Melcior Comes ha reconegut que s’Enroc és Can Picafort, poble de Mallorca que ara també apareix a l’últim Premi Proa, Les cendres a la piscina, de Laura Gost: “En Josep s’acaba la cigarreta i fa un darrer cop al soterrani”, “el soterrani és la manera amb què un client de son pare ha rebaixat unes lletres pendents, i qualsevol podria pensar que un tros d’espai enfonyat i fos al bell mig de Can Picafort és un mort (...) Un any després, el Mahalo era el local nocturn més popular de Can Picafort”.
A El dia de la balena, Comes tampoc no entra en detalls: “Van agafar les bicis i van anar a les set corbes; s’hi van llançar a tota velocitat fins a arribar al passeig, vora el mar, que guspirejava com un disc compacte, ple de blavors porpres i roents. Després van decidir que volien tornar a la carretera (...) tot estava ple d’autobusos de línia i autocars que retrunyien, cotxes de lloguer que anaven i venien enmig de tocs de clàxon, fumassa i espetecs”.
