Segons fan córrer diferents mitjans de comunicació de dretes de Madrid, grups de socialistes de base podrien donar suport a crear un nou partit socialista al marge del PSOE. Segons va publicar El Mundo, un grup d'intel.lectuals i ex polítics de Ciutadans i d'UPyD promouen a creació de La Tercera España, un projecte de nou partit socialdemòcrata crític amb l'actual Partit Socialista i que vol ser "l'esquerra reformista".
Per una altra banda, ja s'ha registrat com a associació Nexo, un plataforma política que es presenta com a una tercera via, "ni d'esquerres ni de dretes", impulsada per antics dirigents de Ciudadanos com són Edmundo bal i Francisco Igea. En l'acte de presentació, fa dos mesos a madrid, hi va assistir l'ex ministre socialista José Luis Corcuera.
En les últimes setmanes diferents mitjans de dreta de la capital espanyola han insistit que de tot aquest ambient i de les dues associacions podria sorgir una formació de tall socialdemòcrata que intentés ocupar la part més moderada de l'espai que ocupa ara el PSOE i prendre-li vots.
Des del punt de vista de l'estricte anàlisi política i electoral, a la dreta li ha d'interessar molt que en efecte es pugui concretar una futura candidatura d'aquestes característiques. Un partit que disputàs presència electoral al PSOE seria mel per al PP. Perquè que els socialistes tinguessin competència en el mapa electoral provincial espanyol -cada una de les províncies és una circumscripció en els comicis al Congrés- ben bé podria significar que li restés un nombre de diputats que, per pocs que fossin, donaria ales a les esperances conservadores de sumar -amb Vox- la majoria absoluta. Cal recordar que l'adició de les dues formacions dretanes es va quedar el passat 23 de juliol només a 7 escons de la majoria absoluta. Qualsevol variació negativa per al PSOE o Sumar a un grapat de prvíncies, seria fàcil que suposés que en efecte el PP i Vox arribessin als 176 diputats.
Per tant, si la dreta econòmica que pareix estar tan preocupada pel nou Govern, fruit dels pactes del PSOE amb la resta de l'esquerra i el sobiranisme, volgués invertir diners en afavorir la dreta política, el millor canal d'inversió seria, sense cap dubte, facilitar al màxim el naixement d'aquest suposat nou partit socialdemòcrata.
Ara bé, aquests tipus d'operacions -no seria la primera- requereixen de quelcom més que diners i la voluntat dels seus impulsors. Cal recordar al respecte d'aventures d'aquesta mena, el cas del Partit Reformista Democràtic (PRD), que va impulsar Miquel Roca i Junyent, aleshores portaveu parlamentari de CiU al Congrés, com a fórmula per combatre l'hegemonia del PSOE. Presentà la seva idea d'un partit de centre, moderament progressista, just després de les eleccions generals de 1982. Els socialistes, amb Felipe González al capdavant, s'havien fet amb una amplísima majoria absoluta de 202 diputats. La dreta s'havia enfonsat: mentre que el partit que havia governat des de 1977, la Unió del Centre Democràtic quedava només amb 11 diputats, el que l'havia de substituir, Aliança Popular -creat per set ministres del franquisme i que posteriorment, el 1989, canvià de nom a l'actual Partit Popular (PP)-, en feia prou, 107, però a distància sideral del PSOE.
Davant d'aquell panorama, Roca i importants empresaris madrilenys, com Florentino Pérez -el president del Reial Madrid-, avaluaren que aquella AP no podia esperar guanyar al PSOE i que per tant calia buscar una alternativa amb una imatge més moderana i atractiva. Amb el suport decidit de la banca i de la gran patronal empresarial, la CEOE, va néixer el 1984 el referit Partit Reformista Democràtic. Amb la intenció de presentar-se a les següents eleccions espanyoles, que se convocarien pel 1986. Per la qual cosa va tenir un suport econòmic enorme, es va arribar a dir que havia rebut crèdits per valor d'uns 16.000 milions de pessetes. També diaris de la capital espanyola, com Diario 16, dirigit per Pedro J. Ramírez, s'entregaren a la causa amb entusiasme. Tot valir per intentar acabar amb el perill socialista.
En efecte, el PRD es presentà a les eleccions de 1986. Va obtenir el 0,96% dels vots i cap diputats. Acte seguit va desaparèixer.