Món

Una alcaldessa islamista vol canviar per complet la capital de Tunísia

Per primera vegada una dona sense vel governarà una capital àrab. L’alcaldessa pertany a un partit islamista, és mare de dos nens i té molt en ment per fer.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Primer arriba l’escorta de l’alcaldessa: un camió de bombers amb mànegues i camions d’escombraries de color taronja. De les escotilles surt una pudor bestial. Després passen ràpidament camionetes, des d’on boten homes amb pales, graneres i bosses de fem.

L’alcaldessa arriba l’última, a peu. Encara porta la brusa de seda de color blau fosc i les sandàlies daurades de la tarda, per a la primera reunió a l’Ajuntament. Camina per Bab Souika, un barri al centre de Tunis. Per una vorera seuen homes al voltant de taules de plàstic i tiren el fum de la pipa cap al cel blau de la nit ple d’oronetes. Les dones seuen a l’altre costat del carrer. Porten la vestimenta llarga tradicional o pantalons i la meitat d’elles, amb vel.

Ara els dos costats s’aixequen i s’arremolinen al voltant de l’alcaldessa. Crida l’atenció entre tota la gentada, és una figura elegant: Souad Abderrahim, 53 anys, cabells de color caoba pels muscles, alta. “Madame Souad”, així l’anomenen els ciutadans de Tunis amb respecte.

Madame Souad ha vingut aquesta tarda d’estiu al barri pobre perquè ha manat fer una “reforma de la bellesa” de Tunis. Una “neteja profunda”, com diu ella. Vol combatre el problema del fem. I com que és una política que busca mesclar-se amb la gent i que necessita veure’s la cara en totes les càmeres, recorre els carrerons polsegosos i escolta les preocupacions dels ciutadans.

Es tiren violentament cap a ella, lluiten per la seva simpatia i assenyalen les façanes podrides, els cables de la llum triturats, el fem que s’amuntona a les vorades. L’alcaldessa els tranquil·litza, els promet millores i, quasi al mateix temps, agafa la mànega i rega el fem de les voreres.

El nomenament de Souad Abderrahim és una petita sorpresa, fins i tot a Tunísia, un dels països més avançats del món àrab: per primera vegada en la història del país una dona ocupa el càrrec més alt de Tunis. I per primera vegada ha sigut elegida pels ciutadans i pel consell municipal, no pel president, com ocorria abans.

Tunísia és l’únic país del Magrib on, a pesar de les crisis econòmiques i els atacs terroristes, la Primavera Àrab va portar canvis socials duradors. Després de la caiguda del dictador Ben Ali fa set anys, el país ha imposat un important programa de reformes: democratització, descentralització, eleccions municipals i un dret electoral que requereix una quota d’un 50 per cent de candidates dones.

Així, ara Abderrahim no és l’únic cas. Unes altres 50 dones han entrat a ocupar càrrecs semblants en els ajuntaments de petits pobles arreu de tot el país. Juntes, ara han de lluitar contra la crisi econòmica i l’atur, han de reactivar el turisme, que tant necessita el país, i intentar recuperar la confiança dels ciutadans en la política. Només un poc més d’un 30 per cent dels votants registrats van anar a les urnes en les eleccions municipals, és alarmant.

Després de diverses negociacions durant dos mesos amb partits petits i amb el seu adversari Kamel Idir del partit secular Nidaa Tounes, es va assegurar definitivament la victòria electoral de l’empresària. Hi ha una foto d’aquell moment en què es veu Souad Abderrahim amb els braços estirats i fent el símbol de victòria. Va dedicar el triomf d’aquell dia de juliol a totes les dones de Tunísia: “ser la primera xeica de Tunis és un gran honor i un moment històric. Les dones del nostre país podem sentir-nos orgulloses.” Xeica és un títol honorífic per a dones d’alt rang en el món àrab.

Quan estudiava farmàcia a la Universitat de Munastir la nova alcaldessa ja era activa en la unió estudiantil islàmica. Llavors Abderrahim encara portava vel. Va participar en protestes estudiantils contra el dictador Ben Ali i per això la van vigilar, interrogar, detenir diverses vegades i finalment la van expulsar de la universitat. Va tenir dos fills i, ja sense vel, es va convertir en gerent d’una empresa farmacèutica. Una dona empresària amb un marit que, després de la revolució del 2011, la va deixar i va haver de fer-se càrrec tant de l’empresa com dels nens.

Aleshores Abderrahim entra en el partit islamista Ennahda, el “partit de la renaixença”. Els islamistes tunisians es consideren moderats; el mateix partit es descriu com a “musulmà-democràtic”. En la campanya electoral, però, justament els adversaris polítics del partit secular Nidaa Tounes els van preguntar com funcionarà la ciutat amb una dona en cap. Entre els deures del càrrec d’alcalde estan, per exemple, rebre el president en la gran mesquita de Tunis el dia més important del mes del ramadà i resar junts. I això no ho pot fer cap dona, cap xeica. Les dones tenen un lloc separat i exclusiu per resar.

A Souad Abderrahim li agrada el nou títol de xeica, diu, se sent orgullosa. Ens rep a l’ajuntament, a la Place de la Kasbah, en un palau dels anys noranta amb sòls de marbre, làmpades d’aranya gegants i taulells decorats amb arabescos. Abderrahim es troba en una oficina revestida de fusta de la grandària d’un camp d’esports petit, està al costat de la finestra i observa la ciutat, el minaret de la gran mesquita. És una dona controlada, gens afectuosa, però segura d’ella mateixa i lluitadora. És clar que pot donar la benvinguda al president com una dona, diu Abderrahim, al vestíbul de la mesquita, per exemple, i després pot resar amb les dones a la sala del costat.

“Li he preguntat a l’imam. Fins i tot a la Meca homes i dones peregrinen junts, per què no podem fer-ho també aquí?”

La religió és un assumpte privat, destaca, tant com el fet de portar vel. “Per a mi la manera de vestir d’una dona expressa absoluta llibertat personal. El vel no és cap símbol d’opressió d’una dona, sinó símbol de la seva fe. Per què us interessa això a l’Occident?”, pregunta Abderrrahim i arrufa les celles, com sempre fa quan no li agrada una pregunta. “Només perquè vosaltres penseu que una dona tunisiana ha de ser alliberada? No ha de ser-ho, ja ho és, de lliure.”

I què pensa de la reforma, ja bastant discutida, sobre el dret de successió que permetrà les dones heretar el mateix que els homes, i no només la meitat, com ordena allò establert en la legislació?

Abderrahim eludeix la pregunta, diu que s’han d’aplicar totes dues, la llei islàmica i la reforma. Cada família ha de decidir quina és la millor per a ells. No vol perdre les simpaties dels conservadors del seu partit. Què pensa personalment, com de liberal pensa i viu realment, ho guarda amb pany i clau.

“Soc l’alcaldessa de Tunis”, diu ara, bastant seca; no és cap dirigent religiosa i tampoc responsable de les lleis i els canvis socials.

Com de conservadora és vostè, senyora alcaldessa? “Jo mateixa em definiria com a liberal.”

Souad Abderrahim prefereix parlar dels seus plans. Una part de la seva estratègia és pegar-li una neteja a la ciutat des del principi. Així els ciutadans podran veure prompte que alguna cosa ha canviat a Tunis. El següent serà ampliar el transport públic de rodalies i fer Tunis més segura amb un millor enllumenat públic durant la nit. L’escoltaran per ser dona?

Bien sûr! Estic acostumada a donar ordres amablement a la gent.”

En les primeres dues setmanes com a alcaldessa ha treballat molt, sovint fins ben entrada la nit. Quan escoltava la gent, sovint s’asseia en estrats i rebedors, amb les cames creuades, l’esquena ben recta i silenciosa com una esfinx. Els crítics diuen que no té una opinió pròpia. Els seguidors, per contra, pensen que primer cal recopilar impressions i ja arribarà tot, és ambiciosa i perseverant com ninguna.

L’advocada per drets humans Yosra Frawes, en canvi, pensa que haver designat Abderrahim és una jugada intel·ligent del partit islamista. Ennahda millora la seva imatge amb una dona, li dona l’aparença d’un partit modern, obert i tolerant.

Llavors, Abderrahim és tan sols un emblema?

No, diu l’advocada, també té experiència en la política i és independent. La valoren pels resultats que obtingui. Si aconsegueix ampliar el transport públic, per exemple. Perquè així les treballadores de fàbrica no tornin a caure somnolentes de les camionetes de camí a casa i les atropellin. Si fa alguna cosa contra les escoles privades de l’Alcorà que no paren d’aparèixer, també. L’advocada pensa que tot això es pot qüestionar, en vista del partit de la nova alcaldessa.

Per a l’assessor polític Kouraich Jaouahdou, Abderrahim té una gran carrera professional al davant. Si comença prompte amb la reforma de la capital, tindrà més possibilitats a les eleccions al Parlament i a la presidència del 2019. Jaouahdou és una figura coneguda per la societat civil, va assessorar Abderrahim quan encara estava considerant si havia de presentar-se a l’alcaldia. Ara tot depèn de com de disposta estigui a córrer riscos, si té noves idees per lluitar contra la corrupció de la ciutat o contra les estructures mafioses del mercat negre. “Però penso que hi té fusta, soc optimista.”

L’últim dia de la seva segona setmana al càrrec Souad Abderrahim passa amb el seu Audi amb seients de cuir de color crema per davant de l’Hotel Africa en direcció a l’Avenue Habib Bourguiba. Allí es troba amb representants de l’associació nacional de dones i algunes de les alcaldesses elegides recentment. Quan entra a la sala les dones s’aixequen, criden, fan fotos i la feliciten.

“Ha arribat el torn”, diu l’alcaldessa, que en realitat no volia fer cap discurs, “de demostrar als homes que fem la nostra feina. I prometo que donarem el millor de nosaltres.”

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.