Cas Lula

Brasil té un elefant al menjador

L’expresident d’esquerres Lula farà campanya electoral contra els seus adversaris de dretes des del centre penitenciari. I podria guanyar-los a tots si el deixen lliure.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els caps de setmana són el pitjor, perquè el pres més famós de Brasil no pot rebre visites, un martiri per a un home a qui li agrada estar entre la gent. Només un cor de seguidors que esperen fora de la presó trenca el silenci tres vegades al dia: “bon dia, president Lula!”, criden.

Encara que la cel·la de Luiz Inácio Lula da Silva no dona al carrer, ho escolta, els fans porten megàfons. “L’anima que hi hagi gent saludant-lo”, assegura Wagner Freitas, cap de l’associació de sindicats brasilera CUT, que ja ha visitat l’expresident a la presó. Cada dia uneix veus amb uns cent seguidors.

Han vingut des d’arreu de tot el país: indígenes de l’estat de Bahia, “sense terra” de Minas Gerais, camperols de la zona pobre al nord-est... Claven els peus nus en bosses de plàstic i pels cossos flacs cauen les camisetes amb la imatge del seu ídol. El viatge amb bus cap a Curitiba dura tres dies, està a 450 kilòmetres al sud de São Paulo, on Lula compleix condemna.

Pels carrers bufa vent gelat, ara és hivern al sud de Brasil, però això no descoratja els seguidors de Lula. El cantó del carrer de davant de l’edifici de la policia brasilera s’ha convertit en un lloc de peregrinació de l’esquerra de tot el país. Lula està en la seva cel·la individual a la quarta planta. “Ens quedarem fins que estigui en llibertat, encara que passin 20 anys”, assegura el camperol Emilio Ferreira Santos. “Ell sempre ens ha ajudat, ara ens correspon a nosaltres.”

La qüestió sobre quant de temps haurà de passar Lula a la presó s’ha convertit en una prova per a la democràcia brasilera. No només entenebreix la campanya electoral per a les eleccions a la presidència del 7 d’octubre, la forta crisi política i econòmica que viu el país des de la destitució de la successora de Lula, Dilma Roussef, sinó que segurament s’allargarà fins que el pròxim president prengui possessió del càrrec.

I podria tornar a ser Lula. El pres, de 72 anys, està davant de tots en les enquestes, i amb bastant diferència. Si bé va ser condemnat en segona instància a dotze anys de presó en un sospitós procés judicial per corrupció i blanqueig de diners, segueix sent el polític més volgut del país. Aconseguiria fins a un 39 per cent de vots, és a dir, més del doble que el populista de dretes Jair Bolsonaro, que està en segon lloc. En la segona volta, probablement necessària, les enquestes situen Lula com a guanyador amb un avantatge enorme.

Des que el van empresonar el 7 d’abril, el nombre dels votants potencials de Lula ha augmentat notòriament. Molts brasilers recorden els temps daurats amb Lula, quan l’economia creixia en fins a un set per cent a l’any i milions de persones passaven de la pobresa a la classe mitjana: un brutal contrast amb la desastrosa política de l’actual president Michel Temer. Amb aquest conservador la decadència econòmica augmenta i la violència creix, ni l’exèrcit ni la policia poden combatre el problema.

Lula encara no ha esgotat totes les instàncies d’apel·lació. Tanmateix, és poc probable que pugui presentar la seva candidatura. Una llei que ell mateix va firmar prohibeix la candidatura de polítics que han sigut condemnats en segona instància.

La setmana passada el partit obrer PT (Partido dos Trabalhadores) va inscriure el seu ídol en el registre de candidats. Ara el Tribunal Electoral ha de decidir si la candidatura és legal o no i després Lula podrà recórrer la resolució. A Brasil li espera una lluita judicial que pot estendre’s fins a meitats de setembre i que pot soscavar la legitimitat de les eleccions.

“Unes eleccions sense Lula no són lícites”, pensa la presidenta del PT, Gleisi Hoffmann. Els seguidors de Lula veuen en ell un pres polític, el comparen a Nelson Mandela. Segons el periòdic econòmic conservador Valor Econômico, “l’estratègia d’estilitzar Lula com a víctima ha donat els seus fruits”.

Els advocats de Lula haurien pogut negociar alleugeriments de pena, possiblement la presó es podria haver commutat per arrest domiciliari. Però Lula no vol aparentar que accepta la seva sentència.

Es veu com a víctima d’un “colp d’estat a càmera lenta”, que va començar amb la destitució de la seva successora, Dilma Rousseff, fa dos anys. “L’extrema dreta de Brasil intenta eliminar-me de la carrera”, va escriure la setmana passada en un article per a The New York Times.

El truà de Lula segueix una doble estratègia arriscada: d’una banda, rebutja la legitimitat de les eleccions si no li permeten presentar-se. Al mateix temps, però, prepara el seu vicecandidat Fernando Haddad, de 55 anys, per encarregar-se de la candidatura si arriba el cas.

Haddad, l’antic alcalde de São Paulo, encara no és conegut en moltes parts del país. Però Lula ja va demostrar una vegada que el seu prestigi és suficientment gran per ajudar un polític desconegut a guanyar: la successora de Lula, Rousseff, no hauria sigut presidenta sense el seu suport. “Hauria pogut designar un fanal i l’haurien elegit”, presumia més endavant Lula.

Però ho aconseguirà també des de la presó? Haddad ha fet una carrera universitària i agrada molt entre la classe mitjana. A més, no s’ha vist implicat en cap escàndol de corrupció, cosa bastant poc habitual en els polítics de Brasil. Però li costa més apropar-se als camperols i treballadors, li falta el carisma i la popularitat del seu exemple.

“Ell és el meu vot”, diu Lula. Quan Haddad surt en públic li agrada que el fotografien amb una màscara de Lula. Encara que el traspàs de vots funcionaria només parcialment, Lula podria catapultar el seu protegit en la segona volta.

Un duel entre el moderat Haddad i el radical de dreta Bolsonaro, que defensa la dictadura que va regnar fins el 1985 i que vol nomenar molts militars per al seu consell de ministres, seria un somni per al PT. Llavors, tal com esperen, els votants democràtics i moderats votarien Haddad.

Perquè això passi, la direcció del partit ha de fer equilibris: fa campanya amb Haddad, però al mateix temps defensa la candidatura de Lula. “No hi ha altres candidats a banda de Lula”, assegura Hoffmann, la presidenta del PT.

El mateix Lula controla la campanya des de la seva cel·la. Una vegada a la setmana Haddad el visita a la presó per posar-se d’acord amb viatges de campanya o idees sobre aliances. Haddad és advocat i s’ha unit formalment a l’equip defensor de Lula, per això ara pot tenir accés directe al presoner. Mentrestant, la fiscalia es queixa que Lula ha convertit la seva cel·la de 15 metres quadrats en una central de campanya.

L’expresident no disposa ni de connexió a internet ni de telèfon; l’administració de la presó només li ha proporcionat un escriptori, una màquina d’exercici i una televisió. No obstant això, les seves instruccions, escrites a mà, solen arribar el mateix dia a les mans de la direcció del partit a São Paulo: un ajudant les fotografia amb el mòbil i les envia per correu electrònic a la central.

Lula no pot donar entrevistes, fins i tot té prohibit gravar vídeos o notes de veu per a la campanya. Tampoc està connectat als debats de televisió dels candidats a la presidència, encara que tècnicament seria possible. El PT ha demanat que les cadenes de televisió almenys posin en els seus estudis una cadira buida amb el nom de Lula com a símbol, però no han fet cas.

“Lula és l’elefant al menjador”, comentava el periòdic O Globo: tothom s’esforça per ignorar-lo, però tot gira entorn a ell. Fins i tot després del primer debat televisiu els comentadors conservadors anunciaven l’absent com a guanyador: ningú s’atrevia a atacar-lo.

Els seus adversaris sense voler ajuden Lula a acostumar-se cada vegada més al paper de víctima. El president del tribunal d’apel·lació que va condemnar Lula en segona instància va estar la setmana passada al “club d’oficials” de Rio. El jurista és amic del general president que fa campanya com a vicecandidat de Bolsonaro.

A nivell internacional s’escolta cada vegada més que s’està qüestionant la legitimitat del procediment contra Lula. La setmana passada el Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides va demanar a Brasil que permetés a Lula presentar-se a les eleccions, “fins que es decidís sobre les seves possibilitats d’apel·lació davant del jutjat en un procés just”.

José (“Pepe”) Mujica, l’expresident d’Uruguai, respectat i estimat arreu del món per la seva humilitat i incorruptibilitat, va fer una visita solidària a la cel·la de Lula. L’anterior cap d’Estat de Xile, Michelle Bachelet, també vol anar-hi. Polítics de tota Amèrica Llatina posen per fer-se selfies davant del campament solidari de Curitiba.

Els seguidors de Lula hi han muntat una tenda blanca; hi ha fotos i banderes decorant les parets i a l’entrada han plantat flors roges. “Lula livre”, “Lula lliure”, ha gravat algú sota un retrat del pres en una placa de ciment al terra. Els habitants porten donatius de menjar mentre un bard polític d’Uruguai toca cançons revolucionàries amb la guitarra.

El dirigent sindical Wagner Freitas ha portat una jaqueta calenta a la cel·la del seu amic empresonat. “Tenint en compte les circumstàncies, a Lula li va bé, té bona salut i fa acudits”, i així tranquil·litza els fans preocupats. Freitas s’acomiada de l’Spiegel dient: “ens veiem l’1 de gener per a la investidura de Lula a Brasília!”

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.