El satisfactori VII episodi 'Star Wars' de J.J. Abrams

El llistó no estava precisament alt, amb la darrera tongada d'episodis de 'Star Wars' dirigits per George Lucas, el creador de la saga, però el VII episodi dirigit per JJ Abrams, estrenat aquest cap de setmana, 'El despertar de la força', suma molts més encerts que errades i deixa una engrescadora sensació de revitalització artística de la franquícia. Era la gran incògnita. Perquè, com s'esperava, la primera pel·lícula Star Wars de la factoria Walt Disney batrà un bon grapat de rècords econòmics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La incorporació de JJ Abrams al projecte, el creador de la sèrie de culte Lost i agitador cinematogràfic d'una altra saga de ciència-ficció, Star Trek, s'havia acollit amb certes expectatives. "J.J., no ens falles", deien els fans més veterans, decebuts amb els pírrics rèdits artístics de la darrera tongada de la sèrie, els episodis I, II i III. I Abrams, un paio intel·ligent, amb un peu en la cultura freak i una altre en el mainstream audiovisual, no ha decebut. Com sempre, hi ha hagut diferència de criteri sobre això: alguns crítics ressalten els deutes amb els primers episodis de la saga que es van rodar. I això és indutable. Però també ho és que Abrams ha sabut prendre nota dels molts punts febles dels episodis precedents.

En El despertar de la força no hi ha les grans errades de càsting del passat (com la de Hayden Crhistensen en el paper d'Anakin-Vader) i, fins i tot, té a favor l'encert de la incorporació de Daisy Ridley en el paper de Rei. Pel que fa al to, és sobri, sense grans concessions al públic infantil. I les que hi ha al públic juvenil, sobretot amb les notes de humor, ja eren a les primeres pel·lícules. El disseny de producció és millor que els darrers episodis: més obscur, més inquietant. Hi ha elements que remeten al millor còmic de ciència-ficció, com les escenes en gegantesques naus espacials abandonades, gairebé sempre els imponents destructors de l'Imperi.

L'escenografia, que remet a films recents de Ridley Scott o Cristopher Nolan, contribueix a dotar la pel·lícula d'Abrams d'un ambient més adult, més pertorbador. I també té aquest efecte algun gir argumental que no podem revelar. La recuperació de l'essència de les primeres pel·lícules Star Wars, és un altre encert, sobretot amb la repesca dels seus personatges, amb Harrison Ford (Han Solo) al capdavant. Recuperació amb troballes, com ara presentar la relació entre Solo i la princesa Leia (una mal maquillada Carrie Fisher en el primer tram de la pel·lícula) com a fallida. Però amb un fruit del qual no farem spoiler. Trobades entre personatges i espectadors veterans efectives i, en alguns casos, emocionants.

Tot just alguns dels punts febles de la pel·lícula tenen a veure amb haver-se passat de frenada en la recuperació de l'esperit Star Wars: el nou guió de Lawrence Kasdan i el mateix JJ està ben armat però és argumentalment circular, reiterariu, recorre als encerts dels episodis IV i V, La guerra de les galàxies i L'imperi contraataca, i obre el camí, tret de sorpresa o gir de 180 graus, a una trama previsible en les futures pel·lícules.

Fet aquest parèntesi al voltant de les febleses, als encerts s'ha de sumar que, com s'esperava, El despertar de la força és una pel·lícula intensa, espectacular (i molt) i amb poques llacunes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.