Naufragis i ruptures a la Nit de Santa Llúcia

La 66a Nit literària de Santa Llúcia, organitzada com sempre per Òmnium Cultural, ha celebrat, al Poliesportiu municipal Gornal de l'Hospitalet de Llobregat, una fecunda edició per la quantitat i qualitat dels originals presentats, segons han explicat els representants dels jurats. El teatre ha estat l'única excepció i el jurat ha hagut de declarar desert el Premi Frederic Roda.

El premi Sant Jordi de novel·la l'ha guanyat El setè àngel de David Cirici -filòleg, publicista durant dècades i autor de cinc novel·les, l'última de les quals El lladre del Guernica. La representant del jurat, la cineasta Isona Passola, ha explicat que la novel·la parla del Mare Nostrum, «el mar turístic, el de la jet, però també el de les pateres i els refugiats»; ha destacat que «fa un ús del llenguatge meravellós» i s'ha mostrat convençuda que «tindrà molt èxit tot i que no és en absolut un best seller».

David Cirici ha explicat que la novel·la explica la història d'un publicista que viatja en vaixell per les illes gregues amb el seu fill Marc, de set anys; la seva nova companya sentimental i el fill d'ella. Però una tempesta provoca la caiguda a l'aigua de Marc, que serà rescatat per una llanxa amb immigrants sirians. Després la novel·la narra, per un costat, la recerca del pare i, per l'altre, la història del nen. Cirici ha explicat que volia parlar d'aquests «esfondraments» que «fan que millores o que aprenguis moltes coses». Segons Cirici «tots hem comprovat que tota l'estructura que ens dóna solidesa i ens fa feliços, és bastant efímera». Com a novel·lista, Cirici fa servir El setè àngel per reflexionar-hi: «Els novel·listes parlem d'aquestes coses nostres però busquem un argument per, en el fons, amagar-nos». En el fons, la novel·la parla d'un triple naufragi, segons Cirici: «El naufragi personal del pare; el real, del fill i l'enfonsament d'Europa».

El premi Carles Riba de poesia l'ha guanyat Maria Cabrera (Barcelona, 1983) amb La ciutat cansada un poemari sobre l'esgotament. Roger Mas, com a representant del jurat, n'ha destacat «la melangia i l'humor» i una qualitat que possiblement el farà esdevindre «un llibre generacional sobre una generació que potser no s'hi reconeix». Maria Cabrera ha negat que parli de cap ciutat concreta sinó més aviat «d'un paisatge on es projecten unes emocions i es desgasten». Els poemes parlen «de l'estancament emocional i mental a l'entorn d'unes emocions que han estat gastades de tant obserdir-s'hi» i fins i tot hi acaba apareixent «un cert cansament d'un mateix».

El premi de contes, el Mercè Rodoreda, l'ha guanyat una jove autora de 29 anys, la Jenn Díaz, amb un recull de narracions en les quals «una pluralitat de veus senten la necessitat d'adreçar-se a l'altre perquè han sentit alguna mena de ruptura», segon Àlex Susanna, portaveu del jurat. Susanna ha insistit que l'obra guanyadora és digna mereixedora d'un premi que porta el nom de Mercè Rodoreda i Díaz ho ha valorat perquè l'autora de La plaça del diamant representa el seu «principal pilar en la literatura catalana com Carmen Martín Gaite o Ana María Matute ho han estat en la literatura castellana». Díaz ha dit que, a diferència de la seva novel·la, Mare i filla, que «parlava de les generacions anteriors de la seva família, la seva mare i la seva àvia», aquests contes «parlen d'una realitat molt més propera» a ella mateixa. Segons Díaz és la seva obra «més agosarada i més lliure».

L'illa de Paidonèsia és l'atractiu títol del premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies. El seu autor, Oriol Canosa, ha explicat que és la història, epistolar, d'un nen que, deixa els seus pares, que sempre es discuteixen, en un viatge de creuer, i funda un país, Paidonèsia, en una petita illa, no més gran que un camp de futbol.

Martín Piñol ha obtingut el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb Sentinels, «un Operación Triunfo de superherois a Barcelona a ritme trepidant de reality show», segons el seu autor. En paraules de Piñol, una obra «amb molta mala llet», cosa que és «culpa de les obres del pis de baix mentre l'escrivia».

Lluís Gendrau, editor de l'Enderrock, ha recollit el Premi Òmnium de Comunicació. Com a portaveu del jurat, Sebastià Serrano ha explicat que la revista «té un discurs sobre la música popular molt bo», amb «un grau de transversalitat molt destacat» i que «els Premis Enderrock i la nit del seu lliurament han esdevingut fonamentals» en la cultura catalana. Gendrau ha recordat que, al voltant de l'Enderrock, han nascut quatre capçaleres més, un concurs de grups nous, Sona9, pel que han passat ja més de 5.000 grups, i els premis Enderrock.

El Premi Internacional J.B. Cendrós, que reconeix la difusió de la cultura catalana al món, ha estat per Mary Ann Newman, traductora de Quim Monzó, Xavier Rubert de Ventós, Josep Carner i Josep Maria de Sagarra, però també impulsora de diferents fundacions sobre la cultura catalana als Estats Units. Newman ha explicat un dels seus últims projectes: «Des del Farragut Fund for Catalan Culture in the US, una organització filantròpica sense ànim de lucre, intentem donar relleu al patrimoni català dels EUA, com la presència dels Miquelets a Califòrnia i moltes altres aportacions catalanes que es desconeixen».