Natura, Ghibli i 'Ronja'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Qualsevol pare pot confirmar que les sèries infantils actuals tenen un ritme frenètic. Les ficcions televisives que tenen èxit entre els nens van passades de revolucions, moltes vegades fins i tot amb un ritme més intens que les ficcions dels adults. Els personatges parlen de pressa, es mouen de pressa i passen constantment coses en pantalla. Només per això val la pena destacar, encara que aquesta columna no acostumi a ocupar-se de les sèries infantils, l’estrena de Ronja el proper 17 de desembre a Movistar+, ja que es tracta d’una sèrie amb un ritme pausat, fins i tot diríem que meditatiu, i per tant molt diferent del que és habitual. Es tracta de la primera sèrie de televisió del prestigiós Studio Ghibli, que fins ara només havia produït per al cinema, malgrat que el seu fundador, Hayao Miyazaki, va començar treballant a la televisió.

Studio Ghibli es troba en una etapa de transició, amb Hayao Miyazaki retirat recentment i Goro Miyazazi al capdavant de l’empresa, i amb un canvi de l’animació tradicional a l’animació en cel shading. En certa manera, Ronja és una sèrie que és fruit d’aquest moment. Estrenada l’any 2015 al canal nipó NHK, la primera temporada consta de quinze episodis dirigits pel fill i hereu de l’estudi i fa ús de la nova tècnica d’animació. És, per tant, un exponent de la nova etapa de l’empresa i potser un indicatiu del que pot desenvolupar en el futur. Molt probablement hi haurà admiradors de Studio Ghibli que enyoraran el passat de la companyia i l’animació artesanal, però en l’esperit, la sèrie continua mostrant les mateixes constants vitals que han caracteritzat les històries de l’estudi: imaginació desbordant, cura de cada petit detall, ús d’elements de la cultura tradicional japonesa, protagonistes que viuen una transformació i sentit de l’humor.

Amb relació a la resta de sèries infantils, Ronja és un descans agraït. Mentre d’altres busquen excitar els petits espectadors, aquí la intenció és buscar la calma per posar l’audiència en contacte amb la natura. La sèrie dedica llargues escenes als descobriments que la protagonista fa al bosc i convida l’audiència a explorar amb ella el so d’un rierol, els moviments d’un esquirol o la fressa de les fulles. La trama, basada en la novel·la homònima d’Astrid Lindgren, acabarà portant la protagonista a descobrir criatures cada cop més especials, i fins i tot perilloses, en un viatge iniciàtic cap a la vida adulta que es desenvolupa en relació amb els paisatges que l’envolten. Seguir els passos tranquils i alegres de la protagonista de Ronja és una experiència diferent que demana als nens una actitud contemplativa davant la narració audiovisual molt interessant per desenvolupar el seu interès per aquest art més enllà del frenesí d’imatges en moviment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.