GOVERN VALENCIÀ

PSPV i Compromís inauguren la campanya electoral

La posició del conseller d’Hisenda a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera celebrada aquest dimecres i l’anunci de la consellera de Justícia sobre l’obertura de la primera comissaria de l’Estat especialitzada en violència de gènere ha enfurismat Compromís, que hi veu submissió als dictats de Govern de Pedro Sánchez i una invasió de competències, respectivament. A nou mesos dels comicis, els primers tambors de guerra comencen a ressonar entre els socis del Botànic.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En només unes hores, dos esdeveniments relacionats amb el Govern espanyol —ara presidit pel socialista Pedro Sánchez— han sotmès el Govern del Botànic a una prova d’estrès que ha evidenciat les primeres esquerdes a pocs mesos de la cita electoral que —si no hi ha un avançament— s’ha de celebrar el 26 de maig de 2019.

D’una banda, la posició del conseller socialista d’Hisenda, Vicent Soler, que aquest dimecres va votar a favor del sostre de dèficit proposat pel Govern espanyol a canvi que l’executiu de Sánchez assumira una bona part del deute que acumulava el Consorci València 2007 i refinançara 1.000 milions de deute dels més de 46.000 que arrossega la Generalitat i, de l’altra, l’obertura d’una comissaria pionera en violència de gènere a la Ciutat de la Justícia, han somogut els ciments del Govern valencià. Mentre els socialistes han transmès que tot plegat significa un gran èxit, Compromís no ha tardat a criticar en bloc la submissió del Consell als postulats econòmics del PSOE i l’extralimitació competencial que significa la implantació de la comissaria en qüestió. Què hi argumenten els uns i els altres?

De l’abstenció al sí

Reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del proppassat 31 de juliol. El conseller valencià, Vicent Soler, s’oposa al sostre de dèficit del 0,1% que el Govern estatal fixa per al conjunt de les autonomies. Una posició que incomoda el PSOE, que pot arribar a entendre l’oposició de comunitats presidides per un altre partit, però que no paeix gens bé la negativa valenciana. Ni tan sols l’increment de la bestreta —els diners que l’Estat avança a les autonomies en virtut del finançament de cada any— no ajuda a alterar la posició ferma de Soler. No era la primera ocasió en què el titular d’Hisenda valencià desobeïa les instruccions del seu partit: ja va fer-ho el desembre de 2016, en temps del ministre Cristóbal Montoro, quan el president de la gestora socialista —l’asturià Javier Fernández— va instar tots els consellers socialistes a donar suport a l’objectiu de dèficit de 2017 plantejat per l’executiu estatal. La insubmissió valenciana va rebre l’adhesió immediata del Govern Balear, que a través de la consellera socialista d’Hisenda, Catalina Cladera, també hi va votar “no”.

La insurrecció valenciana del 31 de juliol demostrava, segons el PSPV, que la formació prioritzava els interessos valencians als purament partidistes. Es produïa, a més, tot just després d’una votació tensa com la celebrada al Congrés quatre dies abans, en què el PSOE tan sols havia comptat amb la complicitat del PNB a l’hora de tirar endavant els objectius de deute públic i de dèficit previstos per al període 2019-2021, que consegüentment no van rebre el nihil obstat de la Cambra. En aquella ocasió, Compromís va optar per l’abstenció, igual com també Units Podem, ERC i el PDeCAT.

Per què ha decidit validar ara Soler, de manera unilateral, el sostre de dèficit previst per al País Valencià? En primer lloc, per la pujada d’aquest sostre al 0,3% i, en segon lloc, perquè el Ministeri ha acceptat assumir una bona part del deute de —349 milions d’euros— que arrossegava el Consorci València 2007, que va organitzar la Copa de L’Amèrica. En concret, l’Estat es farà càrrec dels 237 milions derivats del préstec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i dels 112 milions que se li devien al Tresor Públic. Un total de 349 milions que permeten oxigenar els comptes de la societat integrada per l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de València que ara mateix gestiona els usos de La Marina de València. Per tant, el Consorci tan sols haurà de retornar els 65 milions d’euros que encara se li deuen al banc Santander.

El conseller d'Hisenda valencià, Vicent Soler, abraça la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera.

A més de l’eixugament d’aquest deute voluminós, el president de la Generalitat, Ximo Puig, parla d’un “canvi de paradigma” per part del Govern de l’Estat que resulta “especialment beneficiós per als valencians”. Segons diu, “hem passat d’un Govern d’Espanya que ens ofegava financerament a un altre que ens dona oxigen i amb el qual podem avançar”. L’increment del sostre de dèficit significa que el Govern valencià podrà invertir 245 milions d’euros més, una mesura que va acompanyada de més gestos: en relació a les modificacions introduïdes en la recaptació de l’IVA, per exemple, la Generalitat preveu ingressar 250 milions d’euros més en detriment de l'Estat. Però, sobretot, Puig destaca la importància del refinançament de 1.000 milions de deute a curt termini que ara, gràcies a la negociació amb l’Estat, caldrà retornar a llarg termini. Una “solució transitòria” que satisfà les aspiracions del PSPV abans no s’acorde la reforma del sistema de finançament, caducat des de 2014. “Gràcies al diàleg hem aconseguit aquest canvi que representa 850 milions d’euros més per a la Comunitat Valenciana”, ha expressat el cap del Consell.

A ulls de Compromís, però, no n’hi ha prou. De fet, pensen que les mesures preses només allarguen l’angoixa financera de la Generalitat. En primer lloc, perquè l’augment del dèficit significarà més deute; en segon lloc, perquè els beneficis a través de l’IVA no són exclusivament per al País Valencià i, per últim, perquè el Consorci València 2007 encara manté un deute elevat que li coarta la capacitat de moviment, com ha assenyalat l'alcalde de València, Joan Ribó. Tant Mónica Oltra com el propi Ribó s’han encarregat de rebaixar l’eufòria que tractaven d’exhibir els dirigents del PSPV. El portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, i el síndic parlamentari a les Corts valencianes, Fran Ferri, eren dels pocs que mostraven un cert optimisme. El primer ha anunciat que la seua formació mantindrà al Congrés la seua abstenció davant el sostre de dèficit i ha anhelat que l’acord al CPFF esdevinga l’inici del “diàleg” que “ha de solucionar” l’infrafinançament valencià. El segon, de la seua banda, s’ha felicitat pel fet que la “pressió” i la “fermesa” de Compromís i del Consell havien servit per “fer un xicotet pas” cap al “tracte just” que exigeixen per als valencians. El diputat Josep Nadal, en canvi, considera que tot plegat menarà a un avançament electoral, perquè “Ximo Puig sap que no traurà res de Sánchez: ni finançament, ni infraestructures, ni verdes ni madures”.

El segon xoc

Quan encara cremaven les flames del primer incendi, se n'ha produït un altre a causa de l’anunci de l’obertura de la primera comissaria de l’Estat especialitzada en violència de gènere, que tindrà com a seu la Ciutat de la Justícia de València. La secretària d’Estat de Seguretat, la valenciana Ana Botella, i la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, comunicaven aquest mateix dimecres que l'experiència pilot es posarà en marxa a València. “La Generalitat vol aprofundir en la seua política contra la violència de gènere i desitja brindar a les possibles dones maltractades un servei que els garantesca una assistència integral des del primer moment”, ha destacat la consellera.

La consellera de Justícia valenciana, Gabriela Bravo, reunida amb la secretària d'Estat de Seguretat, la valenciana Ana Botella.

Aquesta notícia va desagradar bastant la vicepresidenta, Mónica Oltra, que a més exerceix com a consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. En un comentari extens, publicat a través de diversos missatges a Twitter, s'ha encarregat de recordar que les competències en la matèria recauen sobre el seu departament, i més en concret, sobre la secretaria autonòmica d’Igualtat.

“Em resulta incomprensible i no acabe d’entendre les raons per les quals la consellera de Justícia no coneix les seues competències ni les alienes”, ha escrit Oltra a Twitter, a més d’acusar Bravo d’obviar —“saltarse a la torera”, literalment— el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. “No tinc paraules, o me’n sobren però calle”, ha reblat.

A la mateixa xarxa social Oltra ha comunicat que la Generalitat ja va cedir a l'Estat un espai annex al Centre Dona 24h per tal que li’n donara ús. Segons la vicepresidenta, aquest lloc era molt més adient per a una comissaria d’aquest tipus que no la Ciutat de la Justícia, atès que la Conselleria que dirigeix va detectar “un desfasament entre les dones víctimes que acudeixen al Centre i el nombre de denúncies presentades, que és molt inferior”. “Les professionals que les atenen saben, i així ho expressen, la importància que té que les acompanyen i els donen suport en aquest procés”, afegeix Oltra. “L’espai contigu al Centre és una solució ideal per tal que aquesta tasca d’acompanyament culmine en denúncia en una oficina especialitzada, dins de la qual unes altres dones, preferiblement sense uniforme, puguen atendre la víctima i que aquestes se’n senten segures. Al mateix espai on psicòlogues, treballadores socials, lletrats i unes altres professionals atenen les dones, es pot presentar la denúncia com un pas més dins del procés i així s’evita la victimització doble que tantes vegades frustra el camí de la denúncia”.

En la seua explicació detallada Oltra també recorda que “el Govern del PP mai no va acceptar aquesta proposta, sinó que plantejaven com a ubicació la Ciutat de la Justícia, un espai que resulta anguniós per les dones, ja que els avança la contesa que hauran de patir: serà l’espai on també anirà l’agressor, un espai de batalla judicial”. “Òbviament el jutjat serà el lloc per què hauran de passar, però la idea consisteix a retardar aquest moment i acompanyar-les com cal per part de les professionals i que, quan arribe aquell dia, estiguen preparades i no es facen enrere, com lamentablement succeeix moltes vegades”, continua. Per acabar, torna a qualificar com a “incomprensible” la decisió del Ministeri de no ubicar la comissaria al costat del Centre Dona 24h, així com també “que no s’haja escoltat la veu de les dones professionals que cada dia treballen amb les víctimes i les protegeixen dels seus agressors”. “És incomprensible que el Govern del PSOE haja seguit l’estela del PP per comptes d’apostar per les víctimes”, ha insistit Oltra en referència clara a Bravo i Botella.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.