El passat dimecreses va presentaral Tribunal Constitucional el recurs promogut per l’Obra Cultural Balear (OCB) i signat per 50 diputats dels grups parlamentaris del PSOE i de Sumar contra el del Govern balear que elimina el requisit de català de la Sanitat pública.
Segons recollia dBalears.cat, Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB i professor de Dret, agraïa a les portes de l'edifici del Constitucional la bona predisposició que han mostrat el PSOE i Sumar per assumir aquesta iniciativa i dur-la endavant. La petició la va fer l’Obra just després que el Parlament convalidàs el mencionat decret. Els seus serveis jurídics de l’entitat elaboraren el recurs que aquesta setmana han presentat els dos partits polítics referits.
L’OCB considera que el Decret Llei del Govern Prohens vulnera el principi d’igualtat, consagrat a la Constitució espanyola, i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l’Estatut d’Autonomia. Atempta, així mateix, «contra el règim de cooficialitat lingüística vigent, en sacrificar-se el dret dels ciutadans a utilitzar, en condicions d’igualtat i amb normalitat, la llengua catalana en les relacions amb l’Administració sanitària».
Segons Llabrés la decisió presa pel Govern del PP amb el suport de Vox «vulnera (entre d’altres aspectes legals) la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, en relació amb el mandat de protecció de totes les llengües espanyoles de l’article 3.3 , i amb el principi jurisprudencial de no regressió, en aquest cas en matèria de drets lingüístics, ja que l’eliminació de les garanties per a l’exercici del dret d’opció lingüística, proclamat a l’article 14.3 de l’Estatut constitueix un retrocés de l’estatus jurídic de la llengua catalana que no és raonable ni proporcionat, i contrari als mandats de normalització».
Per una altra banda, dimarts d’aquesta setmana el Parlament balear aprovà la moció presentada per Vox, amb els vots propis i els del PP, perquè deixi de ser requisit per accedir a fer feina a la funció pública. Es tracta únicament d’una moció, no d’un canvi legal efectiu, però és clar que apunta clarament cap a quina serà la pròxima mesura contra el català que aprovaran el PP i Vox a les Illes.
Es va donar la circumstància que el diputat de Sa Unió de Formentera, que fa part del grup parlamentari del PP, Llorenç Córdoba, es va abstenir. Segons va declarar el dia abans «podria replantejar-me» el suport «incondicional» al Govern de Prohens. En els dies posteriors no va voler aclarir què havia volgut dir exactament ni en quins àmbits podria desmarcar-se del PP, però pareix evident, a la vista de l’abstenció de dimarts, que es referia a qüestions com l’ofensiva contra el català que porten a terme el Govern i Vox.
Des de Més per Mallorca s’ha advertit que tal i com s’ha redactat la moció de Vox podria ser ben bé que la intenció última de la ultradreta i del PP no sigui només acabar amb el requisit del català per accedir a la Funció Pública sinó que també volguessin liquidar que fos tan sols un mèrit, és a dir que senzillament no fos necessari de cap de les maneres.