És una aparició de les que agraden a Sultan Al Jaber. Més de dues mil persones omplen de gom a gom la sala de conferències de la fira energètica més gran del món i que se celebra a Abu Dhabi, organitzada per la companyia Abu Dhabi National Oil Company (ADNOC). Homes vestits amb dixdaixes blanques i llargues fins als peus seuen a la vora d’unes poques dones cobertes amb negres abaies, entre els quals també hi ha alts directius de BP, Shell, Eni i altres multinacionals petrolieres occidentals, aquests amb vestits foscos.
I quan entra Al Jaber, cap d’ADNOC, amb la seva vestimenta daurada i al costat del vicepresident dels Emirats Àrabs Units, tothom s’aixeca com en formació conjunta, els àrabs i els occidentals. I els tributen una ovació.
Al Jaber, de 50 anys d’edat, camallarg i barba tallada meticulosament, es dirigeix a la tribuna d’oradors. “El món no necessita petroli o gas o energia solar, ni vent ni energia nuclear ni hidrogen”, proclama a la sala, “sinó petroli i gas i energia solar i vent i energia nuclear i hidrogen, tot a la vegada”. Els assistents assenteixen i aplaudeixen. El cap d’ADNOC somriu i prossegueix: “Màxima energia, mínimes emissions!”.
D’això, ja en fa un any. Els pròxims dies el Dr. Sultan Ahmed Al Jaber, anomenat “Dr. Sultan”, anunciarà el seu curiós credo respecte de les emissions energètiques en un escenari ben imponent: com a amfitrió de la cimera mundial del clima de l’ONU que comença dijous que ve als Emirats Àrabs Units.
Al Jaber és el primer president en els 28 anys d’història de les conferències pel clima que alhora és el màxim dirigent d’una gran companyia d’energies fòssils. I el més discutit que aquest esdeveniment ha tingut mai.
Més de 400 organitzacions no governamentals s’han posicionat, mesos abans de l’inici de la conferència, públicament en contra d’Al Jaber. 133 diputats del congrés dels EUA i del Parlament Europeu han reclamat que sigui retirat del càrrec. Veuen en ell una mena de cavall de Troia. Un president de la conferència que d’alguna manera s’infiltra en la conferència mateix. Un directiu per al qual són més importants els guanys multimilionaris de les grans empreses petrolieres i dels països productors que no pas salvar el planeta. Un lobbista d’alta volada del sector dels combustibles fòssils en la posició clau de la política internacional d’acció climàtica.
I això precisament ara que les temperatures baten rècords arreu del món, el temps fa cabrioles i el moviment internacional contra el canvi climàtic es descompon al voltant de Greta Thunberg pel posicionament respecte de la guerra al Pròxim Orient.
Quin grau de confiança es pot depositar en Al Jaber? Què s’ha de pensar d’un home que reclama a la humanitat rebaixar emissions i alhora inverteix molts milers de milions de dòlars per ampliar massivament les extraccions de petroli i gas de la seva empresa?
Hi ha gent que li dona suport. El ministre alemany de Finances, Robert Habeck, espera aconseguir d’ell gas natural líquid i hidrogen provinent d’Abu Dhabi. I encara més important és MBZ: Mohamed bin Zayed al-Nahyan, sobirà dels Emirats Àrabs Units i promotor d’Al Jaber fent-lo ministre d’Indústria i Tecnologies Avançades.
Quan la foscor s’estén per Abu Dhabi i una dèbil brisa fa una mica més suportable la xafogosa calor, s’encenen els llums de la seu central d’ADNOC. Groc, verd i blau són els colors que il·luminen aquest gratacel de 342 metres d’alçària que supera tots els edificis del seu voltant. Aquesta cosa quadrada amb la façana dividida sembla un ratllador de parmesà de grans dimensions.
Els Emirats Àrabs Units produeixen més petroli que tots els estats europeus junts: or negre per valor d’uns 250 milions de dòlars dia rere dia. Al Jaber és qui porta les regnes d’aquesta maquinària.
Ell és un líder fet a si mateix. Al Jaber no prové d’una de les millors famílies d’Abu Dhabi, els descendents de les quals se solen repartir les posicions clau entre ells. Ell ve d’Umm al-Qaywayn, un dels emirats més petits i insignificants dels set que conformen els Emirats Àrabs Units.
Era jove quan va començar a ADNOC i va caure-hi tan bé que la companyia li va concedir una beca. Amb els diners, Al Jaber va voltar pel món. Va estudiar enginyeria química a Califòrnia i es va doctorar en ciències econòmiques a Anglaterra. Quan aquest ambiciós i talentós directiu va tornar al golf, va fer carrera ràpidament.
La casa governant li donava un lloc de feina rere l’altre. Com a cap del consell audiovisual del país, supervisava la premsa local i gestionava la comunicació del govern. Com a ministre, lluitava a Berlín perquè s’aprovessin els subministraments d’armament. Com a enviat especial pel canvi climàtic, assistia a totes i cadascuna de les cimeres climàtiques.
“Per a MBZ i la dinastia governamental, Al Jaber és el directiu per a totes les ocasions”, diu Eckart Woertz, director a Hamburg de l’Institut GIGA d’Estudis del Pròxim Orient. “Ell és l’home que s’encarrega de les qüestions més importants.”
El 2016, MBZ el va situar al lloc més alt d’ADNOC. Per sacsejar una mica la botiga. La companyia petroliera tenia llavors la consideració d’un feixuc organisme estatal. Al Jaber va arribar i va posar-hi temperament i modernització. Finalment, va establir un objectiu: disparar les capacitats extractives. Encara més petroli i gas.
“La visió al golf és que el petroli i el gas seran necessaris molt més temps enllà del que van anunciant els polítics occidentals en els seus discursos dominicals”, diu Woertz, qui durant anys va estar investigant en primera persona als Emirats. “I ells, els àrabs, oferiran aquests combustibles el màxim de temps possible perquè ells tenen els costos de producció més baixos.”
De petroli, encara n’hi ha quantitats ingents. Les reserves explotables que hi ha sota els sòls desèrtics i marítims dels Emirats Àrabs Units s’eleven als 100 mil milions de barrils, multiplicats per 159 litres cadascun, és a dir, suficients per cobrir la demanda actual d’Alemanya durant 130 anys més. Aquest tresor té un valor actual de mercat de més de set mil miliards de dòlars. Per què haurien de renunciar els àrabs a augmentar-ne la producció?
Segons Al Jaber, Abu Dhabi té la intenció d’invertir trenta-cinc mil milions de dòlars en els propers cinc anys en tecnologies verdes, però quatre vegades més, uns cent cinquanta mil milions de dòlars, han de servir per expandir ADNOC. El grup àrab lluita per aconseguir el control del gran fabricant de plàstics alemany Covestro.
És així com Al Jaber no avança cap a un final dels combustibles fòssils, sinó que, en comptes d’això, propaga “l’abandonament de les emissions fòssils”. Aquest procés ha de ser possible gràcies a dos procediments: Carbon Capture and Storage (CCS), això és, la captura del diòxid de carboni i el seu emmagatzemament sota terra, i el Direct Air Capture (DAC), en què màquines filtren el CO2 de l’aire.
Tot això sembla orientat al futur. Aquestes tecnologies del futur, però, tot just són a les beceroles, ja que en aquests moments no assoleixen ni l’u per cent en l’estalvi d’emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle provinents de la combustió fòssil.
“Màxima energia, mínimes emissions”? Com se suposa que ha de funcionar a la pràctica la visió d’Al Jaber? I què vol dir concretament quan sosté que les grans companyies de combustibles fòssils podrien “ser part de la solució”. Estaríem encantats de preguntar-l’hi.
Amb tot, les preguntes crítiques no són del grat de Sultan Al Jaber. L’antic supervisor de mitjans evita, sempre que pot, els mitjans internacionals. Quan a finals de març va intervenir com a orador en la conferència anual pel canvi energètic convidat pel ministeri d’Afers Exteriors de Berlín, no va permetre cap mena de contacte amb la premsa. D’entrevistes, rarament en concedeix i, durant mesos, els seus assessors de relacions públiques no van respondre a les múltiples sol·licituds d’entrevista de Der Spiegel. Al Jaber s’estima més llegir discursos sobre paper, tan melodiosos com vagues. Al paper, no hi ha de témer caure en cap mena de contradicció.
Mentrestant, els seus subalterns es dediquen a l’ecoblanqueig de la imatge pública del seu cap. Com va revelar el rotatiu britànic The Guardian, un treballador de la cimera mundial del clima i un usuari a sou d’Abu Dhabi van reescriure l’entrada en anglès d’Al Jaber a la Viquipèdia afegint-hi, per exemple, que el president de la cimera “tingué un paper clau per menar els Emirats vers el camí de les energies netes” o elogiant les inversions planificades en energies renovables.
Poc temps després, Marc Owen Jones, investigador de les xarxes socials radicat a Qatar, revelava l’existència d’un exèrcit d’experts en relacions públiques format per un mínim de 100 perfils falsos a Twitter i blogs destinats a lloar Al Jaber i la cimera del clima mitjançant desenes de milers de publicacions. Un portaveu de la cimera va negar qualsevol implicació amb aquests perfils.
Gairebé al mateix temps, The Guardian informava sobre connexions entre ADNOC i la cimera del clima. Segons aquesta informació, treballadors de la companyia petroliera tenien accés a llegir correus electrònics de l’empresa organitzadora de la cimera, i aquesta mateixa empresa fins i tot els incloïa a l’hora de respondre preguntes de mitjans. Tot plegat no apunta gaire en la direcció que Al Jaber estigui separant els seus dos càrrecs principals de forma conseqüent.
A la pregunta de quin rol ha de tenir prioritat per al dirigent petrolier, la resposta és clara segons Michael Bloss, expert climàtic dels Verds al Parlament Europeu: “Miri: en pocs dies ja deixarà el càrrec de president de la cimera del clima. I de conseller delegat d’ADNOC, ho serà encara durant molts anys.” Sempre i quan la màquina de fer diners d’Abu Dhabi segueixi anant a tot drap.
El Dr. Sultan Ahmed Al Jaber ho donarà tot perquè així sigui.
Traducció d'Arnau Ferre Samon