-Deu anys després de l'inici de la crisi, sembla que comencem a eixir-nos-en. Quina radiografia fa de la situació empresarial a les comarques de Castelló ?
El moment econòmic que viu la província de Castelló és el d’haver superat una profunda crisi, la més important viscuda en les últimes dècades. Aquesta recessió va provocar un cost cost econòmic i social de molta volada, però he de de dir que les empreses van saber eixir i fer-ho amb força amb una aposta clara per la internacionalització. Les exportacions van ser clau i ho fou també l’actitud de moltes pimes que van fer el salt a l’exterior degut a la paràlisi del mercat intern. Avui veiem la situació de manera més positiva, però continuem molt expectants per la complexa situació internacional, l’enorme competència a la que hem de fer front cada dia i la inestabilitat que es donen en alguns mercats claus per nosaltres. Les empreses de Castelló ja estan acostumades a no abaixar la guàrdia.
- Percep optimisme entre l'empresariat?
Més que optimisme, el que veig és confiança. L’empresariat castellonenc sempre ha sabut tindre els peus en terra. Potser la clau de l’èxit haja estat aquest. Aquesta confiança ve de l’experiència, de fer front a reptes inclús amb menys recursos que els seus competidors. Obrim nous mercat mentre consolidem altres. Podem dir que la indústria del taulell és un model a seguir, però cada dia hi ha més sectors oberts a aprofitar les oportunitats que se’ns brinden. En aquest context, la Càmera té un paper fonamental. Treballem molt dur per obrir expectatives a un teixit empresarial que requereix del nostre suport i l’experiència d’una institució com aquesta, amb més de 115 anys d’antiguitat.
- Quins són a hores d'ara els sectors més dinàmics de la província?
Com dic, el taulell i els sectors afins i auxiliars demostren un potencial que és digne d’elogi, però també tenim una indústria agroalimentària que ha sabut col·locar productes locals pràcticament en els cinc continents. La província atresora grans recursos i les seues manufactures arriben a qualsevol mercat, per molt complicat que resulte. Tenim un sector turístic que s’ha recuperat amb força degut al tiró de la demanda nacional, però cada volta tenim més turistes estrangers, les estàncies s’allarguen i la despesa per visitant s’incrementa. Crec que anem en la bona direcció, però ens resta molt per aconseguir.
- Per al sector del turisme són essencials les bones connexions. Sobre l'aeroport de Castelló, estan satisfets amb els resultats que està donant?
És el nostre cavall de batalla. Amb tot el potencial econòmic i empresarial, amb totes les fites assolides, aquesta província arrossega enormes deficiències en matèria d’infraestructures. La xarxa ferroviària i de carreteres és enormement deficient. Cert que hem avançat, però queda un camí molt llarg per fer. Sobre l’aeroport, cal dir que és una plataforma necessària, però cal posar-la en valor. Aquesta infraestructura no és un fi en ella mateixa, sinó una ferramenta per fer-nos més atractius al turisme internacional. D’ací que necessitem un major esforça a l’hora de captar vols, de ser atractius i competitius en el difícil mercat turístic internacional. La província de Castelló és un tresor que hem de cuidar, però també hem de saber vendre’l. Els seus recursos naturals, les seues platges, el seu interior, que és una autèntica joia, la seua gastronomia, la cultura, la diversitat... Necessitem que a Castelló se puga arribar des de qualsevol part. En aquesta escenari, l’aeroport és clau.
- Una altra infraestructura essencial és el tren. La primavera passada per fi es va inaugurar la línia AVE entre Madrid i Castell . Però a l'alta velocitat entre Castelló i Barcelona, en canvi, encara no hi ha data. Confia que la creació de la figura del Comissionat del Corredor Mediterrani accelere aquesta obra?
Confiem que així siga. No podem perdre aquest tren. Hem de connectar-nos amb Catalunya perquè és el nostre trampolí a Europa. Necessitem a Catalunya tant com Catalunya ens necessita a nosaltres per unir tot l’arc mediterrani. Som u quan parlem d’interessos comuns. La connexió amb Madrid per alta velocitat ens serveix de poc si no tanquem un triangle que ens aprope a Barcelona. Aquesta província sempre ha mirat a Catalunya com un escenari propicii per al seu creixement econòmic.
- Una altra infraestructura molt important és el port, una infraestructura que està entre els dos principals ports del mediterrani, el de València i el de Barcelona. Tenint en compte aquest localització geoestratègica, quin paper pot jugar el Port de Castelló?
Indubtablement és una plataforma de gran valor estratègic per Castelló. Els números avalen l’èxit del port, que es situa en el rànquing nacional dels que més creixen. I això a pesar de l’anomalia de no estar connectats per via fèrria. Això crida molt l’atenció. No és més que un exemple més de les carències d’infraestructures que ha tingut aquesta província al llarg del temps. Avui el port té projectades ambicioses inversions que, esperem, puguen multiplicar les possibilitats de creixement.
- Creu que, com reivindiquen des de la zona, el ministeri de Foment hauria de liberalitzar l'AP-7 des de Torreblanca?
Entenc que la província no pot ser ni més ni menys que altres territoris de l’Estat. El que cal fer és facilitar el trànsit de mercaderies i passatgers, perquè és realment aquesta possibilitat el que enriqueix els territoris. La liberalització, en si mateixa, és positiva, però tot cal fer-ho amb la cordura necessària per que aquesta no comporte desequilibris.
- El comportament del mercat ceràmic en el nord d' Àfrica no està sent
positiu. Com es mira aquesta incertesa des del sector?
El pitjor que li pot passar a una indústria superinternacionalitzada com ho és el taulell és que obstaculitze l’arribada dels productes als mercats a través de mesures proteccionistes. Els productes castellonencs són altament competitius, tenen uns estàndards de qualitat de primera magnitud. El que passa en els països del Magreb, com passa en molts altres indrets, és la desconfiança que genera un producte com aquest, molt valorat allà on va. Les mesures proteccionistes són perjudicials tant per als productors que ven limitada la seua expansió com per als propis països que promouen aquestes mesures restrictives. Ningú guanya i tots perden.
- Estem a menys d'un any d'acabar la legislatura. Quina nota li posaria al govern valencià? I a la Conselleria d'Economia, la més íntimament vinculada a les cambres de comerç ?
Les cambres de comerç tenen una relació molt fluïda amb totes les administracions perquè som un complement important a l’hora de posar en marxa mesures de suport a la indústria, el comerç, a les pimes, als autònoms, a la formació laboral, a la creació d’empreses, a la innovació,... Per sort, sempre ha estat així i des de tots els àmbits institucionals se valora i molt el paper de la Cambra. Participem activament en tot el que té a veure amb la promoció empresarial i aportem la nostra llarga experiència en aquesta camp, així com els professionals en cadascuna de les àrees. Ací no es tracta de posar nota, sinó d’establir uns mecanismes de diàleg, que sí existeixen, i permeten la posada en marxa de mesures que més enllà dels curtplacismes ens duguen a posar en marxa projectes a llarg termini, de forma que generen la certesa necessària per tal que la economia continue creixent.