Hemeroteca

Si és veritat, és terrible

Aquest dimarts que fa 30 anys de l'empresonament de Núria Cadenes, rescatem aquesta opinió de Joan Francesc Mira publicada el 11 de juny del 1990 en aquesta revista. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D'entrada, un aclariment, que potser no caldria fer-lo, però el faré: no tinc gens de simpatia, teòrica ni pràctica, per les activitats de l'organització Terra Lliure. Això que ells en diuen "lluita armada" (i que consisteix posar explosius de fabricació domèstica en els llocs més absurds i sense sentit) potser té alguna coherència en terres i situacions com el Kurdistan o semblants: ací, no en té cap.

Consideracions morals a banda, tinc la clara convicció que tal "lluita armada" perjudica en primer lloc la causa mateixa per la qual diuen que la practiquen. I en tot cas, si Déu Nostre Senyor o el seu Profeta se'ls ha aparegut i els ha dit que han de combatre l'Estat Opressor amb les bombes, que li'n posen una sota el cul, per aquest ordre, al rei, al president del govern, al ministre de Defensa, als honorables Lerma i Pujol (representants màxims de l'estat als seus territoris respectius), als capitans generals, etcètera. No en els llocs on les posen. Amb tot això, vull dir que la meua simpatia per una criatura de vint anys, de nom Núria Cadenas, no deriva de la seua possible o suposada relació amb aquella organització. Deriva de la seua condició de víctima d'un seguit d'horrors de molt difícil justificació. He dit exactament això: horrors. No posaré en dubte que el regne d'Espanya és un estat de dret... generalment parlant. Sembla, però, que en determinats casos i condicions l'estat passa per damunt del dret. 0 que hi ha motius i raons que passen per davant de la veritat, la justícia i la raó. Per començar, jo no entenc massa de qüestions processals, però sí que puc entendre una cosa: que és indignant una resposta com la que dóna la Sala de Justícia a la quarta petició de llibertat provisional. Núria Cadenas, vint mesos després de la seua detenció, encara no havia estat informada de quina era l'acusació contra ella. Ara bé, per a la Sala, això és "irrelevante",... per la simple raó que el fiscal "aún no ha formulado acusación, por falta de todos los elementos probatorios precisos para sustentarla". Increïble. Perquè quan, més endavant, es presenta l'acusació, resulta que s'hi diu que és "por habérseles ocupado armas y explosivos".

Si a la noia li havien "ocupat" armes i explosius, /això costava prop de dos anys de "provar"? On li havien "ocupat" les armes i els explosius? A la bossa, a la butxaca —a casa seua està provat que no—, o en quin altre lloc? Si tal "ocupació" és un fet, /com costa tant reunir els "elements provatoris? I si no és un fet...Primera cosa que fa horror pensar. Segona cosa: el fiscal responsable del cas, no solament entra en còlera en veure la mare de la noia ("Estoy hasta los cojones de esta Núria Cadenas", etc.), sinó que fa la més deshonesta de les proposicions: si la xiqueta firma un paperet de penediment (que suposa admetre la culpa, és clar), i si delata quatre companys, ací no ha passat res, i en dos dies al carrer. Ara bé, si el fiscal pensa que la noia és culpable,/ com pot fer semblant proposició rigorosament il·legal? I si pensa que és innocent... /,com, en nom de Déu i de la justícia, pot fer un xantatge semblant? O és que l'objectiu és la degradació moral de la inculpada, una cosa pròpia d'El castell de Kafka, rebaixar-la fins al punt de convertir-la d'acusada en delatora? Llavors la mare diu que la seua filla no pot fer tal cosa, perquè, simplement, no coneix ningú que puga denunciar. I el fiscal replica: "Que s'ho invente". Si és cert, el fàstic que em fa és tant que vomitaria. I Tercera cosa: /,què la degradació constant de les seues condicions penitenciàries? /Per què unes vexacions, humiliacions i maltractaments que amb tota certesa no han de patir molts altres —militars, policies, fins i tot membres d'ETA— condemnats o processats per fets reals i provats? /, Què té de particular aquesta noia? /Pot ser que és catalana...pot ser que en realitat és innocent, i per això irrita tant? Quarta cosa, que sembla més banal, però no ho és: li han negat les visites d'amics, li han limitat les de familiars, li han reduït els llibres que pot llegir i les cassettes que pot escoltar...

No és prou: les cassettes, si són en català, han de passar per una traducció prèvia. Només si són en català, no en qualsevol altra llengua. I les cartes a la família les ha d'escriure per força en castellà: no pot escriure en català. /, Els presos marroquins, alemanys o francesos a les presons espanyoles, tampoc no poden escriure a casa si no és en castellà? /O és un privilegi particular del català, això? Si això no és exactament odi institucional contra la llengua catalana ("protegida" per la Constitució, etc.,etc.), /.com es pot qualificar? Per cert: el ministre de Justícia és un socialista basc fill de jueva, i el director general d'Institucions Penitenciàries és un socialista valencià. Fa la impressió que haurien d'entendre certes coses. Però deu ser una impressió, només. Tot açò que he explicat es basa en informacions del número 310 d'aquest mateix setmanari. No tinc cap motiu per a suposar que siguen falses o sense fonament. Si, tal com sembla, són certes, les implicacions que se'n deriven s'acosten molt al terme que he gastat al principi: a l'horror. I al fàstic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.