Judicialització

L’1-O i les competències judicials

El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona admet que no té competències per investigar rebel·lió ni sedició després d’un any fent-ho i retira aquests càrrecs gairebé a una cinquantena d’investigats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Marxa enrere del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que ha retirat les acusacions de rebel·lió i sedició contra els 48 investigats per l’1 d’octubre. Els delictes de rebel·lió i sedició que s’imputaven a distints investigats ara cauen de la causa que va emprendre aquest jutjat, el primer a mirar d’esbrinar els fets que van fer possible el referèndum. Tot abans que l’Audiència espanyola, primer; i el Tribunal Suprem, desprès, irromperen amb l’empresonament dels membres del Govern Puigdemont que van acudir a declarar.

Cal girar la mirada enrere. El 20 de setembre de 2017, la Guàrdia Civil acudia a escorcollar la seu del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya i molts altres centres per investigar -i entrebancar- la preparació del referèndum de l’1 d’octubre. Aquella operació va acabar amb 14 detinguts i amb un escorcoll que va anar seguit d’una protesta multitudinària a les portes del Departament en aquell moment presidit per Oriol Junqueras. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van mitjançar entre els manifestants i els agents, van acabar empresonats preventivament per les seues actuacions d’aquell dia, acusats d’haver generat violència. Cal recordar, també, que en aquell moment la investigació del referèndum ja estava en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya des que van ser imputats els membres del Govern, tots ells aforats. La incompatibilitat de competències no va passar desapercebuda.

El jutge impulsor d’aquell escorcoll que ara s’ha fet enrere en les acusacions de rebel·lió i sedició és Juan Antonio Ramírez Sunyer que va començar a investigar els preparatius del referèndum arran d’una denúncia de Vox. La principal prova que aportava aquella denúncia eren les paraules de l’exsenador d’Esquerra Republicana i jutge Santiago Vidal, qui va expressar en una conferència que s’estaven obtenint les dades fiscals dels habitants catalans de manera il·legal.

I més encara. Davant les discrepàncies entre l’Agència Tributària i la Guàrdia Civil pel que fa al finançament públic del referèndum de l’1 d’octubre, Pablo Llarena era coneixedor de les tesis de Cristóbal Montoro -qui sempre va negar el finançament públic de la votació- gràcies a Ramírez Sunyer. Ho explicava Ernesto Ekaizer en un article al diari Ara publicat el passat mes d’abril, on assegura que aquest jutge hauria comunicat al ministre que no hi havia indicis sobre el finançament públic de la votació, fet pel qual el magistrat Llarena mai no va demanar un informe a Hisenda amb l’objectiu de no contradir els atestats de la Guàrdia Civil, que sí que assenyalen finançament públic.

Ramírez Sunyer va transcendir definitivament quan es va fer càrrec d’investigar l’1-O. Abans, però, també va protagonitzar episodis judicials peculiars. Per exemple, el 2015 va obrir diligències contra Albert Batlle, director dels Mossos d’Esquadra acusat en aquell moment d’omissió de perseguir delictes. El motiu? La xiulada contra l’himne d’Espanya el 30 de maig d’aquell any en la final de Copa del Rei, celebrada al Camp Nou, que va enfrontar Barça i Athletic. Segons els denunciants, l’escridassada podia suposar un delicte d’injúries al rei. La denúncia va acabar arxivada. També va ser Ramírez Sunyer qui va encarcerar Sergi Rubia durant 23 dies, l’únic empresonat dels 84 detinguts pels fets de can Vies, centre social autogestionat ubicat al barri barceloní de Sants.

El particular d’aquest cas és que, tal com expressa en la mateixa interlocutòria, el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona no té competències per jutjar rebel·lió ni sedició i que no existeixen «indicis suficients sobre la seua participació en aquests delictes». L’escrit judicial, del tot ambigu, explica que «deu assenyalar-se que no s’han deixat d’investigar els delictes de rebel·lió i sedició, sinó que, de moment i malgrat que en el seu cas no correspondria la instrucció a aquest jutjat, no se n’han observat indicis».

Entre els investigats per Ramírez Sunyer hi havia l’esmentat Santi Vidal, l’actual vicepresident del Govern Pere Aragonès, el diputat d’Esquerra Josep Maria Jové, el jurista Carles Viver i Pi-Sunyer, l’exsecretari de Comunicació Antoni Molons, el diputat Josep Lluís Salvadó, l’actual director de Comunicació del Govern Jaume Clotet i, en total, una llarga llista de 48 persones amenaçades judicialment durant el darrer any per aquest jutjat.

Fonts jurídiques consultades per EL TEMPS consideren la interlocutòria esmentada «molt confusa». «El que hauria de fer el jutge, en aquest cas, és una declinatòria: enviar el cas al tribunal competent, cosa que no ha fet». Davant la possibilitat que s’interpose alguna querella, les mateixes fonts indiquen que Ramírez Sunyer es jubilarà l’any que ve, fet pel qual una inhabilitació no l’afectaria gaire. Aquest cas només podria afectar al conjunt de la causa si es comprova que el jutge esmentat ha emprat proves falses, cosa sobre la qual no es té cap indici, si bé les defenses ho estarien investigant.

Les primeres reaccions no s’han fet esperar.

 

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.