No passa d’unes quantes barques de pesca i certes aspiracions territorials a l’Adriàtic. Però, quan Jean-Claude Juncker va plantejar la qüestió al Parlament Europeu, es va acalorar. El contenciós entre Eslovènia i Croàcia sobre les seves fronteres, terrestres i marítimes, “necessita una solució”, va dir el president de la Comissió Europea al primer ministre croat Andrej Plenkovic, present al Saló Plenari el passat febrer com a convidat d’honor. Al capdavall, va dir, no és simplement un problema entre dos membres de la UE, sinó “un problema europeu”.
En un gir estrany, sis mesos llargs després de tan fermes paraules, resulta que és el mateix Juncker el que ara posposa una solució. La Comissió va tenir moltes oportunitats d’actuar com a àrbitre en el conflicte, però Juncker va decidir mantenir-se’n al marge, malgrat que els seus assessors no tenen dubtes que la posició d’Eslovènia en aquest sentit és la correcta. Quan, ara fa poc, els serveis jurídics de la Comissió Europea suggeriren que caldria adoptar un “dictamen motivat”, de sobte Juncker s’hi va entossudir. Ara com ara, els comissionats europeus encarregats de la qüestió encara no han vist el dictamen jurídic a què Der Spiegelha tingut accés. Ara la disputa s’ha intensificat: i a mitjan juliol Eslovènia va presentar una moció per entaular una demanda contra Croàcia al Tribunal de Justícia Europeu.
La decisió del president és un exemple més de com Juncker contempla el treball d’una “comissió més política”. Dimecres 12 de setembre, va presentar el seu programa per als mesos vinents. A un any que el seu mandat arribi a la fi, Juncker també volia que el seu discurs sobre l’estat de la Unió a Estrasburg transmetés un missatge contra el creixent populisme a Europa.
L’únic problema en aquest sentit és que ell mateix, no fa gaire, ha ajudat a impulsar els populistes, de vegades no aplicant les disposicions del Pacte d’Estabilitat i Creixement tal com s’ha vist en les eleccions italianes, i d’altres expressant indiferència per les opinions dels seus serveis jurídics, tal com ho fa ara en aquest litigi de fronteres entre Eslovènia i Croàcia.
Una disputa tan complicada com extravagant
Però el conflicte, de mica en mica, ha anat saturant-se. Diuen que en una trobada al febrer passat el primer ministre croat Plenkovic li va demanar personalment a Juncker que la Comissió Europea se’n mantingués al marge —petició que va considerar totalment raonable. Si la Comissió hagués fet costat a Eslovènia, els perjudicis per a la imatge de Croàcia haurien sigut enormes. No és pas estrany que abundin els partidaris de les teories de la conspiració a Eslovènia, i que sostinguin que potser s’està cuinant alguna mena d’avinença entre els dos polítics. Com el de Juncker, el partit de Plenkovic també és membre del Partit Popular Europeu a la UE.
El conflicte en si és tan complicat com insòlit. Croàcia i Eslovènia s’han tirat anys barallant-se per 160 km2 d’aigua. Tota una altra cosa seria que es barallessin per atractives franges de costa al golf de Piran; però no, es tracta d’un corredor al qual ambdós tenen accés i del qual només fan ús uns quants pescadors.
Eslovènia només va abandonar el seu veto a l’accés de Croàcia a la UE el 2009 quan Croàcia va estar d’acord a sotmetre a arbitratge la disputa. Com a resultat d’aquest arbitratge, els eslovens van ser recompensats amb tres quarts de la badia, incloent-hi l’accés a aigües internacionals, a mitjan any passat.
Croàcia encara no ha acceptat la resolució, en part perquè un diplomàtic eslovè va ser enxampat el 2015 confabulant-se amb un membre del tribunal del seu país d’origen; circumstància que no va influir en el resultat, tal com va observar el tribunal.
Aquest és el tipus de conflicte que els europeus creien superats de feia temps. En ocasions, els pescadors croates de la zona reclamada per Eslovènia han hagut de ser escortats per barques de la policia a l’hora d’anar a pescar.
Els eslovens, per la seva banda, també saben com augmentar les seves exigències. Vist que Croàcia no és part de la zona Schengen i la seva és considerada una de les fronteres exteriors de la UE, ningú pot impedir-li a Eslovènia que practiquin controls fronteres tan estrictes com vulguin, amb els consegüents maldecaps per als operadors turístics de la veïna Croàcia. I Croàcia, per la seva banda, no podrà fer realitat el seu somni de pertànyer aviat a la zona Schengen fins que no accepti la resolució.
Un tema frustrant
D’acord amb les argumentacions dels lletrats de la Comissió Europea, a Croàcia no li quedarà més remei que fer-ho. En el seu dictamen jurídic de vuit pàgines enviat al cap de gabinet de Juncker, deixen claríssim que ells creuen que els eslovens tenen la llei del seu costat, aclaparadorament. “Els serveis jurídics consideren que la majoria de les pretensions formulades per Eslovènia a fi de determinar un cas d’incompliment del Dret comunitari per part de Croàcia tenen fonament”, declaren. “La UE ha de respectar el resultat del procediment d’arbitratge”.
Juncker creu, però, que no beneficiarà a ningú que la Comissió interfereixi en el litigi, i que ell només vol ser útil. Segons altres fonts, sembla que Plenkovic és pressionat des de dins del seu propi partit i que l’últim que necessita és que Brussel·les faci costat a Eslovènia en un conflicte tan frustrant.
Però la UE ja ha tret una lliçó d’aquesta disputa. Als països dels Balcans Occidentals, com ara Sèrbia i Kosovo, que també aspiren a ser Estats membres de la UE, només se’ls hauria de permetre entrar-hi un cop els conflictes fronterers s’haguessin resolt. “I aquesta moguda,” Juncker va renyar el Parlament, “que sigui l’última volta”.
Article de Peter Müller
Traducció de l’anglès per Francesc Sellés