L’escola del poble grec de Kerasochori sembla l’escenari d’una pel·lícula de catàstrofes. Encara està tot allí: la pissarra, els llibres de matemàtiques, taules i cadires, les coses d’educació física, el mapa de Grècia penjat a la paret, fins i tot llibres amuntonats a un racó. I per damunt de tot, una capa de pols. Aquí van estudiar al voltant de 20 noies i nois, però fa dotze anys van tancar l’escola. Aleshores va començar tot. Ja no hi havia prou famílies a Kerasochori.
Konstantina Kalli, de 34 anys, ha obert la porta i s’ha quedat parada, confosa, entre les ruïnes del passat. “Qui se’n va no torna”, diu. “El poble es fa petit.”
Kalli és l’esperança de Kerasochori. Té una filla de tres anys i espera un bebè des de fa sis mesos, una altra noieta. Però el part serà difícil. No hi ha cap clínica prop, ha d’anar fins a Atenes per a qualsevol revisió, cinc hores en cotxe passant per moltes carreteres de muntanya amb revolts. Kerasochori tampoc té guarderia. L’escola més propera està al poble veí, que obri sols si hi ha prou nens.
Kalli treballa per a la parròquia, com quasi tots a Kerasochori. Dirigeix la zona juntament amb dos companys, un alcalde, un sacerdot i un policia. Al poble encara viuen al voltant de cent persones, la majoria són jubilats. La renda mitjana és d’uns 300 euros. No hi ha quasi treball, l’ingrés principal és l’apicultura i la indústria fustera en menys mesura. No hi ha turisme, encara que segons l’UNESCO hi ha pocs llocs a Europa on l’aire sigui tan pur.
Però qui inverteix diners en un poble el futur del qual és tan incert com el de Kerasochori?
El 20 d’agost acabava el tercer programa d’ajuda de l’anomenada Troika. El Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional han transferit en total 273.700 milions d’euros a Grècia. Després, el país podrà demanar diners per ell mateix als mercats de capital internacionals. Així arriba a un final provisional un dels grans drames de la història de la UE: la crisi del deute públic de Grècia. Ha portat l’euro quasi al fracàs i ha dividit la Unió Europea. Però també ha convertit Grècia en un altre país.
Cap país del món mai s’ha analitzat tan minuciosament. Amb un programa de reformes rigorós es van acurtar els salaris i les rendes i es van pujar els impostos. Els grecs hauran de tornar els deutes, com a mínim, fins l’any 2060. Però, curiosament, s’ha ignorat el més important: els deutes, només els podrà pagar un país que creixi. Però Grècia no creix: 550.000 persones han emigrat des de l’inici de la crisi, al país viuen encara només uns 10,7 milions de persones. A Kerasochori és semblant. L’estat funciona, l’economia és dèbil, el futur és incert i la gent se’n va.
Olga Gerovasili, de 57 anys, és una de les dones sobre la qual recau l’esperança que el país es transformi en quelcom millor. Té un dels títols més bonics i honrats que un polític grec pot tenir: és ministra de Reconstrucció Administrativa, és responsable de reformar l’administració que podria canviar el país de millor forma que cap altra decisió que s’ha pres des que van entrar a la UE. Vol desfer-se del clientelisme grec.
Cada polític que ha entrat al càrrec ha promès el mateix, però cap ho ha aconseguit. Durant segles l’administració grega no era molt més que una excusa per poder posar en pràctica el nepotisme legal. El clientelisme era el principi de funcionament de la societat. Les arrels es remunten a temps otomans, quan els líders dels clans representaven tots els grecs front a les autoritats turques, i es mantenen fins al present. Els càrrecs de l’aparell de govern servien al manteniment d’aquest nepotisme. Per designar els càrrecs oficials eren més importants les relacions que les capacitats.
Això hauria d’acabar-se ara. Amb l’ajuda de funcionaris francesos Gerovasili vol crear una nova base sobre la qual descansi l’administració grega. Per primera vegada en la seva història l’Estat grec ha fet un inventari i ha anotat qui treballa on i qui és responsable de què. D’ara endavant l’adjudicació dels treballs ja no serà a mans dels polítics regionals poderosos, sinó a través d’un sistema de concessions digital controlat per una pàgina independent. A través d’aquest sistema també es podran acomiadar aquells funcionaris incompetents.
Fins ara no hi havia res de tot això. A més, les anomenades lleis dobles també formaran part del passat, diu Gerovasili. Fins ara s’aplicaven diferents regulacions per a un fet i el funcionari responsable era qui decidia quina utilitzar.
“Quan vam arribar al poder estàvem en fallida”, diu la ministra asseguda davant del seu escriptori, des d’on pot veure l’acròpolis i el parlament grec. “L’antic sistema estava destrossat i no en teníem cap nou. Ara seguim un camí correcte.”
És un experiment d’una dimensió insospitada. Un Estat que durant segles ha funcionat més mal que bé intenta formar noves estructures, ara, enmig de la crisi econòmica més forta de la seva història recent. Una administració que servia sempre a l’autoservei de sobte funcionarà en el present digital, interioritzant el lean management i l’accountability (la rendició de comptes).
Nikos Pappas, de 42 anys, és ministre de Política Digital, Telecomunicacions i Informació. És un vell amic del president del govern Alexis Tsipras, es coneixen des de la Universitat, és com la mà dreta de Tsipras, i el futur delegat del govern de Syriza. Pappas ara està treballant en l’altra revolució grega: la digitalització del govern.
“Quan vaig arribar al càrrec”, diu, “un oficial encarregat es va dirigir cap a mi, ple d’actes. Les va deixar allí, havia de firmar-les. Després se les va tornar a endur i ningú sabia on estaven, si s’havien canviat o què s’havia decidit. Això ja ha acabat. Ara des del meu ordinador puc aconseguir totes les actes i fer totes les firmes. I el millor? Puc controlar el recorregut de les actes per l’administració.”
Un altre tipus de revolució. L’estructura barroca de l’administració grega era llegendària. Les actes podien passar per desenes d’oficines durant anys. Quan els buròcrates no es designen per les seves competències, han de justificar la seva existència amb moltes firmes. I així es permeten molts favors; en cas de dubte, es perdia només una acta.
Igual que l’adjudicació de treballs, prompte tot això també podrà ser part del passat, una història que els avis conten als seus nets? Potser sí. El més complicat d’aquesta crisi és que totes les reformes són importants, però les futures mesures no es poden separar dels problemes demogràfics i econòmics del país.
Segons un cens del 2011, aquell any a Grècia vivien 11,1 milions de persones. El 2015 n’eren 10,8 milions. El 2050, segons el model de càlcul, la població serà d’entre tan sols 8,3 i 10 milions. Avui dia el 21 per cent dels grecs tenen més de 65 anys; el 2050 seran un terç de la població.
Està clar com es podria parar aquest procés: cal evitar l’èxode dels joves, caldria atreure els qui ja han emigrat a tornar al país i les condicions de vida s’estabilitzarien tant que les famílies voldrien tornar a tenir fills. La taxa de natalitat actualment està en 1,4 nens per dona, una de les més baixes de la UE. Sense un creixement econòmic massiu res d’això passarà, però no ho veuen.
Curiós. Entre el 2008 i el 2018 Grècia va perdre al voltant d’un quart del seu producte interior brut, va ser una de les recessions més fortes de la història moderna. Ara en realitat hauria de nàixer i créixer de seguida i del no-res un gran auge, encara que es té en compte que una part del boom de principis del nou segle era poc realista i finançat a terminis. En algun moment els empresaris hauran de modernitzar les seves màquines i les famílies, canviar la nevera. L’economia grega podria tenir un índex de creixement del quatre o cinc per cent, segons un estudi de l’Institut Alemany d’Economia, sobretot perquè el turisme va millor que mai. Però no és així. Per al 2017 era un 1,4 per cent de creixement. Per al 2018 el govern espera un dos per cent. No és massa.
“Grècia finalment haurà d’obrir els seus mercats, és el més important”, diu Aristides Hatzis, de 51 anys, professor de Dret a la Universitat d’Atenes. Hatzis va publicar un dels best seller grecs de l’any passat, una introducció al pensament liberal. Sorprenent, perquè el liberalisme no té arrels profundes a Grècia. No hi ha cap partit liberal, els grecs tradicionalment són o conservadors o d’esquerres.
“En les últimes dècades els governs han fracassat tant que els grecs ara culpen l’Estat de tot el que va mal”, diu Hatzis. “Així que ‘liberal’ per a la majoria només significa que volen pagar menys impostos.”
La crisi grega ha sigut una crisi de les institucions estatals, explica Hatzis. L’Estat no ha rebut prou diners i n’ha gastat massa. Les reformes del govern, igual que les implantades a través de la UE de la Troika, hi haurien reaccionat. Les despeses es van reduir i els ingressos fiscals es van augmentar. Però cap dels dos no s’hauria encarregat suficient de l’economia. En tots els índexs que mesuren les llibertats econòmiques Grècia està molt per darrere, tant avui dia com al principi de la crisi.
“Pujar els impostos és fàcil”, diu Hatzis. “Però és molt més difícil llevar els privilegis als grups de lobbys influents.” Mentre això no passi el país no es recuperarà.
Abans de la crisi el mercat laboral grec realment tenia una regulació més estrica que en la majoria d’altres països de la UE. Ara, després de brutals reformes, és un dels menys regulats. En contra de tots els pronòstics, l’atur no s’ha enfonsat quasi. El motiu principal és que s’han creat poques empreses noves que contractin treballadors; les normes per fundar una empresa són tan complicades com abans i els mercats estan protegits front a inversors estrangers. D’això, se n’aprofiten uns pocs grans empresaris; els competidors, per contra, s’espanten.
Al mateix temps, però, també hi ha hagut èxits. En els programes d’ajuda de la Troika l’Estat va estar obligat a àmplies privatitzacions. Va ser controvertit. Els empresaris alemanys són “conqueridors, no inversors”, imprecava un líder sindical poderós el 2016, quan la societat aeroportuària de Frankfurt, Fraport, va haver de fer-se càrrec de més de 14 aeroports grecs.
El pla original d’aconseguir tots els diners possibles per poder pagar el reembossament dels deutes no es va materialitzar. Les vendes han d’aportar al voltant de 50 mil milions d’euros. Fins ara han sigut quasi vuit mil milions. Però les empreses funcionen. Entre elles, l’empresa de ferrocarrils italiana que s’ha fet càrrec del transport de persones i mercaderies de la xarxa ferroviària grega. A partir de l’any que ve establirà trens d’alta velocitat en el nou trajecte entre Atenes i Tessalònica, el viatge s’acurtarà a unes tres hores i mitja. La part del port del Pireu, de la qual es va fer càrrec un consorci xinès, ha quadruplicat els seus transbords. I el turisme també prospera, perquè el Fraport ha ampliat les capacitats dels aeroports.
Abans feia l’efecte que la crisi de deutes nacional grega podia llençar la Unió Europea per un precipici. De moment sembla més bé com un dany colateral molt car de l’acord progressiu europeu. Fins al 2060 l’Estat grec haurà de produir cada any un superàvit pressupostari i tornar-lo en gran part als creditors, això és el que preveuen les normes, cosa que ja seria una feina difícil per a un país amb èxits econòmics. Per als grecs serà quasi impossible.
Per què? El desenvolupament demogràfic i econòmic van quasi de la mà. Cada poble que es queda sense pediatres o tanca una escola és un poble que perd famílies joves. Grècia té unes 230 illes habitades; quan els seus pobles envelleixin i l’estat redueixi la infraestructura arribarà un moment en què tampoc atrauran els turistes, a pesar de les boniques platges.
Si tot va bé, a partir de finals de novembre naixerà un altre bebè a Kerasochori. De vegades la mare, Konstantina Kalli, podrà estar contenta quan els homes grans, que ara seuen davant de la cafeteria del poble, s’ocupin de la nena. De vegades es preguntarà què hi fa realment, en aquesta població abandonada on no hi ha cap altra dona jove.
La nena es farà gran, anirà a l’escola, serà adolescent, potser també anirà a la universitat, fins i tot tal vegada tindrà fills. I quan tingui 42 anys, encara existeixi la UE i l’euro encara sigui vàlid, llavors, si els grecs han complert les normes, els crèdits dels temps de crisi estaran saldats.
Traducció de Mar Sanfèlix