Eberhard Grosske, dirigent d’Esquerra Unida a les Illes Balears(EUIB) i referència social i política durant dues dècades d’aquesta formació, ha anunciat a les xarxes socials que s’ha donat de baixa del partit, després de més de 35 anys de militància en el PCE, Esquerra Mallorquina –una escissió local del partit comunista-, novament en el PCE quan es refundà a les Illes seguint les tesis més moderades que ell defensava i, finalment, a Esquerra Unida a les Illes Balears des de la creació d’aquesta formació el 1986.
Partidari de coalicions amb l’altra esquerra
Des de sempre Grosske apostà per l’estratègia d’obertura i pactes amb altres formacions d’esquerra, tant a través de coalicions preelectorals amb partits com el PSM i Els Verds com, també, amb pactes de govern amb el PSOE. Així, com a dirigent d’EU a les Illes, impulsà acords estratègics amb altres formacions progressistes a Menorca, Mallorca i Eivissa. En el cas de les Pitiüses, l’aliança que es digué Pacte Progressista, el 1996 al Senat i el 1999 al Consell Insular d’Eivissa i Formentera i al Parlament balear, el que fou el Pacte de Progrés illenc (1999-2003), li valgué un sord enfrontament amb la direcció espanyola encapçalada per Julio Anguita. AA Madri no es volia que EUIB perdés les sigles en la coalició, però Grosske feu valer l’autonomia estratègica de la formació insular.
Fruit d’aquesta convicció, tant ell com els altres dirigents d’EU impulsaren acords preelectorals amb els dos PSM, de Mallorca i Menorca, i postelectorals amb el PSOE. Així va nèixer el primer Pacte de Progrés, el 1999. I, també, per fer les aliances a Menorca i Mallorca amb Els Verds, PSM i Esquerra Republicana que permeteren forjar el segon Pacte de Progrés, el 2007, i que foren l'embrió del que posteriorment -en el cas mallorquí sense Esquerra- serien els dos Més: per Menorca i per Mallorca, presents avui en l'executiu illenc.
Durant el Govern del segon Pacte de Progrés EU i el PSM toparen a Mallorca a l’hora de definir el futur de la coalició. Els nacionalistes no volien tenir un segell tan d’esquerra espanyola i aspiraven a crear una nova formació, però Grosske demanava el manteniment de les sigles, encara que només fos formalment. La diferència no pareixia insalvable, però tanmateix un grup en el si d’EU s’alineà amb els nacionalistes i aleshores el sector més radical comunista de la formació espanyola d’esquerra imposà l’enfrontament. Grosske s’alineà finalment amb aquest corrent contra el favorable a la confluència amb el PSM i la «superació» de les sigles pròpies". El maig de 2010 les tesis de Grosske guanyaren en una assemblea de militants, però a un alt preu: els crítics partiren, crearen una altra formació -Iniciativa- i s’aliaren amb el PSM –en el que ara és Més-, mentre que Esquerra Unida quedà debilitada en extrem, no va obtenir representació a les eleccions autonòmiques de 2011 i aleshores entrà en una fase de problemes interns que la convertiren en residual als comicis de 2015.
EU i Podem
Ara Esquerra Unida aspira a les Illes a coalitzar-se amb Podem. Quelcom que en el passat no havia volgut. Grosske mai en va ser partidari. La convergència, més que probable, amb el partit morat ha influït en la decisió presa per Grosske. Sempre ha desconfiat de l’estratègia d’Alberto Garzón. Durant els últims anys havia aconseguit mantenir el perfil propi per a la seva EUIB. No obstant, els fracassos electorals i els problemes interns feien difícil mantenir-lo. Allò més fàcil, per a bona part de l’esquifida militància que queda, és enfilar cap a Podem, com ha fet la referència espanyola. Grosske no hi vol participar.
El veterà polític ha acusat el seu ja expartit seu d’estar «divorciat de la realitat». També ha augurat un «absolut fracàs» a l’experiment d’Units Podem i ha acusat la direcció espanyola d’Izquierda Unida, amb Alberto Garzón al capdavant, de «justificar» règims com el de Corea del Nord i de «traçar fronteres amb enemics interns tant morts (Santiago Carrillo, per mor de la seva estratègia moderadora, anomenada «eurocomunisme») com vius (en referència a Gaspar Llamazares) i externs com ara el PSOE», quelcom que Grosske considera fruit «de la pèrdua de contacte amb la realitat».
D’acord amb l’allunyament de l’estratègia actual d’IU i d’EUIB, Grosske ha decidit assumir «la conseqüència» d’una «discrepància de fons» i abandonar la formació. Enrere queda la seva aportació a la política balear: va ser un dels arquitectes dels Pactes de Progrés, tant del primer, el de 1995-1999 al Consell de Mallorca com, més tard, els de 1999-2003 i 2007-2011, d'ambit general al Govern insular. També a tots els Consells i a l’Ajuntament de Palma: del primer Govern progressista de les Illes en fou conseller de Treball (1999-2003) i del consistori palmesà en va ser tinent de batlle amb Aina Calvo de batllessa (2007-2011).