Memória Històrica

Catalunya i Balears buscaran els morts de Bayo

Les conselleres de Cultura del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur, i de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, signen un conveni per identificar les restes dels morts i assassinats catalans el 1936 durant el desembarcament de Bayo a Mallorca

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els governs de les Illes Balears i de Catalunya – a través de les conselleres respectives de Cultura, Fanny Tur, i Justícia, Ester Capella- han signat un conveni de col·laboració per localitzar, identificar i recuperar les restes dels milicians –en la seva majoria catalans – que participaren i moriren en el desembarcament del capità Bayo a Mallorca, a la zona de Porto Cristo (Manacor), el 1936. Una part dels quals moriren durant l’acte bèl·lic però d’altres, apressats per les forces franquistes, van ser tancats a diversos centres de detenció especials, torturats i finalment assassinats.

El desembarcament

Just després d’iniciada la Guerra Civil, Mallorca, Eivissa i Formentera caigueren sota el control dels feixistes revoltats. Menorca, pel contrari, restà en mans de la legalitat republicana. Des de tot d’una les autoritats catalanes entengueren el valor estratègic que tenia el control de les Balears i estudiaren recuperar-les. No pensaren el mateix, però, les autoritats espanyoles republicanea Madrid, que no s’oposaren als plans de la Generalitat però que decidiren no participar-hi. Segons l’historiador Josep Massot i Muntaner, Generalitat i govern de la República, a Madrid, tenien plans paral·lels per fer-se amb el control de Balears, però mai no hi hagué prou coordinació i l’única expedició que es va concretar, la de Bayo,  fou un absolut fracàs per«múltiples motius (...) fou una mostra de com no ha d'ésser duta a terme una empresa bèl·lica i de la impossibilitat que un exèrcit decidit a combatre i dotat d'un mínim d'elements de defensa -artilleria o més endavant aviació- sigui vençut per unes milícies sota mínims, sense formació militar de cap classe i sense oficialitat competent».

Dins del mateix mes de juliol de 1936 hi hagué bombardejos de Palma per preparar l’expedició i l’1 d’agost des de Menorca partí un escàs contingent de tropes que ocupà transitòriament Cabrera. Una acció que és possible que fos com una mena de prova de la resistència enemiga. L’endemà arribaren reforços a Menorca des de Catalunya, al front dels quals hi havia el capità Alberto Bayonomenat per la Generalitat delegat a les Illes Balears i màxim responsable militar a la zona. Establí a Maó el seu comandament general i seguí rebent material de guerra durant els següents dies.

Al cap de dues setmanes s'iniciaren les hostilitats contra les defenses feixistes d’Eivissa i Formentera, a càrrec d'un destacament anarquista. L’èxit acompanyà els republicans, que d’aquesta manera es feren amb el control de les Pitiüses. La Mallorca franquista quedava així ben enmig de les altres illes que eren republicanes. Les autoritats revoltades mallorquines i espanyoles –al contrari de les legítimes- entengueren a la perfecció el caràcter estratègic del control de l’arxipèlag i demanaren ajuda als voluntaris feixistes italians per fer front a la imminent expedició cap a Mallorca.

El 16 d’agost el capità Bayo i els seus milicians -una força que ajuntava uns 8.000 efectius voluntaris que provenien del PSUC, FAI i POUM- partiren de Menorca i desembarcaren a la costa est de Mallorca, a Porto Cristo – Manacor- i a la Punta de n’Amer – Sant Llorenç -. Tot pareixia somriure els republicans i, de fet, en primera instància consolidaren posicions que en potència semblaven donar opcions de victòria o, si més no, d’obrir un front a Mallorca. Tanmateix, la manca de preparació militar dels milicians i la millor capacitat dels franquistes, ajudats pels feixistes italians comandats per un estrafolari personatge, Arconovaldo Bonaccorsi, conegut com el comte Rossi, que desembarcaren a l’illa el 26 d’agost, va desfer les pretensions de les forces de Bayo.

Després de vint-i-cinc dies de combats, el comandament de les forces republicanes, davant la sòlida resistència i impossibilitat de vèncer, ordenà el embarcament de bell nou de les tropes i la seva retirada. Enrere quedaren més de 1.000 presoners, ferits i morts. Els detinguts van ser tancats a diversos indrets – en especial a l’edifici d’una escola a Manacor- i bona part dels quals acabaren assassinats, afusellats en el cementiri de la localitat Son Coletes, Manacor. Entre les quals hi havia cinc infermeres voluntàries que havien acompanyat les forces expedicionàries de la República: van ser tancades en aquesta escola on se sap que foren vexades de totes les maneres i finalment assassinades.

Recuperació

El conveni que han signat ara els governs de les Illes Balears i de Catalunya suposà que la Generalitat ajudarà el Govern illenc per identificar els ossos dels morts i assassinats en aquell episodi de la Guerra Civil, la majoria dels quals eren catalans. Es creu que estan soterrats a les fosses comunes de Sa Coma, Es Riuet i Ses Coves Blanques, així com la que hi ha al cementeri esmentat de Son Coletes.

Fanny Tur, consellera de Cultura balear – de la qual depenen els assumptes relacionats amb Memòria Històrica-, i Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, signaren la setmana passada el conveni que a partir d’ara garanteix l’ajuda catalana per poder identificar les restes d’aquells voluntaris republicans que volgueren alliberar Mallorca del feixisme i que moriren -o foren assassinats- en l’intent. Les dues conselleres, per cert, es desplaçaren a Manacor per fer una ofrena floral, en el cementiri de Son Coletes, en homenatge a les cinc infermeres abans referides. Un emotiu acte en el qual participaren familiars de les assassinades.

El Govern balear iniciarà ara el pla d’excavació de les fosses comunes que s’han citat abans i un cop localitzats els ossos intervindrà al Generalitat que enviarà personal tècnic per extreure l’ADN, identificar els cossos i preparar tot el que calgui per recuperar-los per, després, lliurar-los a les famílies.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.