La cita amb les urnes, el pròxim 26 de maig, s’acosta i els partits afinen les respectives estratègies per presentar-se a les eleccions. En la preparació dels comicis un dels eixos fonamentals és decidir les aliances que es faran. En aquest sentit, Més per Mallorca i Proposta per les Illes (PI) estan negociant en aquests moments fer coalicions que, cas de fructificar, els eixamplaran les respectives expectatives electorals.
Més per Mallorca, ERC i EU
Més per Mallorca ha intentat les últimes setmanes arribar a un acord per concórrer junts a les eleccions amb Esquerra Unida i ERC. No serà possible amb EU i es podrà tancar el pacte amb els republicans. Si més no, així ho indicava tot a finals de la setmana passada, quan ja es donava per oberta la llarga carrera electoral.
La idea dels acords amb les dues formacions referides naix de la direcció ecosobiranista que volia ampliar l’espai electoral el màxim possible. El sector majoritari en l’agrupació de Palma, encapçalat pel batlle de la capital, Antoni Noguera, optà per intentar un acord amb Esquerra Unida, pensant que els comunistes tenen a la ciutat el seu principal bastió i que, en cas d’aliança, la candidatura que en resultés concentraria el màxim possible de vot d’esquerra, cosa que blindaria Més davant de la potencial erosió per haver governat. Tanmateix, les coses no han anat bé. Segons qui ho expliqui, els motius són uns o uns altres, però el denominador comú no canvia: l’acord sembla impossible. De fet, en el moment de tancar aquesta edició —dijous de la setmana passada— el més probable és que Esquerra Unida acabés pactant amb Podem, i no només a Palma sinó a totes les candidatures a les Illes gràcies a un pacte global balear. Almanco així ho deixava entendre, somrient, Alberto Jarabo, portaveu morat al Parlament, en conversa amb aquest setmanari: “El nostre aliat natural és Esquerra Unida, a tot Espanya i també a Balears; i, pel que tenc entès, amb Més [per Mallorca] les converses no van bé [per intentar l’acord]”. Una manera de deixar deduir, pel context de la conversa, que l’acord més probable era amb ells.
Una altra cosa és l’acord de Més i ERC. Tret que les converses iniciades fracassin —cosa que no preveu ningú— hi haurà pacte. Enrere han quedat els temps de batalles sense fi entre els republicans i el PSM, en el si de la coalició. Com es recordarà, l’elecció interna de candidats per als comicis de 2015 fou un enfrontament obert entre les dues formacions que acabà amb l’expulsió d’ERC de la coalició que formava el PSM amb IniciativaVerds. Així i tot, una part dels militants del partit expulsat, que havien participat en les eleccions internes per ser candidats, es mantingueren dins de Més. A partir del moment que el líder de la formació independentista a Mallorca, Joan Lladó, abandonà la política, les relacions entre ERC i Més entraren en una nova fase. N’és la prova que Agustina Vilaret, que havia aconseguit ser elegida en aquells comicis orgànics de Més com la número 8 al Parlament, entrà a la Cambra el passat mes d’abril, com a nova membre del grup parlamentari ecosobiranista, per mor de les renúncies de dos diputats del grup parlamentari. En prendre possessió de l’escó explicà que “ERC no m’ha posat cap problema, tot el contrari” per acceptar el càrrec. Símptoma inequívoc del canvi de temps.
A Palma es dóna per fet que les converses arribaran a bon port i ERC s’incorporarà finalment a Més. Dona fe de la probabilitat tan alta el fet que en l’assemblea de Més, aquest setembre, que donà llum verd al procés de triar els membres de les candidatures —excepte els caps de llista, que ja estan elegits— també s’aprovà que es deixessin alguns llocs reservats per als republicans, per si a la fi hi ha aliança.
La incorporació d’ERC a Més no donaria més opcions d’escons, atesa l’escassa aportació de vots, però el que importa a la direcció ecosobiranista no és tant això com evitar el que va ocórrer a les eleccions generals passades, és a dir, que li torni a sortir una candidatura competidora pel costat independentista, com fou Sobirania per les Illes, amb el suport d’ERC, que li discuteixi l’espai. No vol dir que no pugui aparèixer alguna altra aventura —a Palma s’especula amb la concurrència de les CUP, amb aquest nom o sense— però si ERC no hi participa els riscos de, diguem-ne, llevar a Més prestigi sobiranista són molt escassos.
El PI a Eivissa
Per la seva banda, el partit regionalista PI està negociant una altra coalició que, aquesta sí, podria suposar més vots, a més d’espai, i és possible que fins i tot li representés sumar un escó que podria resultar molt important en la distribució de forces del Parlament que sorgeixi de les eleccions autonòmiques del mes de maig de l’any que ve. Segons ha explicat a aquest setmanari el líder regionalista Jaume Font, la idea és que el PI a Eivissa es coalitzi a l’illa amb dues formacions menors, sense representació al Consell Insular ni al Parlament, que han estat impulsades per exmembres del PP i del PSOE, respectivament: Alternativa per Eivissa i Más por Ibiza.
Com se sap, la circumscripció electoral autonòmica és cada illa. Les candidatures es confeccionen per a cadascuna. El PI va obtenir representació —tres escons— per Mallorca el 2015 gràcies als 30.387 vots que hi va recollir, que representaven el 8,9% del total. A Menorca quedà molt lluny de l’escó: 1.221 sufragis i un 2,2%. A Formentera no es presentà. I a Eivissa va recollir 2.452 vots, un 5,7%. El tall per entrar en el repartiment d’escons per a cada circumscripció és el 5% dels sufragis, i a la Pitiüsa major el PI no va aconseguir escó de molt poc i a pesar de superar per 7 dècimes aquest mínim.
Per al 2019 el partit regionalista no té gaire confiança en el resultat a Menorca, a Formentera no presentarà candidatura —tot i que va intentar, segons ha sabut aquest setmanari, que un ex diputat del PP per l’illa, Josep Mayans, fos el seu home, però no va acceptar—, a Mallorca intentarà sumar un altre escó però és conscient de la dificultat d’assolir l’objectiu i li queda Eivissa com la gran esperança d’incrementar un diputat. L’anàlisi és senzilla: el 2015 es quedà a 13 vots del tercer quocient de Podem i a 60 del quart del PSOE. Per tant per molt poc no va tenir escó. Font confia que “amb l’aportació d’Alternativa i de Más sumarem prou vots més per aconseguir fer forat” i obtenir la representació al Parlament, i espera, també, al Consell Insular.
Si la distribució de forces l’any que ve fos anàloga a la de 2015, el PI restaria el diputat per Eivissa a Podem o, en el seu defecte, al PSOE. Al PP no li podria llevar llevat que els conservadors perdessin de l’ordre d’una tercera part del suport que tingueren aleshores a l’illa.
Un simple escó de diferència no canvia el Parlament, si no és, per descomptat, que l’esquerra en el seu conjunt —34 sobre 59 diputats el 2015— també perdés força suports i tot quedés a l'expectativa que un sol diputat signifiqués la diferència entre tenir un Govern de dreta o de centreesquerra. Aleshores el PI tendria la paella pel mànec. Cosa que fa palesa la importància potencial que té per als regionalistes l’escó d’Eivissa que a través de l’esmentada coalició vol obtenir.