Puig lloa el “moment valencià” davant una Bonig que en critica la “catalanització”

En un discurs farcit d’anuncis a les comarques alacantines, Ximo Puig lloa el “moment valencià” davant una Isabel Bonig que dedica bona part del seu discurs a criticar la “catalanització” del País Valencià i a presentar el seu programa de govern. Antonio Estañ troba a faltar una “brúixola” i Mari Carmen Jiménez critica la “inacció” del Consell.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“L’any 2015, un de cada tres valencians i valencianes es trobava desocupat”, recordava Ximo Puig a l’inici del seu darrer discurs de política general de la legislatura. “En tot aquest temps s’han generat més de 187.000 llocs de treball, la taxa d’atur s'ha reduït al 15,6%.... Quasi 10 punts menys que quan arribàrem al Govern.” El president valencià, amb una motxilla de 35 anuncis a l’esquena, articulava un discurs optimista en què la reclamació d’un nou sistema de finançament dels debats anteriors ha perdut pes en benefici d’una allau d’anuncis –molts dels quals centrats a les comarques alacantines– rematada amb la petició de confiança als valencians. Les eleccions són a la cantonada, i es nota.

Si el resultat a la circumscripció d’Alacant decidirà, en bona mesura, si el PSPV o Compromís lideraran un segon Govern del Botànic, l’actitud de Podem durant el pròxim semestre determinarà si l’actual Consell arriba als comicis amb uns Pressupostos nous o amb uns de prorrogats. Per això Puig també obria la mà a la formació morada, incidint en qüestions com l’habitatge o la reversió de la concertació sanitària.

Si Puig ja pensa en clau electoral, Isabel Bonig encara més. La presidenta del PPCV desgranava els eixos clau del programa amb què pensa arribar al Palau de la Generalitat d’ací a vuit mesos... O d’ací a “vuit anys”, tal com deia ella en un lapsus linguae que el cap del Consell ha atribuït al subconscient. Amb tot, Bonig sobretot parlava de Catalunya. En plena Diada, la síndica popular alertava dels perills a què estan sotmesos els ciutadans valencians.

“Vostès prefereixen ser uns catalans de segona a uns valencians de primera”, tornava a retreure Bonig als membres del Botànic. “À Punt és una delegació de TV3”, assegurava. La primera mesura del seu hipotètic govern consistiria, advertia, a “derogar les lleis de catalanització”. “Mai més catalanistes al front del Govern valencià!”, exclamava enmig dels aplaudiments del seu grup.

Bonig, que insistia a demanar eleccions anticipades, presentava un programa de govern en virtut del qual “el valencià no serà un requisit per tal d’accedir a la funció pública, sinó un mèrit”. A més, pensa recuperar el model concessional de la sanitat pública i implantar “la major baixada d’impostos de la història de la Comunitat”. “La immersió lingüística serà en anglès en un de cada cinc nous col·legis públics”, prometia la líder popular, que concloïa la seua al·locució amb un clam en favor de la “llibertat educativa” que pensa garantir a través de la restauració del districte únic. Un govern integrat per “valencians de veritat” davant aquells que “volen convertir la Comunitat en una nova Catalunya”.

“No hi ha valencians de veritat, tots som igual de valencians, no n’hi ha de bons i de dolents”, li responia Puig, visiblement enfadat. Per ell, Catalunya és un “fantasma” que tan sols espanta Bonig i perquè ningú més no hi veu. De fet, el president ja no parla del “problema valencià”, sinó del “moment valencià”. S'esforça a encomanar entusiasme.

Els 35 darrers anuncis

Més enllà de la disputa dialèctica entre el cap del Consell i la líder de l’oposició, el debat deixa 35 anuncis que Podem, de manera irònica, qualificava de “Ximoanuncis”. Entre els més destacables, el primer pla d’implantació d’empreses al Districte Digital d’Alacant, que es dividirà entre el port d’Alacant i les instal·lacions de la Ciutat de la Llum. Una captació d’empreses que començarà amb la implantació d’Indra i Accenture, cadascuna de les quals preveuen contractar uns 500 treballadors en el pròxim semestre i prop de 3.000 en els pròxims tres anys. A Alacant també es construirà un Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica referencial, a més d’inaugurar-se una ciutat de la justícia. Puig també garantia la reversió de la gestió privada a l’àrea de salut de la Marina Alta abans de la finalització de la legislatura, així com l’obertura del primer museu de la Generalitat a les comarques del sud: el CADA, la subseu de l’IVAM que s’obrirà a Alcoi. Alacant, per últim, ha sigut declarada Capital de la Memòria 2019 amb escenaris com el seu port, el camp dels Ametlers, la presó de Benalua, la Finca del Poblet, el camp de concentració d'Albatera, l’aeroport de l’Hondo que, en paraules de Puig, “evoquen la lluita, la resistència i el sofriment dels demòcrates espanyols enfront del feixisme que va assolar Europa el segle XX”.

Una nòmina de promeses que, en el cas de València, suposarà la represa de les obres de la L-10 (l’antiga T2) que ha d’unir el centre de la ciutat amb el barri de Natzaret. L’ampliació del nord del Port de València i del megapolígon industrial Parc Sagunt, així com la construcció de la segona fase de la Universitat Jaume I i la compra del cim del Penyagolosa per a la seua incorporació al patrimoni públic són alguns altres anuncis significatius.

En matèria d’habitatge, una de les banderes de Podem, el Consell ha anunciat un pla valencià contra la bombolla del lloguer que establesca un índex de preu raonable –no obligatori– amb beneficis fiscals per als arrendadors. A nivell sanitari, Puig ha plantejat un Acord Integral d'Actuacions per a la Reducció de Llistes d'Espera basat en un “autoconcert” pel qual es pagarà més als professionals que més aporten per reduir les llistes d’espera i reequilibrar entre departaments, per “una major capacitat de decisió del pacient, que podrà triar entre un major ventall d'hospitals públics o concertats per a ser sotmès a la intervenció”, i un pla de xoc per tal que els centres privats “assumesquen una part dels pacients en espera”. 

Amb la missió d’incrementar el nombre d’empleats públics –el País Valencià és la segona autonomia amb menys funcionaris per habitant– el Consell haurà tancat la legislatura oferint 5.000 llocs de treball, en contraposició als 130 dels quatre anys anteriors. En aquest sentit, la Generalitat becarà 500 estudiants valencians per valor de 5 milions d’euros mentre preparen les seues oposicions. En el terreny cultural, per acabar, destaca la creació d’una targeta per bonificar l’adquisició de productes o l’assistència a esdeveniments culturals.

 

Picades d’ull a Podem, adéu a Ciutadans

Puig presumia d’haver multiplicat per cinc les ajudes al lloguer a les famílies –de 2.000 a 12.000 beneficiaris– i remarcava que ara es produeixen la meitat de desnonaments que en l’any 2015, però no aconseguia entendrir el síndic de Podem, Antonio Estañ, que es mostrava especialment molest amb la política de vivenda del Consell i qüestionava que la reversió de l’hospital de Dénia tinga lloc abans que acabe la legislatura. “Els grans avanços en aquesta comunitat han vingut de la mà de la societat civil, no del Govern”, sentenciava. 

“El País Valencià no ha acabat d’aprofitar aquesta oportunitat única”, ha subratllat Estañ, qui detecta “falta de convicció” i l’ús de la “calculadora electoral” en lloc de la “brúixola”. “En molts dels casos hi ha un continuisme amb el model anterior, hi ha por a avançar”, ha reblat, “però la lògica hauria de ser tot just la contrària: com més avancem, serà més difícil tornar cap enrere”. Puig, en canvi, no vol una “revolució”, sinó un “avanç des del reformisme”.

A Estañ el neguiteja especialment la posició del PSPV en matèria de finançament després de l’accés del PSOE al Govern de Pedro Sánchez. Puig, no obstant, li ha assegurat que no es mourà “ni un mil·límetre” i instava el PP a desblocar la seua compareixença al Senat, on pensa dir “allò que ja deia fa nou mesos”. “Les institucions estan per damunt dels partits polítics”, considera el president de la Generalitat, que es reunirà amb el president espanyol a la primera setmana d’octubre.

De qualsevol manera, Podem, delerós de liquidar les corporacions provincials, també ha fet el seu particular anunci: una llei molt concisa però molt contundent per la qual el pressupost de les diputacions passaria a ser gestionat per la Generalitat. Puig troba que són unes “institucions del passat” que ell mateix vol “superar” per tal que “cada autonomia decidesca la seua organització interior”.

De la seua banda, la síndica de Ciutadans, Mari Carmen Sánchez, ha incidit en la incapacitat de gestionar del Consell, un dels seus ítems habituals. Tampoc no ha perdut l’ocasió, però, de criticar les “picades d’ull” a l’independentisme català de Vicent Marzà, Mónica Oltra i Enric Morera.

“Estem millor que fa tres anys o no?”, li preguntava Puig a continuació. En els bancs de Ciutadans negaven amb el cap. I ell, que ha tingut una jornada molt més plàcida que no esperava un parell de setmanes enrere, quan va declarar-se el principal incendi de la legislatura al Botànic, no s’ho acabava de creure. Té ganes de convocar els valencians a les urnes perquè la ciutadania responga aquesta pregunta, però com ha reconegut aquest dimarts, encara resta feina per fer.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.