- Quan va ser la primera vegada que vostè va participar en la UCE?
- No ho recordo, fa molts anys! Probablement uns 15.
- I quin record en guarda?
- Vaig anar ja com a professor, no com a alumne. Anar-hi era un deure.
- No han passat tants anys des que vostè en va participar per primera vegada, però el context ha canviat moltíssim al país.
- Sí, però de tota manera, des del 1985, amb la presidència del meu oncle Enric Casassas, es va començar a introduir aquesta fórmula que potenciava l’activitat acadèmica al costat del record polític. Aleshores, aquesta línia l’hem anat incrementant. I en l’actualitat, la Universitat Catalana d’Estiu té un nivell acadèmic que jo diria que és alt. I després, és evident que hi ha la part política. Política entesa en un sentit ampli. Aquest any hem parlat de la pervivència del franquisme en la societat i la política actuals. Hem parlat de l’Estat, especialment en relació als aspectes de la seva acció. Hem parlat de multitud de problemes i qüestions que ens afecten com a societat. I del procés, etc.
- Totes aquestes qüestions avui són ben visibles, però no ho eren tant quan vostè va començar a participar a l’UCE.
- Segur, però altres no han canviat tant. Per exemple el rigor de la Universitat Catalana d’Estiu i la seva diversitat a l’hora de tractar temes. Pel que fa als temes avui més visibles, cal dir que la Universitat Catalana d’Estiu ha apostat majoritàriament en tot moment per l’independentisme. No unànimement, però sí majoritàriament. I després, i això encara funciona, hi ha una aposta molt clara pels Països Catalans i per aquesta missió que cap altra universitat compleix.
- Quina ha estat la clau de l’èxit perquè la UCE faça 50 anys?
- Ha tingut capacitat i encert per adaptar-se al pas del temps.
- Malgrat això, sembla que la UCE funcionava amb menys impediments quan es va fundar que no pas ara, tot i que podríem pensar que aquell context era encara més advers que l’actual.
- En algun moment, i de manera comprensible, la Universitat Catalana d’Estiu es va desorientar perquè havia complert una missió antidictatorial de manera molt clara i de cop, Espanya entrava en una democràcia. Llavors hi va haver uns anys de desconcert. Però, com li deia abans, la UCE va saber assegurar la governabilitat creant-ne un patronat i introduint aquesta dimensió universitària. I en aquest sentit va deixar de ser una universitat de caràcter reivindicatiu de causes minoritàries, radicalitzada, i va introduir aquest aspecte més acadèmic.
- Darrerament han denunciat traves per celebrar la UCE a Prada. Per què?
- El que hem fet ha estat avisar que hi podia haver alguns problemes en la utilització de l’espai que es fa servir, el Liceu Renouvier. I per tant, com que hi ha dificultats, haurem de veure què passa i com ens ho fem. Estem avançant una preocupació, no un problema que puguem definir com a tal. És una impressió, una inquietud.
- Què o qui provoca aquesta impressió?
- El fet que es vagi veient que hi ha dificultats en l’ús d’aquest espai.
- De qui depèn l’espai?
- És un tema una mica complicat. Parlem d’un Liceu departamental, no local, i té tot un espai important d’allotjament per als alumnes que venen de fora del municipi. Aquest institut depèn del sistema educatiu francès i també del consell de la regió. I aquí hi ha un fet: que aquests tipus d’infraestructures, a l’estiu, passen a disposició dels ajuntaments i aquests poden utilitzar-los per a altres tipus d’activitats. Aquí hi ha el Festival Pau Casals, per exemple, que se celebra en aquest espai. També la Universitat Catalana d’Estiu, que l’utilitza una setmana a l’any. I aleshores, aquí, la direcció de l’Institut posa traves puntuals: aquí no podeu entrar-hi, aquest pavelló no el podeu utilitzar, aquesta connexió no es pot fer servir... Això ens ha creat problemes. I és el fet que ens preocupa de cara a l’edició vinent.
- Aquests impediments pensa que obeeixen a motivacions polítiques?
- Jo no ho enfocaria així. Podria ser que hi hagués una direcció en aquest moment amb poca sensibilitat envers els temes catalans. Però li repeteixo que és un tema molt més tècnic, de gestió o de governança de l’edifici, d’un director molt reglamentista. Almenys, tal com se’ns presenta el problema el veiem així.
- Una de les crítiques principals rebuda per l’UCE és que els seus directors són fonamentalment del Principat i no de la resta del país.
- Nosaltres ho gestionem tot des del Principat, i quan els responsables de les diferents àrees edifiquen els seus cursos, potser tendeixen a això. El professorat, de tota manera, no és només del Principat.
- Com pensa que ha contribuït la UCE al procés sobiranista?
- És un dels elements de continuïtat que més aposta de manera clara pels Països Catalans. I la UCE és també un lloc on hi ha centenars de persones que assumeixen aquest compromís pel país.
- Hi haurà 51ena edició?
- Pel que fa a la direcció de la Universitat Catalana d’Estiu, segur. Hi ha l’absoluta voluntat i compromís de fer-ho.