Els crítics

La crisi a ‘Bad Banks’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Ja fa deu anys de la crisi del 2008 i encara no gosem dir de què treballem en una primera cita”, diu en Gabriel Fenger en el seu primer discurs com a cap financer del banc Credit International. Els seus treballadors assenteixen amb el cap. Hi ha un sentiment de culpa que el seu nou cap vol que es treguin de sobre. Vol que recuperin l’autoestima, que tornin a ser ambiciosos, que tornin a arriscar. És possible que a l’altre costat de la pantalla hi hagi espectadors que entenguin la difícil posició dels treballadors de la banca en ser culpabilitzats per un sector ampli de la societat d’una crisi que estem pagant tots. Aquesta comprensió s’esvairà ràpidament quan, després d’aquest contacte inicial, s’adonin que darrere d’aquest discurs només hi ha la voluntat de tornar a caure en les pràctiques de sempre, les que van dur els problemes financers que hem acabat pagant entre tots. D’escrúpols, a la sèrie alemanya Bad Banks, n’hi ha pocs. No es pot dir que la ficció enganyi en les seves intencions, amb un títol que fa referència a la creació dels “bancs dolents”, amb els quals es van sanejar els comptes de les grans entitats financeres, i al mateix temps a la maldat dels que formen part d’un sistema prou retorçat per sortir amb beneficis d’un problema que ells mateixos havien creat.

L’ambició és el motor que mou tots els personatges de la sèrie, fins i tot la protagonista, Jana Liekam, una estructuradora de productes financers que, per la seva joventut, sembla que serà el personatge innocent a través del qual la ficció ens mostrarà la cara més fosca del món de les finances. Res de seguir els tòpics: malgrat la cara de cervatell a punt de ser atropellat per un totterreny, la Jana és tan ambiciosa com qualsevol dels altres, vibra amb la pujada d’adrenalina dels beneficis i només pensa en la seva carrera (deixant enrere el seu marit i la filla sense gaires vacil·lacions). Bad Banks la fa servir com la porta d’entrada d’un món que es presenta com un tauler d’escacs amb múltiples jugadors en què és fàcil convertir-se en el peó que algú decideix sacrificar en la seva jugada. A diferència de Billions, plantejada com un duel, aquí hi ha molts personatges que s’ataquen entre ells alhora. Els interessos ocults, les traïcions i les aliances formen part de la mecànica de la sèrie, els quals generen conflictes que capten fàcilment l’interès dels espectadors, encara que no sàpiguen exactament de què parlen els personatges tret que tinguin uns bons coneixements del funcionament del sector financer.

Bad Banks no és gens didàctica perquè el seu objectiu no és ser un curs accelerat d’economia. El que li interessa, sobretot, és retratar la manca d’ètica dels personatges amb el teló de fons de la crisi econòmica (és una de les poques sèries europees que ha tocat aquest tema), i per això no li cal aturar-se a explicar què és un producte estructurat, per exemple. De vegades això du el guió a fer èmfasi en les reaccions dels personatges (les expresions dels actors comuniquen de forma molt clara si el que està passant és el que el seu personatge vol o no) per assegurar-se que, malgrat no entendre ben bé els detalls del que està passant, l’espectador no desconnecti de la història. Les bones interpretacions són un punt fort de la sèrie. Els actors troben diferents matisos en personatges que, tenint tants elements en comú, podrien semblar el mateix. Això fa que sigui fàcil trobar-se patint per aquests individus execrables i també per la Jana, en Fenger, en Jacoby o la Thao, principals protagonistes d’aquesta Joc de Trons de les altes finances en què no hi ha decapitacions, però sí pèrdues de capital.

Bad Banks

Creador: Oliver Kienle

Repartiment: Paula Beer, Barry Atsma, Marc Limpach.
Temporada en emissió: 1
Canal: Sundance TV (a Movistar i Vodafone)

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.