Els crítics

La proximitat de ‘Blank’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Noruega ja té la sèrie successora de Skam, que ha estat un dels fenòmens televisius europeus més sorprenents dels últims anys: una sèrie per a adolescents que ha arribat a espectadors d’arreu del món a través de la xarxa malgrat ser una desconeguda per al mainstream televisiu. L’impacte de Skam va ser tan gran que els interessats a adaptar el seu format es van multiplicar en molt poc temps i actualment ja té sis remakes (quatre que ja s’han estrenat i dos en desenvolupament, entre els quals hi ha l’espanyol, en mans de Movistar+). Era d’esperar que, un cop acabada Skam, des del canal públic noruec fossin els primers a continuar explotant el format amb una nova sèrie. La successora, que es diu Blank, manté la innovadora forma d’emissió de la ficció original, que consisteix a fragmentar cada episodi en vídeos que es publiquen a la xarxa el mateix dia i a la mateixa hora que passa l’acció en la ficció, de manera que l’espectador que mira la sèrie està seguint en temps real les vides dels protagonistes. Els diversos vídeos es combinen amb activitat a les xarxes socials dels personatges per mantenir l’interès de l’audiència. I al final de la setmana tots els vídeos s’uneixen i donen forma a un episodi tradicional, per als qui no vulguin una experiència tan fragmentada. Aquest format va encaixar a la perfecció amb el públic adolescent al qual es dirigia Skam, que seguia les històries de diversos personatges a l’institut. 

L’ambició de Blank és créixer amb el seu públic, i en certa manera superar-lo, i per això té una protagonista que ja ha acabat l’institut i s’ha de plantejar què vol fer a la vida. La sèrie retrata de manera molt precisa la sensació d’estar en un moment en què has de prendre decisions que condicionaran la resta de la teva vida. La protagonista, l’Ella, ja s’ha pres un any sabàtic i encara no sap exactament què vol fer amb la seva vida i viu en una situació provisional, fent una feina que no l’entusiasma i amb una parella que tampoc li desperta grans passions. Serà l’enamorament que experimentarà per en Simen, un noi que es troba en una situació similar, el detonant que la portarà a trencar amb una existència que, sense adonar-se’n, havia deixat en mans d’altres. Blank combina les preguntes vitals de la protagonista amb l’ara-sí-ara-no de la trama romàntica, de manera que les aproximacions i els allunyaments de l’Ella i en Simen (que són el motor dramàtic de la sèrie) acaben lligades amb l’arc de transformació de la protagonista.

Blank conserva els principals punts forts de Skam. A banda del format d’emissió també recrea el mateix intimisme de la sèrie dels adolescents. Hi trobareu converses que no tenen por dels silencis, plans que busquen el rostre dels protagonistes, moments dedicats a tasques anodines com ara desenredar el cable del portàtil i un repartiment format per debutants, en què destaca l’actriu Cecilie Amlie Conesa. Tot plegat contribueix a la sensació d’estar ficant el nas en la intimitat d’una vida servida en fragments, i això crea un efecte poderós. Per contra, el fet d’estar tan centrada en la trama romàntica fa que sigui una sèrie molt més simple en comparació amb Skam, que era més coral. També és menys incisiva tractant temes al marge de la trama principal, tot i que hi ha una trama convida a reflexionar sobre les pressions estètiques de les noies joves. Malgrat sortir-hi perdent en la comparació, Blank té prou ingredients per atraure els espectadors de Skam (incloent-hi una escena amb metareferència). Si esdevé un fenomen similar és quelcom que només podrem determinar amb el pas del temps.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.