Món

Alerta populista a Suècia

Els Demòcrates de Suècia, de dretes, revolten el país. Les qüestions sobre la sortida de la UE, la criminalitat i els estrangers poden fer que els populistes arribin al poder.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Louise Erixon diu que té mal perdre. No s’ha de preocupar gaire, però; tot va bé tant per a ella com per al seu partit, els Demòcrates de Suècia. Al país tothom discuteix sobre immigració, un tema amb el qual ja s’han obert un llarg camí els populistes de dretes.

Erixon té 29 anys i viu a Sölvesborg, un poble al sud del país nòrdic. Té ficat al cap un pla petit i un altre de gran. El petit? Governar ben aviat a l’Ajuntament de Sölvesborg. Com a cap dels diputats dels Demòcrates de Suècia, ella és la líder de l’oposició en la corporació municipal, i el mes que ve hi haurà eleccions. “Estic preparada per prendre responsabilitats”, diu, i s’aparta un ble de color de coure de la cara.

Sölvesborg està present sempre per a Erixon: quan els suecs votin el 9 de setembre decidiran, sobretot, sobre el Parlament nacional d’Estocolm. El pla gran? Erixon espera que el seu partit guanyi una part del poder sobre el país.

Per a Erixon és una qüestió familiar. Jimmie Åkesson, el president dels Demòcrates de Suècia, és la seva parella. Tenen un fill petit i viuen en una casa blanca, amb un flamenc rosa davant, molt innocent.

Però quan el cap de partit és a casa seva, a Sölvesborg, els carrers estan protegits per guardaespatlles. El líder dels populistes té enemics. Molta gent del país té por que els plans de Louise Erixon i Jimmie Åkesson surtin bé. La tranquil·la Suècia podria esdevenir un país completament diferent.

“Por? Per què?”, diu Erixon, incrèdula. “Som gent normal, només volem el millor per al nostre país”. Però la polèmica que separa el país és justament què és el millor per a Suècia. Sölvesborg té 17.500 habitants, un centre històric idíl·lic i un moll, però darrere de les façanes boniques la vida conjunta és menys harmònica del que sembla. Igual que arreu del país.

En relació amb el nombre d’habitants, els suecs han acollit durant anys més immigrants que tots els altres països de la UE. “Obriu els cors”, cridava el 2014 a la gent del seu país el primer ministre d’aleshores. Avui dia la gent se’n recorda com si fos un somni estrany. A cap líder polític se li ha ocorregut tornar a repetir-ho.

Louise Erixon tracta de guanyar vots exigint “parar la immigració a Sölvesborg”. El que volen els Demòcrates de Suècia és en gran part aïllar tot el país. A més, es parla  també d’un referèndum sobre l’Svexit, d’una sortida de la UE.

“Sovint em sento com si estigués als Estats Units de Donald Trump”, diu la socialdemòcrata Johanna Beijer. És la candidata principal del seu partit per a l’Ajuntament de Sölvesborg i vol defensar-lo enfront d’Erixon. “Des que dirigeix la seva facció el to s’ha accentuat”, diu Beijer, i afegeix: “Fins i tot en un conflicte polític fort cal atenir-se als fets.”

La migració, les taxes de criminalitat i les prestacions socials també han desencadenat a Suècia una lluita d’opinions en què la realitat es difumina. En tot aquest ambient, els populistes de dretes han crescut molt: després d’un 5,7 per cent fa vuit anys i un 12,9 per cent fa quatre, en les enquestes actuals arriben fins a un 20 per cent. Els principals perdedors podrien ser els socialdemòcrates, a qui probablement arrambaran del Govern amb el pitjor resultat des de fa més de cent anys.

Els populistes tenen un passat fosc: extremistes de dretes van fundar el partit el 1988 i un dels membres del comitè executiu havia fet carrera en la secció armada de les SS alemanyes. Els Demòcrates de Suècia actuals diuen que no tenen res a veure amb ells.

El fet que molta gent del país també pensi això potser és l’èxit més gran de Jimmie Åkesson. El cap de partit, de 39 anys, sembla normal i toca de peus a terra. Amb el front pla, les galtes plenes i els ulls redons s’assembla a molts pares de família amables. Diu que li agrada llegir llibres al seu fill.

Quan els oponents polítics l’ataquen ell està tranquil; a més, Åkesson és considerat el millor orador al Parlament d’Estocolm. Li agrada portar jaqueta blava amb un mocador roig dins de la butxaca. Una companya de partit creu que “Jimmie sembla el somni de qualsevol sogra”.

Encara forma part del consell municipal de Sölvesborg, però deixa la política local a la seva parella. Louise Erixon va guanyar la direcció de la facció a la primavera, quan va vèncer una batalla pel poder en la qual va desbancar l’anterior líder.

Erixon comenta que “el canvi aquí va ser dolorós, però estic contenta que ho hàgim aconseguit. Ara ve molta gent nova i bona.” Apropar-se als altres partits era important, però la part perdedora s’hi va negar.

Per aconseguir arribar al poder a Sölvesborg, ella aspira a una cooperació a la qual també es pugui accedir al Parlament d’Estocolm: potser els moderats conservadors-burgesos estan disposats a arribar a un acord amb Erixon. Estan col·laborant des de l’any passat en qüestions úniques i concretes.

Els Demòcrates de Suècia treballen realment amb moltes ganes en la seva campanya electoral, amb unes imatges fortes que capten la sensació de crisi de molta gent, i l’agreugen: en els seus espots publicitaris hi parpelleja una llum blava, cremen cotxes, els jubilats se senten amenaçats i les sales d’espera estan desbordades.

Louise Erixon i Jimmie Akesson, del partit xenòfob Demòcrates de Suècia, vestits amb indumentària tradicional.

Res d’això és inventat, però no es pot parlar d’una crisi real. Suècia està bé econòmicament: hi ha un 6,2 per cent d’atur.

En general, el nombre de crims registrats també ha baixat. Però a molts ciutadans els informes sobre tiroteigs entre bandes rivals de Malmö o altres ciutats impressionen més que les estadístiques. I és veritat que en alguns suburbis es creen circumstàncies que un estat de dret no pot tolerar: algunes noies són forçades a casar-se, l’honor de les famílies a vegades està per damunt de la llei. La policia ha identificat 23 barris com a “zones especialment vulnerables”.

Erixon diu que “hem d’evitar que a Sölvesborg s’arribi a les circumstàncies que hi ha a Malmö”.

Als Demòcrates de Suècia els agrada parlar de Volksheim. Amb Volksheim cobreixen un concepte que van popularitzar els socialdemòcrates, fins que va caure en l’oblit. El Volksheim és una metàfora per a l’estat de benestar, però significa molt més: el fet de pertànyer a una nació. I, per a molts suecs, qui en vol formar part s’ho ha de guanyar primer que res.

“Els Demòcrates de Suècia estan arrabassant als socialdemòcrates el seu gran relat sobre la societat sueca”, diu Patrik Lundberg, periodista i escriptor. Va conèixer Åkesson quan anava a l’escola a Sölvesborg.

Lundberg veu alguns paral·lelismes entre l’ascens dels populistes i el dels socialdemòcrates. “Els socialdemòcrates també són un moviment social, semblant al moviment obrer”.

El desig d’arribar a un punt en comú cultural és decisiu per a aquest moviment de dretes. “És el que impulsen els Demòcrates de Suècia: volen que totes les persones tinguin la mateixa identitat nacional, com ha estat sempre”, assenyala Åkesson. En els seus discursos exigeix “assimilació” als estrangers.

Els Demòcrates de Suècia són racistes? Lundberg vacil·la una mica. Quan Åkesson era jove no era racista, “però sortia molt amb racistes”. Avui dia és el mateix: “Si mirem dos escalons per sota en el partit, encara s’hi veuen aquells tipus que odien els musulmans i la majoria d’estrangers.”

Un dels companys de camí més afins políticament a Åkesson fa poc va dir que els jueus i els sami (els indígenes lapons) no són vertaders suecs. Åkesson el va corregir suaument.

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.