Cada cop més estrangers busquen propietats immobiliàries als Països Catalans per fer-hi vacances, per residir-hi quan es jubilin o per invertir-hi. Els grans grups d'inversions i les empreses immobiliàries especialitzades en aquest nínxol de mercat rastregen sense descans el territori —sovint usant helicòpters— i quan observen quelcom que els interessa fan ofertes d’adquisició que difícilment reben una resposta negativa.
El resultat és un canvi progressiu de la geografia humana de moltes zones dels Països Catalans, en especial en Alacant i les Balears, els dos territoris més afectats per aquest fenomen. En alguns indrets la pressió compradora estrangera és identificada com una de les causes més importants per explicar l’augment dels preus de l'habitatge. En aquestes zones els preus han sofert, en relativament pocs anys, un increment tan enorme que hi ha aparegut la seqüència típica que condueix a la gentrificació: adquisició massiva per part de gent d'alt poder adquisitiu, inversió especulativa progressiva i, com a conseqüència, preus pujant fins a nivells impossibles per als residents tradicionals que han de partir cap a altres bandes.
Segons les dades, ofertes per comunitats autònomes, del Col·legi de Registradors de la Propietat, les Balears és on més estrangers compren, amb el 31,7% de totes les operacions de compravenda durant el segon trimestre d'enguany, seguit pel País Valencià, amb el 29,4%, i Catalunya, amb el 16,3%. Si l'anàlisi es fa sobre territoris coincidents amb les províncies, aleshores Alacant destaca —vegeu el requadre— molt per sobre de la resta, amb el 44,67%, seguit de les Balears, amb el 31,7%, i Girona, amb el 29,20%, quedant la resta prou per sota.
Quant a les dades del conjunt de 2022, no presenten gaires variacions sobre el que està passant enguany. Alacant (41,75%), Balears (34,38%) i Girona (28,21%) estan molt per sobre dels altres territoris. Això sí, presenten certes diferències respecte a les nacionalitats que hi compren. Així, a Alacant són sobretot els britànics, seguits dels belgues i dels neerlandesos; a les Illes són els alemanys, britànics i francesos, i a Girona els francesos, alemanys i marroquins.
El fet que s'identifiqui aquest flux de demanda estrangera com la responsable —en part, almenys— del gran increment de preus —en especial en alguns territoris com les Balears, on la mitjana del metre quadrat és superior als 3.000 euros— ha fet que s'hagin aixecat veus demanant posar límits a l'adquisició per part dels no residents.
Aquesta idea neix dels exemples recents de Nova Zelanda i Canadà. En el primer cas, el 2018 el Parlament va prohibir l'adquisició d'habitatges al país per part d'estrangers, amb certes excepcions —per als ciutadans d'Austràlia i Singapur, països amb els quals té tractats de lliure comerç—, amb l'objectiu de lluitar contra el gran increment de preus dels immobles.
Pel fa que al Canadà, des de l’1 de gener d'enguany està prohibit que els estrangers adquireixin habitatges en el país. Estarà vigent, a mode de prova, fins al 31 de desembre de 2024. Després s'avaluarà el resultat de la mesura i si s'ha de perllongar en el temps o no. L'excepció, en aquest cas, la formen estudiants, titulars de permís laboral i sol·licitants d'asil. La multa prevista per a aquell que incompleixi la nova norma és de 10.000 dòlars canadencs —uns 6.900 euros— i el tribunal superior de la regió on hi hagi la propietat podrà obligar a la venda de l'immoble a un resident. Com en el cas de Nova Zelanda, és una mesura que persegueix lluitar contra l’increment dels preus dels habitatges.
A les Balears, l'any 2001, es va suscitar per primera vegada la possibilitat de limitar la venda d'immobles a no residents. Aleshores, el Govern del primer Pacte de Progrés —PSOE, PSM de Mallorca i de Menorca, Esquerra Unida i Unió Mallorquina— anuncià que estudiaria quines opcions legals hi havia al respecte. La impossibilitat d'actuar, degut a la normativa europea i espanyola, va fer oblidar la qüestió.
El març de 2022, Més per Menorca recuperà la idea i presentà una proposta al Parlament per instar el Govern a estudiar la qüestió. Al cap de vuit mesos, l'executiu de Francina Armengol assumí la idea i anuncià que posaria en marxa una comissió d'estudi. Una vegada passades les eleccions de maig passat i la formació del nou Govern, no se n'ha sabut res més. Armengol, just abans dels comicis, confessà —en l'entrevista publicada en aquest setmanari— que només podria imposar aquesta limitació la Unió Europea a instàncies del Govern de l'Estat espanyol; cosa que, confessava, no era gens segur i que, en cas que fos possible, aniria per llarg. Des de l'executiu de Pedro Sánchez es va rebutjar l'opció. Tot i així, Sumar Més va assegurar que pressionaria el president perquè la seva presidència rotatòria de la UE —de l'1 de juliol al 31 de desembre d'enguany— suposàs que la qüestió fos plantejada als òrgans competents de la Unió. Fins a la setmana passada no hi havia hagut cap novetat al respecte.