La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, vol repetir. Vol seguir al front de l’Executiu durant quatre anys més. Així ho demostrà en nombroses ocasions durant el debat de política general d’aquesta setmana en el Parlament illenc.
Al llarg del seu discurs d’inici del debat així com en les respostes a la crítica intervenció del seu oponent, el president del PP i candidat a substituir-la després de les pròximes eleccions autonòmiques, Biel Company, Armengol desplegà un ample catàleg de promeses de futur, totes amb el mateix denominador comú: que es mostra convençudaque seguirà una altra legislatura al front del Govern. Digué que la seva missió no s’esgota en aquests primers quatre anys. “El meu Govern és de llarga mirada”, sentencià. I això que vol dir? Evident: “que no governam pensant, com se sol fer, només en quatre anys, sinó que nosaltres anem més enllà, pensam més lluny”.
Per suposat el cap conservador negà la bona gestió i assegurà que la suposada visió de futur d’Armengol emmascara el fet que, segons Company, “només anuncia coses però no explica el que ha fet”. Per al líder dretà “aquests quatre anys han estat dolents” per als ciutadans i “quan nosaltres governem adreçarem el que vostè ha espatllat”.
Com és habitual en aquestes cites parlamentàries, la presidenta i el cap de l’oposició s’embolicaren en una mena de combat de boxa dialèctic en el que cadascú tenia per objectiu que la respectiva parròquia quedés contenta. No debades queden vuit mesos per a les eleccions i aquest debat ha obert la llarga precampanya electoral. Per tant tot es pensa en clau electoral. Armengol es reivindicava com a líder no només del PSIB-PSOE, condició que té i que està fora de tot dubte ja que no hi ha ningú que li discuteixi, sinó de tota l’esquerra. És a dir de tot el pacte signat entre el seu partit i Podem i els dos Més –per Mallorca i per Menorca-. I assolí l’objectiu que perseguia. Perquè cap dels socis posà en cap moment en dubte, de forma implícita ni explícita, el seu lideratge. Accepten, de fet i per tant, que serà ella l’única possibilitat de l’esquerra per assegurar una nova legislatura amb govern progressista. O això o la dreta. “Vull transmetre la meva determinació per seguir fent feina units per continuar construint unes Illes més fortes, en les quals la vida segueixi millorant per a tots els ciutadans i ciutadans”, asseverà la presidenta.
Company intentà atacar el bessó del pacte d’esquerres: “tant de somiar durant aquests tres anys i mig i s’ha oblidat de la gestió; ho tenia tot a favor i ha fracassat”, assegurà. Per al líder dretà el Govern d’Armengol és un cúmul de promeses no complides, errades i, sobretot, “d’ideologia mal entesa que ho impregna tot, una ideologia que massa vegades vostè i els seus socis han posat per damunt de l’interès general”.
Si la socialista vol seguir quatre anys més, el conservador vol evitar-ho i es presenta com l’alternativa davant del que considera un “desastre”, el Govern d’Armengol: “En el PP de les Illes Balears estam preparats per tornar assumir la responsabilitat de Govern, amb un projecte basat en la gestió i en la convivència entre tots”.
A jutjar per la satisfacció que expressaven els diputats del PSOE i del PP en relació al respectiu cap de files, tant Armengol com Company guanyaren el debat. Si més no en aquest sentit: que es reivindicaren amb èxit davant la pròpia parròquia. I en relació a qui va sortir guanyador de l’enfrontament directe, no hi havia dubtes a cap de les dues bancades: els socialistes trobaven que Armengol i els conservadors que Company. Ningú amb dos dits de seny hauria esperat altra cosa.