Les Balears acabaran el 2023 arribant a una marca turística que pareixia impossible fa uns pocs anys. Més de 17,5 milions de visitants. Quelcom que suposarà un increment en relació amb la xifra de fa vint anys del 52,3%. Però es podria acostar als 18 milions, cosa que elevaria el percentatge per sobre del 55%. Les xifres del turisme a les Illes són aclaparadores i res no indica que les autoritats vulguin actuar contra la tendència creixent del nombre de visitants. Per tant, tot fa pensar que la saturació seguirà essent part de la vida quotidiana balear de cada temporada alta, la qual cada any s’allarga més.
Les xifres
Els últims vuit anys, durant els governs d’esquerra —de 2015 a 2023—, no hi hagué cap decrement ni rectificació de la tendència a l’alça. La freda anàlisi quantitativa indica que entre el primer any de Francina Armengol com a presidenta illenca —2015— i l’últim —2023— el nombre de turistes passà de 16.477.109 a com a mínim 17,5 milions, a l’espera dels resultats oficials d’enguany. Un augment que serà del 6,2% com a poc, segurament més.
Ara bé, una part de l’esquerra ha viscut aquest creixement turístic amb mal de cor. D’ençà del 2018, s’han anat organitzant a les Illes plataformes diverses contra la saturació turística i els ecologistes —amb el GOB al capdavant, la marca verda més veterana, fundada el 1973, fa mig segle— han alertat reiteradament que no és que calgui frenar aquesta evolució turística, sinó que el que cal es decréixer per assegurar el benestar de les pròximes generacions. Un missatge que el PSOE no ha assumit mai. I, per descomptat, tampoc la dreta. Però els altres partits esquerrans, els dos Més i Unides Podem, diuen que són partidaris primer de la contenció i, després, del decreixement turístic, si bé quan han governat les xifres objectives no han acompanyat el que diuen.
Amb l’actual Govern de Marga Prohens, del PP amb suport de Vox, està garantida la política de promoció turística de cada una de les Illes. I com la lògica indica, si es fa promoció és per augmentar el nombre de visitants. És vera que la presidenta Prohens —imitant Armengol— parla de “sostenibilitat turística” i d’altres eslògans publicitaris —“circularitat”...— per l’estil que agradaven molt a la socialista, però es nega en rodó —igual que feia la seva antecessora— al decreixement que els ecologistes reclamen i ara una part de l’esquerra diu que també el vol.
Mentre els polítics despleguen la retòrica i propaganda que els caracteritzen, el creixement del nombre de turistes no para. A 31 d’octubre d’enguany —vegeu requadre— n’han arribat a les Balears 17.244.707. Durant tot l’any passat foren 16.507.007. I quants seran a 31 de desembre? Es pot tenir una idea a partir de les dades conegudes de l’any anterior. Aquestes últimes ens mostren que el novembre de 2022 visitaren l’arxipèlag 299.960 persones durant el mes de novembre i 234.846 el desembre. La suma és 534.806
Atès que enguany a finals d’octubre ja se n’havien registrat els referits 17,2 milions, només que es repetissin les mateixes xifres dels dos últims mesos de l’exercici anterior el saldo anual total d’aquest 2023 serien més de 17,7 milions. Això, sempre que cal repetir-ho, no hi hagi cap increment respecte a les anteriors xifres de novembre i desembre, cosa que seria estranya, perquè tots els registres mensuals d’enguany mostren pujades percentuals importants en relació amb els de l’any passat.
Amb tota certesa, el nombre total de turistes d’enguany superarà els 17,5 milions i podria apropar-se als 18. Si s’observa l’evolució de les dues darreres dècades, l’afluència de visitants haurà crescut a finals d’enguany entre el citat 52,3% i el possible 56,7%, si la xifra final arribàs als 18 milions.
Els principals partits i les representacions empresarials aplaudeixen les xifres. Fins i tot, els sindicats majoritaris no critiquen el model turístic. Només els ecologistes el posen en dubte, per considerar-lo “insostenible”. Així com una part de l’esquerra —ja s’ha mencionat— que, com fan els dos Més, fan valdre que el Govern en el qual participaren va “limitar el creixement de places turístiques”. Així ho feu, en efecte, a través de la moratòria de noves places que es va aprovar el febrer de 2022. Ara bé, amb les aproximadament 600.000 que existeixen —entre totes les modalitats: hotels, aparthotels, lloguer vacacional, etc.—, el nombre de turistes es podria seguir incrementant prou milions més.
Per això els ecologistes reclamaren més valentia als governs de l’esquerra. Infructuosament. Més enllà d’algunes mesures propagandístiques, el bessó de la qüestió, com és l’acumulat anual de visitants que cada any augmenta, no va ser tocat i, com és bo de suposar, tampoc ho serà ara per part del Govern de dretes.
El discurs polític i empresarial majoritari assegura que com més visitants arribin a les Illes és millor per a tothom. Però hi ha dades que contradiuen aquesta visió. Fa vint anys, el PIB per capita illenc era el segon —en classificació autonòmica—, a poca distància del primer; tanmateix, avui és el setè, amb 24.866 euros per hom, mentre que la mitjana estatal és de 28.280. És a dir, 3.414 euros per sota, el 12% per davall.
Segons un informe del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), presentat l’octubre de l’any passat, l’arxipèlag és la comunitat autònoma amb major caiguda del producte interior brut d’ençà del 2000: “Es revela la ineficiència del model econòmic de les Illes, que es tradueix en l’augment de la pobresa i de les desigualtats, la qual cosa contrasta amb l’increment creixent de la població, l’ocupació i l’arribada de turistes”.