Aquest dimecres arriba el torn de visita de Ximo Puig a la Moncloa. Serà el vuitè responsable autonòmic a qui li obren les portes del palau presidencial, després que abans hi passaren els màxims dirigents d’Euskadi, Galícia, Catalunya, Andalusia, Astúries, Cantàbria i Múrcia. L’ordre de prelació la donava la data d’aprovació de l’estatut de cada autonomia, per evitar-s’hi greuges. Res a objectar, doncs, a aquest respecte. Puig - que anit ja va celebrar el 9 d’Octubre a la seu «de la Comunitat Valenciana» a Madrid» - arriba a la capital espanyola amb la maleta carregada de peticions. Algunes han començat a concretar-se en els últims mesos; altres continuen en la llista de «deures pendents».
El finançament serà el plat principal de la trobada. L’anunci per part de Pedro Sánchez, tan bon punt va instal·lar-se a la Moncloa, que no hi hauria temps de canviar el model de finançament va caure com una galleda d’aigua freda a València. Sánchez, però, va esmenar-se a si mateixa i la setmana passada va tenir lloc la primera reunió política dels experts en matèria de finançament. El Consell ha festejat la celebració d’aquesta trobada. A diferència de les reunions anteriors d’experts, en aquesta el govern espanyol ha mostrat la seua predisposició a entrar plenament en la discussió - cosa que no havia fet durant l’etapa Rajoy, en què assistia impassible al debat entre autonomies – i s’ha compromès a comptabilitzar quina és la insuficiència de recursos que pateixen actualment les comunitats. El ministeri d’Hisenda està obert a debatre un increment de transferències, així com una major participació en els tributs, mesures totes elles demandades pel govern valencià. Resta per veure, en tot cas, si a totes aquestes qüestions es donarà una solució de pegats o si s’abordarà, tal i com exigeix el Consell, una reforma del finançament integral abans que finalitze l’actual legislatura.
L’altra gran qüestió a sobre de la taula és el de les inversions. El País Valencià exigeix una participació en els pressupostos generals de l’Estat equivalent al seu pes poblacional, això és prop de l’11% del total. Tanmateix, el bloqueig parlamentari de PP i Ciutadans al nou sostre de dèficit pactat amb Brussel·les - que en última instància donava un marge de 6.000 milions d’euros, dels quals 2.500 es destinaven a les autonomies - , entrebanquen l’aspiració valenciana i donen arguments a Sánchez per fer oïdes sordes a la petició de Puig, a qui ja havia ofert la condonació de 350 milions d’euros del deute procedent de la construcció de la Marina de València.
En tot cas, Puig disposa de cert marge per esgrimir el greuge comparatiu amb Catalunya. La setmana passada, en el marc de la reunió bilateral entre els responsables d’Hisenda dels governs espanyol i català, tots dos van acordar que l’Estat pagarà a Catalunya 1.459 milions d’euros en concepte de compromisos incomplerts pel govern de Mariano Rajoy. Aquesta quantitat es pagarà en el termini de quatre anys. Per als pressupostos de l’any vinent, els responsables d’Hisenda es van comprometre a incloure 350 milions, dels quals 150 es destinaran als Mossos i altres 200 a compensar l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut que obliga l’Estat a invertir en el Principat una quantitat equivalent al seu pes en el PIB. En tot cas, l’entesa entre totes dues parts dóna munició a Puig per reclamar a Sánchez un gest en la línia de l’atorgat a Catalunya. Perquè si bé el País Valencià no compta amb una disposició addicional com la catalana (la clàusula Camps, que en última instància suposava un compromís similar, roman bloquejada en el Congrés) sí ha bastit un argumentari sobre el deute històric ben fonamentat. De fet, a hores d’ara tots els experts admeten que el País Valencià ha estat l’autonomia pitjor finançada de l’Estat. El deute històric està xifrat en 16.000 euros.
En matèria d’infraestructures, l’arribada de José Luis Ábalos al capdavant del Ministeri de Foment ha apaivagat l’ànim reivindicatiu del Consell. El valencià ha mostrat fins ara una sensibilitat cap al País Valencià que cap altre ministre no havia fet palesa. El nomenament del geògraf Josep Vicent Boira a meitat d’aquest estiu com a Comissionat del Corredor Mediterrani fou un gest molt benvingut al Consell. La posada en marxa del rodalia entre Alacant i Villena, el 22 d’octubre; i l’increment de freqüències entre Castelló i Vinaròs, a partir del 14 de novembre, indiquen un compromís inèdit de Madrid cap a València. Foment s’ha compromès públicament, a més, a finalitzar el corredor mediterrani per l’any 2021. Pel que fa a la inclusió del ramal Sagunt-Terol-Saragossa en el pla d’inversions de la Xarxa Transeuropea de Transport, Ábalos s’hi ha mostrat fins ara sensible. De fet, aquest diumenge hi ha prevista una mobilització a València on participaran entitats valencianes i aragoneses per reivindicar aquest ramal ferroviari.
En l’àmbit viari, la gratuïtat de l’AP-7 a partir de 2020 en territori valencià està garantida. Ara bé, l’alliberament d’aquesta via d’altres prestacions ha d’anar acompanyada de l’habilitació de vials de connexió que facen més permeable aquesta autopista. La Conselleria d’Infraestructures va exigir a Foment aquest estiu la inversió de 220 milions d’euros per a la construcció de set nous enllaços. A aquestes connexions, Compromís hi suma altres cinc a l’altura de Calp, Gata de Gorgos, Tavernes de la Valldigna, Almenara i Alcalà de Xivert.
També en l’àmbit dels tribunals Madrid i Valencià tenen alguns assumptes a resoldre. El govern Rajoy va presentar en el seu moment recursos d’inconstitucionalitat contra la llei de la funció social de l’habitatge i la llei per la reducció de la pobresa. El mateix va passar amb la recuperació del dret civil valencià. El delegat del govern al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio, va assegurar, tan bon punt va ser nomenat, a principis d’aquest estiu, que el govern de Pedro Sánchez estava estudiant, un per un, la retirada dels recursos. Tanmateix, no ha hi hagut cap novetat en aquesta matèria i a hores d’ara algunes iniciatives del govern valencià han estat retallades pel Tribunal Constitucional.
En matèria audiovisual, la reciprocitat entre À Punt i TV3 està en aigua morta. El govern va manifestar aquest estiu que en l’actualitat no hi ha espai radioelèctric suficient per poder emetre TV3 al País Valencià, tot descartant d’aquesta manera una hipotètica reciprocitat del senyal entre ambdós territoris. La qüestió està a hores d’ara aparcada de l’agenda del president del Consell.