Era el 13 de setembre. Dia que el Consell de Mallorca havia de celebrar el seu plenari mensual ordinari. El president de l’entitat, Miquel Ensenyat, de Més, arribava a la cèntrica seu, al carrer del Palau Reial, de Palma, i a l’enorme porta del no menys ampul·lós edifici —un neogòtic de dubtós gust i amb voluntat d’impressionar— s’hi trobà amb un bon grapat d’ecologistes que protestaven contra la “nova autopista” entre Llucmajor i Campos que el Consell té previst començar a construir immediatament. Bé, d’autopista ho és per als ecologistes. Perquè els polítics que governen la institució insular, PSOE, Més i Podem, li neguen aquesta condició i s’hi refereixen com un “desdoblament de carretera”.
Entre el grup de crítics hi havia el president del GOB —Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa, l’organització verda més important de l’arxipèlag—, Amadeu Corbera, que assenyalava que “els responsables de l’autopista són el president Ensenyat i la consellera socialista Mercedes Garrido”, la cap del departament de carreteres. Ensenyat, incòmode, discutí uns instants amb Corbera i acabà la discussió amb un rotund “no vull tenir morts sobre la meva consciència”, en al·lusió a la perillositat de l’actual via i que s’ha convertit en
l’excusa o raó —segons es miri— de l’esquerra per tirar endavant un projecte que els ecologistes rebutgen de pla perquè, asseguren, ajudarà a destrossar tota la zona sud de Mallorca irreversiblement. Per als activistes verds les paraules d’Ensenyat foren com si els acusés de preferir que hi hagi mortsabans que fer l’autopista o desdoblament. Una actitud que els enfurismà. A través de les xarxes socials li donaren la rèplica, dient-li de tot i molt, menys guapo. La nova resposta del president del Consell arribà al cap d’un parell de dies, en les entrevistes que va concedir a diversos mitjans locals en les quals acusà el GOB i tot l’ecologisme —també, per tant, el grup d’activistes verds per internet Terraferida que s’ha mostrat molt crític amb ell per mor d’aquesta nova via projectad— , de fer l’efecte que s’estimen més que governi el PP que no l’esquerra. Encara més, acusava els activistes verds d’estar callats —“no digueren ni piu”— durant l’anterior mandat (2011-2015), quan la institució era governada amb majoria absoluta pel PP i quan el partit conservador va dissenyar la nova autopista, la qual, assegurava Ensenyat, ara, amb l’esquerra al davant del Consell, ja no és tal cosa, perquè “l’hem canviat” [el projecte] i tanmateix resulta que és quan el GOB i Terraferida més actius es mostren.
L’acusació, com és bo d’imaginar, va caure com un tro entre els ecologistes que de bell de nou carregaren a les xarxes contra Ensenyat, que és el futur cap de llista de Més per Mallorca a la presidència del Govern balear. L’enfrontament obert entre les dues parts alertà alguns dirigents de Més. De fet, les queixes internes per l’actitud del president del Consell es deixaren sentir en el si de la formació ecosobiranista. L’excoordinador, David Abril, que deixà la política el passat mes de febrer, criticà en Twitter les seves paraules. El malestar intern a la formació ecosobiranista va créixer fins al punt que el partit va emetre un comunicat públic de reconeixement a la feina feta per tots els grups ecologistes. Ensenyat es veié obligat a rectificar, també a través de Twitter, lloant l’ecologisme i oferint diàleg.
No obstant això, no hi ha canvis sobre la previsió: l’autopista o el desdoblament es farà. Segons el president Ensenyat, ara només calen les passes burocràtiques menors i que les obres comencin, cosa que pot passar a finals d’octubre o principis de novembre. El fet que la construcció s’iniciï en plena precampanya electoral preocupa els partits esquerrans. Almenys preocupa en alguna part de cadascun. Ni Ensenyat ni Garrido tenen dubtes. I en públic les direccions de les tres formacions donen suport tancat als responsables del Consell. No obstant, en privat més d’una font expressa el relatiu “temor” a les conseqüències a les urnes si “la pressió ecologista no s’atura”. Recorden que en altres moments l’enfrontament entre ecologisme i esquerra, sobretot a la fi de la legislatura del primer Pacte de Progrés (1999-2003), “resultà letal” perquè feu que s’abstinguessin “suficients votants” progressistes perquè el PP guanyés per majoria absoluta. I ara els preocupa que el moviment antiautopista estigui agafant molta volada.
Moviment antiautopista
Entre 2003 i 2007 el Govern balear, amb Jaume Matas de president i amb majoria absoluta del PP, impulsà l’autopista entre Palma i Llucmajor. L’ecologisme i tota l’esquerra s’hi manifestà en contra en repetides ocasions, acusant els conservadors de “destrossar” Mallorca. La idea de la dreta era allargar posteriorment aquesta via ràpida fins a Manacor, en cas que guanyés les eleccions. No fou així. Aleshores es formà el segon Pacte de Progrés (2007-2011) i el seu Govern s’oblidà d’aquella idea. Però la nova majoria absoluta conservadora el 2011 la recuperà: el Consell va fer el disseny que de bell de nou ajuntà l’ecologisme i tota l’esquerra en contra de la iniciativa. Segons el GOB, així que s’acostaven les eleccions de 2015, el PSOE, Podem i Més deixaren entendre que en cas de governar no farien aquesta obra. Tanmateix, un cop ja governaven, el que feren fou canviar una mica el projecte inicial, assegurar que ja no era una autopista sinó, com s’ha dit, un desdoblament, però tiraren endavant amb la intenció de construir-la. I això deixà els ecologistes bocabadats. Ja el novembre de 2015 la portaveu del GOB, Margalida Ramis, explicava a aquest setmanari que “no entenem el canvi de criteri” dels partits d’esquerra. Tot i així,
confiava que les coses poguessin adreçar-se.
El temps passà i el Consell no rectificà. Això sí, un recurs judicial de l’empresa perdedora del concurs per fer la nova via endarrerí el projecte. Aleshores s’incrementà la pressió ecologista amb la intenció que la causa judicial fos l’excusa a la qual l’esquerra que govern el Consell es pogués aferrar i canviar d’opinió. No fou així. El passat mes d’agost s’anuncià que el Consell havia guanyat el recurs de l’empresa referida. Per tant, ja no hi havia cap impediment per començar a posar en marxa el projecte.
Fou llavors quan l’ecologisme aixecà la bandera de guerra oberta contra el Consell. Les principals entitats verdes i plataformes locals del mateix àmbit ideològic crearen la plataforma “Pus carreteres” que des d’aleshores porta a terme una campanya d’informació a Palma i als pobles sobre els impactes negatius que, al seu parer, tindrà aquesta nova via, així com actes de protesta contra l’esquerra. Exigeixen un debat públic per contraposar arguments: “No ens deixen ni debatre a IB3 el projecte”, diu el president del GOB, Amadeu Corbera. I volen “la paralització de l’obra fins que no s’aprovi el Pla de Mobilitat del Govern”. L’equip directiu del Consell, però, no afluixa la corda: “L’objectiu és reduir la sinistralitat” de l’actual carretera, diu el president Ensenyat, el qual ha reconegut que no li agrada aquesta obra però deixa entendre que no hi ha més remei que fer-la.
Si no hi ha canvis, i ningú els espera, en poques setmanes es començarà a construir el que per a uns és una nova autopista que destrossa el
territori i per a altres un simple desdoblament que té molt menys impacte que el projecte original del PP.