Els crítics

Alcoi-Xàtiva-Jamaica ‘sound system’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El mestissatge, l’abandonament de la zona de confort, la col·laboració amb artistes que procedeixen d’unes altres coordenades, ha estat sovint un gran motor creatiu en la història de la música. Sessions ferotges, l’afortunada i fluida intersecció de camins entre el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura i els catalans Xerramequ i els Aborígens, n’és la mostra. Modesta però ben valuosa.

La iniciativa va començar amb la publicació d’un EP amb quatre talls fent passar una petita part del repertori d’Ovidi Montllor pel filtre de la música amb denominació d’origen Jamaica. El disc  es va publicar el març del 2017. Hi hagué química. I la nova formació feu quilòmetres per defensar la proposta. El pas següent va ser continuar la dinàmica i generar nou repertori, entre revisions de més cançons de l’Ovidi, d’alguns dels temes més rellevants de Ventura i la inclusió de talls nous.

Un mes intens amb sessions “ferotges” —un nou gest de complicitat amb l’alcoià— a Xàtiva, Manresa, Torelló, Centelles i Reus. El material es va enregistrar en l’Stroika Lab manresà, amb la producció d’Oriol Puxi Puig. Finalment, les cançons s’enviaren per ser mesclades a tota una institució de la música jamaicana, Victor Rice, responsable, entre més, de la producció d’alguns magnífics treballs de reinterpretació en clau dub i reggae d’àlbums fonamentals de la història de la música pop, cas de l’Ok Computer de Radiohead, convertit en Radiodread, o el Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band dels Beatles

Rice degué gaudir amb l’encàrrec, perquè a més de donar al disc un magnífic acabat i d’enriquir la mescla amb ecos i reverbs, ha contribuït amb tres versions dub de les cançons del repertori, rebatejades amb humor com “Dub de carretera”, “M’aclame al dub” i “Arrapar o dubbejar”.

El resultat de tot plegat és ben sòlid. Podríem fer la broma que no és poca cosa  ballar cançons d’Ovidi Montllor i Feliu Ventura —escoltant el disc és fa inevitable moure alguna part del cos—, però Sessions ferotges és alguna cosa més. De primeres, es tracta d’un disc atractiu i pertinent en la reformulació del repertori del músic i actor d’Alcoi. “M’aclame a tu” s’adapta perfectament a la nova pell. I fins i tot una cançó aparentment difícil de traslladar a aquesta ona com “Tot explota (bé pel cap o per la pota)”, mereixia aquesta revisió. També és cert que “Serà un dia que durarà anys” i “Montserrat” tenen una escoltada més dura, reclamen més insistència, però acaben convencent.

Amb el repertori de Feliu Ventura l’experiment sembla més ensabonat, fins i tot.  “País de carretera”, “Alacant (per interior)” o “Recorda respirar” viatgen —mai millor dit— a una nova dimensió, guanyen una nova vida, la qual cosa no és fàcil, perquè es tracta de magnífiques cançons tal com foren concebudes. Més tímid i en principi decebedor és el tractament d’“Història d’un sofà”, però el sabor a poc s’esvaeix amb les successives visites. Dubte que no existeix amb “El darrer somriure”, dedicada a Guillem Agulló, un tall amb una força i una vigència innegables.

La inèdita “Arrapar o acaronar”, barreja de marxa mora i reggae, i una “Muixeranga” a la qual s’enganxen versos de Vicent Andrés Estellés, ambdues enriquides amb la veu de Claudia Key Day, esferifiquen el disc, juntament amb els dubs de Rice. Pur Alcoi-Xàtiva-Jamaica sound system

Sessions ferotges
FELIU VENTURA  
XERRAMEQU I ELS ABORÍGENS

Propaganda pel fet!, 2018
Cançó dub

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.