Entrevista a Albert Toldrà

«L’Edat Mitjana no era una època tan reprimida i fosca en el tema sexual»

L’historiador Albert Toldrà torna a pouar en la temàtica del sexe en èpoques pretèrites amb ‘El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval’, un títol que homenatja l’etnògrafa Margaret Mead i que aixopluga un assaig rigorós i ben documentat però alhora llegidor. Premi València Alfons el Magnànim d’assaig.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Aquest no és el primer assaig d’Albert Toldrà sobre la història del sexe. Hi ha una mancança en aquesta qüestió?
—És un camp bastant negligit per la historiografia catalana. I al País Valencià tan sols hi ha algunes coses. A França, per contra, aquest camp s’ha estat treballant amb profunditat durant tot el segle XX.
 

—Al llibre afirma que el codi moral fa quasi mil anys que està fossilitzat.
—El codi moral teòric, el que manté l’Església catòlica, gairebé no ha canviat, és un discurs de prohibició del plaer, en el qual la sexualitat sols és permesa dins el matrimoni monogàmic, heterosexual i amb finalitat reproductiva. S’han obert una mica les finestres? Sí, però la base teòrica és la mateixa. Tot el que s’aparta d’aquest model únic és pecat mortal, ja siga una simple masturbació o una pràctica homosexual. Potser avui dia es moderen en el discurs, perquè saben que està molt lluny dels valors de la societat.

—L’obsessió per restringir la sexualitat a la reproducció els feia caure en moltes contradiccions, per exemple amb la prostitució o els embolics teòrics que es fan per justificar l’estimulació.
—Sí. De fet, això que dius de l’estimulació, per estimular la sacrosanta reproducció, és un dels temes centrals en la propaganda antijesuïta, perquè els jesuïtes eren avançats en aquesta qüestió, mantenen un discurs una mica més tolerant. És un dels motius pels quals són més atacats a nivell de libels i d’escrits satírics i també per part d’altres sectors de l’Església, com els dominics. 

—Hi ha anècdotes molt divertides, com ara la del predicador que criticava la gent que posava coixins sota el cul de la dona per augmentar el plaer. El resultat era que la gent, immediatament, ho provava a casa.
—[Riures] Això és un dels motius freqüents en els tractats d’Ars predicandi, com s’ha de predicar i el que no s’ha de predicar. El que no s’havia de fer en un sermó és ensenyar a la gent a pecar [més riures]. També val per a la confessió: es pregunta el pecat però de manera que l’ànima innocent no aprenga noves maneres de pecar

—En tot cas, una de les conclusions interessants del llibre és que, malgrat la repressió, s’acaba imposant l’hedonisme de la gent. 
—És un procés a llarg termini, el de la domesticació sexual de les societats occidentals. Fins a arribar al segle XVI, XVII o fins i tot XVIII, la gent no assumeix el discurs de la hipocresia i la doble moral que després serà bandera de la burgesia. L’església intenta reprimir però amb un èxit més que dubtós, perquè els eclesiàstics mateixos són els primers a infringir el seu propi codi. A pesar de la brutalitat dels mètodes  repressius, perquè el càstig per ser homosexual era la foguera, la gent és conscient que se’ls intenta imposar un nou model de pràctica sexual. I es rebel·len. Això es veu a la literatura no sols medieval, sinó també més moderna, de caire popular. Una literatura que ens sorprèn per la seua llibertat, de Boccaccio a Casanova. Em crida l’atenció el contrast amb la narrativa burgesa, sobretot del segle XIX, en la qual la sexualitat està entre línies. 

—De fet, el Decameró és una de les grans fonts d’El plaer de la carn. Però la font principal són els textos repressius, com ara de la Inquisició, i dels moralistes, amb una perspectiva misògina. Mai tindrem la perspectiva completa?
—És difícil reproduir-la perquè, com es diu al llibre, són espills, però espills deformats. Obres escrites per homes que deixen de banda la meitat de la població o la perspectiva femenina. Però es pot intentar, és el que tracte de fer. Com a mínim, mostrar que no és una època tan reprimida i tan fosca en el tema sexual.

El plaer de la carn. 
Sexe i temperament en la cultura medieval

ALBERT TOLDRÀ I VILARDELL
Institució Alfons el Magnànim
València, 2018
Assaig, 205 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.