partir de la llegenda de la Creu del Diable.

Encara dins del terme municipal de Bellver de Cerdanya trobem el que potser és el campanar més popular de la comarca, el de l’església de Santa Eugènia de Nerellà. De l’antiga construcció només es conserva el campanar. De quatre nivells, té divuit metres d’alçària. La inclinació del campanar obligà a una consolidació urgent. Té el sobrenom de “Torre de Pisa de la Cerdanya”. El desplom és d’aproximadament 1,25 m.

De l’antiga construcció de l’església de Santa Eugènia de Nerellà només es conserva el campanar. De de quatre nivells té divuit metres d’alçària. La inclinació del campanar obligà a una consolidació urgent. Té el sobrenom de “Torre de Pisa de la Cerdanya”.  

Joan Obiols ens reporta que els tres pobles que comparteixen aquesta església de Santa Eugènia, Nerellà, Nas i Olià, consideraven que la santa era eficaç contra els dimonis i els mals esperits del passat, però no contra els actuals... 

Josep Maria Junoy va observar als anys vint com els carrers d’Alp s’agrupen al voltant de l’església parroquial, des de la porta de la qual contempla “amb una insistent encuriosida melangia, el vell cementiri abandonat”. Per què s’han interessat tan poc els cronistes per l’església de sant Pere d’Alp? Un misteri.

Sant Pere d’Alp és una construcció plenament adscrita i representativa a les fórmules de l’arquitectura romànica inicial i degué constituir una de les obres més ambicioses de les construïdes a la Cerdanya durant el segle XI.

L’edifici no conserva cap tipus d’ornamentació, però les seves condicions constructives i estructurals permeten considerar-lo —ha quedat establert pels historiadors— com una obra plenament adscrita i representativa a les fórmules de l’arquitectura romànica inicial. De fet, degué constituir una de les obres més ambicioses de les construïdes a la Cerdanya durant el segle XI.

L’edifici, molt transformat, sembla correspondre a una edificació llombarda. La porta de llevant és una de les obertures primitives. L’església, molt reformada, conserva unes interessants restes de pintures gòtiques del segle XIV, comuna figura de sant Cristòfol. Dues imatges de la Mare de Déu es conserven al Museu d’Art de Girona i al Museu Episcopal de Vic.

Joan Obiols passeja per Prullans, “net, atractiu, ben conservat” i entra al carrer de l’Església, amb la parroquial de Sant Esteve dels segles XII-XIII que conserva un notable campanar de torre quadrada i un absis semicircular bellíssim. Al costat de la porta, observa, hi ha una placa que fa esment de la presència del nom de Prullans en l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX, la primera carta geogràfica del Pirineu.

L’església parroquial de Sant Esteve de Prullans (a dalt) conserva un notable campanar de torre quadrada i un absis semicircular bellíssim.

Els murs són de carreus de pedra. Al mateix pla que la façana, orientada a ponent, s’hi troba la torre campanar de secció quadrangular, construïda amb carreus de pedra. És esvelta, ufanosa, harmònica.

No són les úniques joies romàniques de la Cerdanya de l’àmbit gironès. Al municipi d’Isòvol en tenim dues. La de Sant Pere d’Olopte, situada en una elevació, consta d’una nau coberta amb volta de canó apuntada i absis semicircular, amb una base que salva la irregularitat del terreny. L’absis està decorat amb petites mènsules amb cares humanes. I la de Santa Maria d’All, de nau única amb sostre de fusta i absis semicircular. A l’exterior de l’absis s’aprecia un fris llis amb mènsules de caps humans esculpits, d’altres en forma d’esfera i d’altres llises. Al costat sud, a part del campanar, disposa d’una magnífica portada amb tres arquivoltes amb decoració esculpida. Als dos capitells hi apareixen figures humanes i lleons.

Al municipi d’Isòvol hi ha dues esglésies romàniques. La de Sant Pere d’Olopte, situada en una elevació.

L’església de Santa Eugènia de Saga, a Ger, es presenta pràcticament intacta des de la seva darrera reforma, de finals del XII. D’una sola nau amb capçalera semicircular, amb un curiós òcul obert al costat sud, la portada consta de cinc arquivoltes de mig punt en degradat, amb decoració figurativa a la més exterior, on destaquen les imatges d’Adam i Eva. Coronant el conjunt observem la imatge de Crist en actitud de beneir. Se’n conserva un frontal d’altar en el Museu d’Arts Decoratives de París.

Una de les portades més interessants de la comarca la trobem a Sant Serni de Meranges, església reformada al segle XII, amb cinc arquivoltes, algunes d’elles amb decoració figurada: hi apareixen representats Adam, Eva, Caín i Abel, així com una imatge de la luxúria, una figura femenina acompanyada d’una serp que li mossega els pits. 

Una de les més destacades i més ben conservades de la Baixa Cerdanya és la de Sant Esteve de Guils, del segle XI. Consisteix en un edifici gran, de nau àmplia i única, coberta amb volta de canó apuntada, campanar de cadireta de dos pisos i absis semicircular. La portada principal recorda un arc de triomf, i la formen tres arquivoltes de mig punt i tres parells de columnes, tots ells decorats. Al Museo del Prado de Madrid s’hi conserva un magnífic frontal d’altar procedent de Guils.

Una de les més destacades i millor conservades de la Baixa Cerdanya és la de Sant Esteve de Guils, del segle XI.

De Santa Maria de Mosoll, a Das, cal admirar la pica baptismal original i restes de pintura mural. El MNAC custodia un frontal d’altar procedent de Mosoll, en el qual es representen diferents episodis de la infància de Crist.

Tot aquest patrimoni, ben harmonitzat amb l’excepcional paisatge ceretà, ha fet escriure a Enric Sànchez-Cid, en la seva guia Del cap de Creus a la Franja. Temples i ermites de muntanya: “La Cerdanya posa al nostre abast tot allò que cal per relaxar-se i acostar-se a un món de fantasia i somnis, on el romànic es fa present en un paisatge amb el qual s’identifica”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.