El Parlament balear celebra aquesta setmana l’últim debat de política general de la legislatura. Els portaveus dels grups parlamentaris han
esmolat els seus ganivets dialèctics perquè l’ocasió ho mereixia. Haurà estat el tret de sortida de la competició electoral que finalitzarà el
mes maig de 2019. A partir d’aquest moment tot serà en clau d’urnes.
El debat i el REB
El debat parlamentari d’aquesta setmana ha obert de fet la cursa electoral. No tots els líders polítics ho reconeixien en públic, però Jaume Font, president del partit regionalista Proposta per les Illes (PI), no tenia cap problema a confirmar-ho a aquest setmanari: “Sense
dubte, a la pràctica ens posa a tots en competició electoral”. La tradició d’aquest debat marca que se celebri a finals d’octubre o
principis de novembre. Enguany s’ha avançat gairebé dos mesos. Això, és clar, allarga molt la precampanya. Fa dos anys, el 2016, en plena guerra interna del PSOE federal, Francina Armengol ja s’estimà més avançar-lo al mes de setembre perquè no estava gens segura del que podria passar al si del seu partit. Fonts properes a ella confessaren aleshores a aquesta capçalera que la por al possible desastre del PSOE a Madrid li aconsellà fer-lo abans d’hora. Tingué raó, perquè si hagués esperat a convocar-lo després d’aquell fastuós comitè federal de l’1 d’octubre de 2016, quan va caure Pedro Sánchez, la seva posició hauria quedat molt debilitada. Ara, però, no hi havia cap raó d’aquest tipus. Per què l’ha avançat tant, doncs? A l’oposició estan convençuts que s’ha tractat d’una jugada en clau partidista. El PP pensava que enguany ho feia així “perquè anunciarà la signatura de l’acord entre els governs de Madrid i de Palma per aprovar el REB”, el Règim Especial de Balears. Segons creien, Armengol ha estat negociant les darreres setmanes amb el Govern socialista de l’Estat per assolir, almenys, algun tipus d’escenificació d’acord, encara que l’aprovació parlamentària del REB es pugui endarrerir. D’aquesta manera, asseguren els del PP, la presidenta “pretenia fer veure que el REB serà una realitat encara que a la pràctica no ho sigui per als ciutadans”. La setmana passada el diputat del PP Antoni Camps, irònic, deia que “esper que dimarts que ve [d’aquesta setmana, dia del discurs de la presidenta que obre el debat de política general] Armengol anunciï que tindrem REB”, per tot seguit afirmar, seriós i rotund, que “no el tendrem aquesta legislatura”. La teoria que fan córrer els del PP s’avé amb el rumor que fa temps que se sent a Palma, segons el qual el REB podria ser objecte d’una aprovació diguem-ne política abans de l’1 de gener de 2019 —data en què es va dir que estaria en vigor— i deixar per més endavant, quan sigui possible, l’aprovació de la llei al Congrés. Des del PI, el seu president, Jaume Font, no volia valorar cap possible anunci d’Armengol, per a ell l’únic que importa és que “ni el PSOE ni el PP ens tracten bé quan governen” a Madrid i que les coses “no canviaran
si no les fem canviar nosaltres”.
Aquesta picabaralla a compte del futur REB mostra dues coses. Primera, la importància de la bandera electoral del règim especial per a Armengol i el PSIB. I segona, que el debat ha precipitat l’inici de la precampanya electoral, que serà més llarga, i probablement més tensa, que mai.
Quatre anys més d’esquerra
Amb tota probabilitat Armengol haurà fet durant el debat una crida a la necessitat de seguir en el Govern quatre anys més. Pel bé dels
ciutadans, assegurarà. Els grups parlamentaris consultats coincidiren a afirmar-ho així. “Repassarà la gestió fetai, sobretot, explicarà la
feina que cal encara fer”, deia la setmana passada a aquest setmanari la vicepresidenta i consellera de Turisme, Bel Busquets, cocoordinadora de Més per Mallorca, formació que forma part del Govern. “Som el Govern”, puntualitzava Busquets, volent deixar ben clar que el que hagi dit Armengol “en part és nostre perquè per descomptat estem col·laborant en la preparació” del seu discurs. La vicepresidenta apostava per “dir a la ciutadania tot allò, que és molt, que hem fet aquests anys i tot el que ens queda per fer i que per fer-ho necessitarem un altre Govern d’esquerres”. El portaveu de l’altre partit governamental, el PSIB-PSOE, Iago Negueruela —que és conseller de Treball— no volgué avançar res a EL TEMPS del discurs de la presidenta, però es mostrava d’acord amb Busquets quan afirmava que “bàsicament [Armengol] explicarà tot el que hem fet durant la legislatura i que hem establert les línies de feina per una altra legislatura, per deixar clar als ciutadans que no ens hi hem posat per quatre anys, com se sol fer, sinó que hem posat les bases d’una acció de govern que va més enllà, que necessitam almanco quatre anys més”.
A l’oposició interessava poc o gens el que fes i digués el Govern durant el debat, la portaveu parlamentària del PP, Margalida Prohoens, es limità a assegurar que “el fet que s’hagi avançat” la cita parlamentària és “la prova” que Armengol no té res més per “mostrar” de la gestió feta durant la legislatura que el possible “anunci del REB”. Per la seva banda, el president del PI, Jaume Font, tampoc esperava gaire del discurs presidencial: “Armengol sempre diu què farà i no el que ha fet”, asseverava, i per això, “perquè ja estic cansat de la mateixa cançoneta de sempre”, pensava aprofitar el debat per deixar en clar els incompliments del Govern: “M’he tornat a llegir el que va dir en el discurs d’investidura, a la votació de la qual nosaltres ens vam abstenir, i compararé tot el que deia que faria amb el que realment ha fet en aquests anys, i et puc assegurar que quedarà en evidència”. Per a Font és molt significatiu que Armengol hagi avançat tant el debat: “Qualsevol president s’estima més ajornar-lo el màxim possible per poder treure pit i explicar tot el que ha fet fins al darrer moment, però ella l’ha avançat tant com ha pogut, cosa que vol dir que no té gaire per explicar sobre el que ha fet i que es vol centrar a demanar quatre anys més per fer, per ventura, en el futur; sempre és el mateix: faré, faré...”, diu.
Precampanya
El debat d’aquesta setmana marca l’inici de la llarga precampanya electoral: vuit mesos de tensió creixent que desembocaran en el dia
d’urnes. En el PP, el seu president, Biel Company, ha enfrontat el debat com un trampolí cap a les eleccions. Amb el de l’any passat aconseguí ques' esvaïssin els rumors sobre la contestació interna que tenia i que podria no ser candidat el 2019. No se n’ha tornat a parlar, de la possibilitat. Ara, segur en el càrrec i candidat sense oposició a ser president del Govern, pensava usar el debat com una mena de toc de càrrega per a tots els seus contra el Govern en general i Armengol en particular: “L’any passat va aconseguir consolidar-se, ara toca passar a l’atac amb la vista posada a les eleccions”, confessava un diputat popular. En realitat per als conservadors el debat parlamentari d’aquesta setmana tenia una importància molt relativa. “La nostra feina és tornar a il·lusionar els nostres antics votants que a les últimes eleccions no
confiaren en el PP”, diu Company quan se li demana per la missió electoral. El debat queda en una posició molt marginal. L’únic que
interessa al PP són les eleccions i els possibles pactes posteriors. “Hem de ser realistes, sé que serà molt difícil recuperar” la majoria
absoluta i, “per tant”, no “hi haurà més remei que pactar” si vol ser president, reconeixia a aquest setmanari Company en una tertúlia
radiofònica d’IB3. Les úniques possibilitats d’aliances postelectorals que té són el PI i Ciutadans. L’opinió majoritària entre l’esquerra és
que seria un pacte “impossible”, diuen fonts socialistes, perquè el PI, que defensa el català, “no pactarà mai” amb un partit anticatalanista
com és el taronja. Però no tothom opina igual entre els progressistes. El veterà sociòleg Antoni Tarabini, militant del PSIB-PSOE, bon
coneixedor de la realitat política illenca, creu que a l’hora de la veritat “el PI pactarà” amb la dreta per fer Company president.
El PSIB no es preocupa, en públic, pel que faci, digui o pugui fer en el futur el PP, el PI i Ciutadans. “La nostra feina és seguir governant pel
bé de la gent”, manifestava a aquesta capçalera el portaveu de PSIB-PSOE citat, Iago Negueruela, “i així ho seguirem fent”. Respecte a
la precampanya asseverava que “el partit té a punt tota la maquinària” i que afronta amb “esperança” la cursa electoral. Fugia d’avaluar quins són els objectius concrets a les urnes. Assegurava que no pensen en si faran ics escons més o manco que el 2015. “El que volem, i lluitem per assolir-ho, és que sigui possible un nou Govern d’esquerres, aquest és el gran objectiu”. I si haguessin de pactar amb el PI per mantenir Armengol a la presidència? No volia contestar: “El nostre full de ruta és el que t’he dit, no contemplam cap alternativa”. Els socialistes confien cegament en la força electoral de la seva secretària general i presidenta del Govern, Francina Armengol. Estan convençuts que durant aquesta legislatura ha fet quallar entre els ciutadans la idea que és la gran defensora dels interessos de Balears davant Madrid, “tant abans amb Mariano Rajoy com ara” amb Pedro Sánchez de president, puntualitzen, i que “aquest esforç serà recompensat”. En aquest sentit, Armengol necessita quelcom concret del REB com l’aire que respira. Serà la gran bandera amb la qual es presentarà a les eleccions.
A Més per Mallorca, així com a Més per Menorca, l’objectiu principal és “assegurar un nou Govern d’esquerres”, explicava a EL TEMPS Bel Busquets, cocoordinadora de la formació mallorquina. A banda d’això, cadascuna de les dues formacions ecosobiranistes s’ha posat la missió d’igualar, si més no, els resultats electorals en escons de2015: 6 per als mallorquins i 3 per als menorquins. “I estam segurs que així serà”, diu Busquets. Ara bé, si es grata una mica per sota de l’obligat optimisme de precampanya, són conscients que “serà difícil repetir”,
reconeixia l’altre coordinador de Més per Mallorca, Guillem Balboa, a aquest setmanari, durant un debat de ràdio IB3, el passat mes de maig. Però que sigui difícil no vol dir que renunciïn a res. Justament per ampliar el màxim possible el seu espai i, per tant, les opcions de
recollir vots, Més per Mallorca està en converses tant amb Esquerra Republicana com amb Esquerra Unida perquè entrin a la formació per anar junts a les eleccions.
A Podem no volen pensar en escons, encara. En van guanyar 10 el 2015 i l’esperança és repetir la xifra, però saben que no és molt probable.
Entre l’esvaïment de la frescor política que teníem fa tres anys, el fet que han perdut tres escons per les crisis internes —tres trànsfugues
s’han instal·lat en el grup mixt— i la permanent batalla sorda entre anticapitalistes i els pragmàtics, l’objectiu més raonable és, com diu a
totes les entrevistes Juan Pedro Yllanes, actual diputat al Congrés i aspirant a ser el cap de llista de la formació morada al Parlament per
Mallorca, recollir prou vots per assegurar “un nombre suficient” d’escons que apuntali “un nou Govern d’esquerres per a quatre anys més”
en la gestió del qual Podem hi voldria participar.
En el PI viuen amb il·lusionada expectativa la precampanya. “Farem almanco 50 llistes municipals sobre 63 municipis que hi ha a Balears”,
explica Jaume Font, amb la qual cosa esperen “arrossegar prou vots” cap al Parlament per “obtenir-hi representació” per cada illa —l’any 2015 només l’assoliren per Mallorca—, i a tal fi confien molt tant en la candidatura menorquina com, sobretot, en una aliança a Eivissa —que
s’està negociant en aquests moments amb dos partits menors, l’un format per exmilitants del PP i l’altre per antics afiliats al PSOE— per tenir
almenys un diputat per cadascuna de les illes menors. Per Mallorca aspira a incrementat un diputat, de tres a quatre. Però s’estima més no parlar gaire del que pot passar en el futur electoral: “Ara com ara estam per fer feina i més feina, res més”.
Ciutadans, liderat a les Illes per Xavier Pericay, basa tota l’estratègia de precampanya a consolidar les candidatures locals a les
quinze localitats més poblades de les Illes. Amb la idea d’obtenir prou vots que, sumats als que els arribaran per la clau espanyola, els
permetin convertir en realitat les enquestes conegudes fins ara. Aquestes enquestes li atorguen un fort creixement d’escons, dels dos
actuals al sis com mínim, la qual cosa faria imprescindible el partit taronja per formar un govern alternatiu a l’esquerra.
Finalment, Gent per Formentera (GxF), a l’espera de decidir els seus candidats, afronta la recta final cap a les urnes amb el convenciment
que l’únic escó al Parlament que tria la petita illa continuarà essent seu. Segons deia a EL TEMPS —vegeu el número 1.776— l’actual diputada, Sílvia Tur, “no hi ha cap dubte que renovarem” l’escó “tant si fem coalició amb el PSOE, com el 2015, com si no”. Tenint en compte que qui guanya a l’illa encara que sigui per un sol vot s’enduu l’escó, i atenent als resultats de les últimes convocatòries a urnes, la
probabilitat que GxF no renovi el diputat és molt baixa.