Als afores predominen les cases d’apostes i els centres comercials accessibles només en vehicle privat. A dins és difícil trobar negocis que no estiguen relacionats amb la compravenda d’habitatges o amb l’hostaleria. Pels carrers, estrangers que desconeixen l’idioma local –Rojals, com tot el Baix Segura llevat de Guardamar, té el castellà com a llengua pròpia– passegen en màniga curta i xancles quan falten pocs dies per arribar al desembre. Entre la població autòctona hi ha, bàsicament, els taxistes i els obrers, visibles amb les furgonetes de les seues empreses, moltes de les quals es dediquen a la construcció i a la reparació de piscines privades.
Ciudad Quesada és un nucli poblacional ubicat al terme municipal de Rojals. Dels 17.000 habitants d’aquesta localitat dos terços són estrangers i vora 12.000 viuen en aquestes urbanitzacions apartades a uns quatre quilòmetres del poble tradicional. Molts d’ells, possiblement la majoria, mai no han xafat Rojals. Els serveis que ofereix Ciudad Quesada els permet no haver d’abandonar aquest nucli, que es presenta amb un arc a l’entrada que llueix la denominació toponímica, a l’estil d’un parc d’atraccions.
Aquest espai de retir per a diversos estrangers, la majoria britànics, tot i que també hi ha molts escandinaus –l’Ajuntament comptabilitza persones de 82 nacionalitats diferents en tot el terme municipal–, va ser construït sobre el no-res. I la seua existència no ha suposat, fins ara, cap problema per a la població local. L’horta fructífera del Baix Segura mai no ha deixat de simbolitzar aquesta comarca meridional en què la provisió d’aigua se situa al centre de cada debat electoral. Però les dificultats climàtiques i l’hostilitat del camp, que fa fugir bona part dels joves de l’ofici amb què els seus familiars van poder prosperar, han obert la porta a un nou negoci econòmic, el de les residències habilitades per a estrangers. Ciudad Quesada, en aquest sentit, és una finestra per al sector serveis.
La construcció de Ciudad Quesada va ser un precedent del que més tard s’ha consolidat arreu de la comarca. Erigit en una muntanya anul·lada de fertilitat, ha anat adquirint vida pròpia fins al punt que alguns dels residents s’han volgut implicar en política local. Els últims anys, a Rojals, hi ha hagut regidors estrangers dins l’equip de govern –hi mana el PSOE des del 2011 de manera ininterrompuda amb l’alcalde Antonio Pérez– o forans a sou de l’executiu per a tindre ben atesa aquesta zona. La regidora de Residents de la localitat, Lourdes López, diu que passa tres dies a la setmana a Ciudad Quesada, i els altres dos a l’Ajuntament per a atendre les altres competències de què disposa, Protecció Civil i Benestar Social. Anys enrere, el 2007, el PP va poder assolir l’alcaldia gràcies a un pacte amb el GRIP, el Grup Independent de Rojals, que lluïa una bandera britànica a la papereta. L’acord es va haver de signar amb la participació d’un traductor.
L’habitatge
Ciudad Quesada és un exemple excepcional en la forma, però no en el fons. Al Baix Segura hi ha pocs nuclis poblacionals tan adaptats als estrangers com aquest, però l’arribada massiva de residents forans és constant a la comarca. Rojals no és l’únic poble amb majoria d’estrangers sobre nadius. Inevitablement, el trànsit d’una economia primària com l’agricultura –encara ben present al Baix Segura tant en termes laborals com, sobretot, paisatgístics– a un model dominat pel negoci immobiliari ha tingut el seu impacte. Rojals apareix als rànquings de l’encariment de la vivenda a escala estatal: entre 2021 i 2022 el preu de l’habitatge va pujar el 47% i el municipi pròxim de Pilar de la Foradada, el més meridional del Baix Segura –i, per tant, del País Valencià–, va augmentar quasi el 58%. La possibilitat de llogar una casa en aquests pobles és ben complicada, tal com reflecteixen els portals immobiliaris. Un pis de 100 metres quadrats i tres habitacions a Rojals –al poble– requeriria 580 euros mensuals. L’oferta de lloguer escassa evidencia que les empreses del sector prioritzen la compravenda.
El fenomen es dona arreu de la comarca i també en localitats pròximes ubicades a la regió de Múrcia. Segons la regidora Lourdes López, els increments de preu s’han fet notar també al barri tradicional de la població, però no ha generat cap reacció ni s’ha percebut, almenys fins ara, com un problema. Els residents a Ciudad Quesada, totalment aliens a aquest fenomen, gaudeixen d’un sol inexistent als seus països d’origen. Duncan, Gillian o Vanessa, procedents de Birmingham i considerats de classe mitjana al seu país –respectivament, s’han dedicat al sector de l’energia, a la construcció i a la correspondència postal–, calculen que una casa com la que tenen en aquest racó del Baix Segura costaria, com a mínim, el doble a la ciutat britànica.
Ciudad Quesada també ofereix avantatges si les seues condicions es comparen a les que ofereixen altres indrets pròxims. Molts nouvinguts relacionen Torrevella o la zona costanera d’Oriola amb la massificació i la delinqüència. Això fa d’aquest indret un lloc encara més encarit, gràcies, també, a la seua proximitat als camps de golf i a altres serveis luxosos per a la població local, però accessibles per als residents estrangers. Dirk, fins fa poc propietari d’una immobiliària que feia negoci arreu del Baix Segura i també a Múrcia, destaca l’atracció de la zona fins al punt que té constància de la residència d’algun britànic al nucli antic de Rojals, si bé aquest fenomen és excepcional. La barrera idiomàtica present a Rojals desapareix una vegada es travessa el portal que dona la benvinguda a Ciutat Quesada, que espera amb els braços oberts els estrangers decidits a adquirir un habitatge.
Tot i que la situació podria fer pensar en una gran protesta social com a resposta a l’encariment de preus de l’habitatge, al Baix Segura no s’ha generat cap mobilització. PP i PSOE es reparteixen les alcaldies de quasi totes les localitats en una comarca clarament identificada amb la dreta, tal com es demostra cada quatre anys als comicis valencians i als estatals.
Un dels pocs municipis amb representació de l’esquerra alternativa a l’Ajuntament és el de la capital, Oriola, on Cambiemos, candidatura participada per Compromís, Podem i Esquerra Unida, disposa de dos regidors. El seu portaveu, Quique Montero, explica a aquest setmanari que el seu grup ha plantejat al plenari la necessitat d’habilitar un pàrquing de vivenda pública en aquesta ciutat de 80.000 habitants i governada per PP i Vox. Alhora, l’alt preu dels lloguers dificulta l’accés dels estudiants universitaris que cursen el grau al campus de la Universitat Miguel Hernández que hi ha a la ciutat –la seu central d’aquest centre acadèmic es troba a Elx.
Per acabar-ho d’adobar, l’encariment de preus a la ciutat de Múrcia ha fet que Oriola, ubicada a 35 quilòmetres d’aquesta capital regional, haja esdevingut ciutat dormitori per a moltes persones que no es poden permetre una casa a l’altra ciutat, fet que ha encarit encara més el preu dels habitatges a la capital del Baix Segura. Davant aquesta situació, tampoc no s’ha organitzat cap protesta. “El Baix Segura no és la comarca més combativa”, admet Montero, que recorda amb nostàlgia manifestacions més massives contra la contaminació del riu Segura o contra les retallades en l’educació pública.
Mentrestant, el turisme residencial genera noves oportunitats laborals a un jovent que té una alternativa a l’agricultura i que, per tant, en bona part, se’n dona per satisfet. D’aquesta manera, l’habitatge augmenta el seu preu sense causar un malestar social notable que sí que s’ha fet visible en altres racons del país. A l’extrem sud, en canvi, el sector immobiliari opera amb total impunitat.