Empreses de repartiment

“Ens controla un algoritme que no coneixem i no tenim cap tipus de poder de decisió”

En Ramon Mallén és veí de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona). Té 21 anys, estudia fisioteràpia i ciències de l’activitat física. Treballa a Glovo des del febrer de 2018. És repartidor a domicili en bicicleta i protesta contra la seva situació laboral i la dels seus companys de feina.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’empresa Glovo considera que els seus treballadors són col·laboradors autònoms. Però són moltes les veus que denuncien un nou model de negoci en què ser el teu propi cap és sinònim d’autoexplotació. Jordi Busquet, doctor en Sociologia i llicenciat en Ciències Econòmiques, dona el seu punt de vista.

Segons ell, la disrupció és la capacitat de la tecnologia de desconcertar els mercats tradicionals. Això és el que succeeix amb un dels sectors en major creixement: la missatgeria a domicili. La relació entre treballador i empresa no segueix les pautes habituals.

Apunt d’actualitat: El passat dimecres 19 de setembre, un jutjat de primera instància de Madrid resolgué la demanda d'un repartidor contra Glovo amb una sentència que dicta que la prestació de servei desenvolupada pel demandant “no pot qualificar-se com a relació laboral”. Aquesta sentència ve a dir que els repartidors de Glovo no són falsos autònoms. És, per tant, la primera resolució d'un jutge a Espanya favorable a l'empresa que té a veure amb l’enfrontament legal que oposa les plataformes de repartiment i els grups de repartidors sobre el model de relació laboral.

Tot i haver mirat de contactar amb Glovo des d’aquest setmanari, l’empresa de missatgeria a domicili s’ha negat a respondre.

 

Conèixer en Ramon

Ens trobem amb Ramon al barri barceloní de Sant Gervasi. Fa servir la bicicleta per repartir perquè “és la forma més ecològica i eficient de desplaçar-se. Però sovint és dur, perquè faig distàncies de fins a sis quilòmetres, amb el que això suposa”, lamenta. Ramon explica que el perill a la carretera és real. Cal anar amb molt de compte. “Desgraciadament, la bicicleta que tenia fins ara me la van robar i ara treballo amb una altra”. Afegeix que hi ha molts accidents i que, sortosament, hi ha una assegurança que Glovo els fa pagar. En cada nòmina quinzenal, Glovo els descompta dos euros. Al·leguen que és per al manteniment de l’aplicació mòbil i el de l’assegurança.

 

Horari de feina

Quan Ramon és preguntat pel seu horari de feina, esbufega i fa una ganyota. Comenta que el treballador tria en funció de les hores que hi ha disponibles de feina i que l’horari de Glovo varia segons la demanda. “Actualment, tinc una puntuació de 86 sobre 100, i això vol dir que no tinc plena llibertat horària. Avui només he pogut treballar una hora, de 9 a 10 de la nit”. En Ramon es queixa que la puntuació condiciona la llibertat. Per la qual cosa, com més bona puntuació té el treballador, té més flexibilitat horària. La puntuació es millora amb el compromís.

Pel que fa a la possibilitat de fer vacances, Ramon és molt clar: “Si en faig, quan torni em trobaré la puntuació del compte feta miques”, exclama. “No sóc autònom, no tinc la llibertat que em van prometre. En canvi, legalment, em tracten com a tal. Els repartidors patim per la feina. Això és el que està malament”, reivindica.

 

Viure repartint a domicili

En Ramon Mallén és estudiant i treballa per pagar-se les despeses personals. Li pregunto si creu que el repartidor de Glovo, amb una família a càrrec, podria realment guanyar-se la vida dignament repartint a domicili. El jove sap que la tarifa base que ha de pagar un autònom el primer any són 50 euros al mes. Fins arribar, progressivament als 260 euros mensuals de despesa fixa, que és el mínim. Estem parlant de gent que té aquestes despeses base i que cal sumar-hi l’IRPF, a més de les despeses en material. I tot això, és clar, ha de sortir rendible. Cada 15 dies, Glovo els paga l'IVA de cada facturació, que és del 21%. Amb convicció, conclou que, si treballa dotze hores al dia els set dies de la setmana, sí que es pot guanyar bé la vida. Però les condicions són lamentables. De fet, ell ha vist famílies, sobretot pakistaneses, treballar durant tot el dia. Al matí el fill de dotze anys, a la tarda el germà gran i a la nit el pare. “I així, l’aplicació no s’atura mai”, afegeix.

En Jordi Busquet creu que és un tipus de sortida laboral que genera servitud i que al mateix temps desprotegeix. Tradicionalment, quan un obrer deixava la feina havia de retornar el material prestat i si es feia malbé l’empresa havia substituir-lo per un de nou. Per contra, la missatgeria a domicili exigeix el pagament per compte propi del mitjà de transport i l’assegurança. No hi ha una inversió patrimonial.

 

L’estatus legal

En Ramon manifesta que, per ser integrat a la companyia, s’han de superar dues formacions. La primera és purament informativa i la segona obliga a portar els papers d’autònom en regla per tal de signar un contracte pseudomercantil, que no és d’assalariat, cosa que el sector reclama fermament. “No cobrem per hores, sinó per comandes, i això no és just perquè les comandes depenen de l’aplicació mòbil i, en definitiva, qui controla l’aplicació és la pròpia empresa”.

Segons el sociòleg Jordi Busquet, estem vivint un moment àlgid de les tecnologies i la societat encara s’hi està adaptant, per la qual cosa la innovació tecnològica pròpia de la societat de la informació s’adapta cada vegada de manera més eficient als hàbits de les persones i els ofereix serveis que fins fa poc eren inimaginables. “Com que tot canvia tan de pressa, les legislacions encara no han regulat els nous models de negoci que en sorgeixen. En aquest cas, Glovo, gràcies a l’smartphone, ofereix un servei que abans no existia”.

 

El model de negoci de Glovo

En Ramón descriu el model de negoci de Glovo fonamentat sobre tres pilars independents. El primer són els partners, restaurants que s’hi associen per tal d’accedir a l’aplicació i oferir-hi els seus serveis. L’altre pilar són els clients, que paguen cada vegada que demanen qualsevol tipus de menjar o, fins fa relativament poc, qualsevol tipus d’objecte que no pesi més de 9 kg. “He arribat a fer comandes per a gent que havia oblidat les claus”, destaca. El darrer pilar són els riders. “Ens controla un algoritme que no coneixem i no tenim cap tipus de poder de decisió. No podem ser autònoms perquè no decidim res, tan sols decidim treballar o no”, assenyala.

Ara és en Jordi Busquet qui aclareix el paper de Glovo com a empresa intermediària entre el consumidor i el productor. El doctor en sociologia explica que la relació és totalment impersonal. Afirma que abans el treballador podia queixar-se al cap i ara ja no ho pot fer. Es tracta d’un nou procés de deshumanització de l’activitat econòmica en què no hi ha relació directa amb els dirigents i que, de retruc, inhibeix l’empresa de tot compromís. En Jordi Busquet explica que hi ha una tendència actual cap a l’individualisme. Un exemple d’això és l’oferiment d’un horari flexible triat pel treballador. Ara bé, l’empresa, alhora, no els assegura, tot aprofitant el pretext del fals autònom. Això vol dir que el compromís de l’empresa amb el treballador és mínim. “Vivim en una societat que fomenta l’individualisme per pactar el mínim possible amb el treballador. D’aquesta manera, eviten contractar el treballador de forma indefinida o amb caràcter fix”, expressa.

 

El tipus d’usuari

El professor Busquet considera que avui “la gent jove cada cop és més esclava perquè treballa molt i té poc temps d’oci. A més, la condició laboral i la remuneració salarial sovint és dolenta. “Potser exagero, però al cap i a la fi amb pocs diners es pot contractar una mena d’esclau”. Busquet destaca el fet que es pot gaudir d’un servei a domicili a l’abast les 24 hores al dia i posa èmfasi en la satisfacció que dona tenir algú disposat a fer allò que no vols. “Algú que treballa per tu, una espècie de majordom deshumanitzat que permet reduir costos a l'empresa”, aclareix.

 

Alternativa laboral

En Ramon Mallén és membre de la plataforma Ridersxderechos, que treballa amb la cooperativa Mensakas. L’objectiu és oferir un servei de missatgeria digne, socialment just i ecològic. “Ens trobem amb gent que realment creu en el treball just i socialment responsable. De moment, és a les beceroles però ja hi ha gent que hi treballa. Tenim el suport de la Intersindical. I ho agraïm”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.