Món

“Tothom celebra l’alliberament de l’ISIS, però res no va bé a Raqqa”

La tardor passada la ciutat situada al nord de Síria va ser alliberada de l’ISIS. Des d’aleshores la vida allà està en ruïnes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Raqqa. Des d’aquí va sortir a l’octubre una de les bones notícies de Síria, cosa bastant estranya: la capital de la província àrab a l’Èufrates havia estat alliberada de l’“Estat Islàmic”. La fi del règim de terror de tres anys, aconseguida amb lluites per terra a mans de les Syrian Democratic Forces comandades per kurds i des de l’aire per jets, sobretot de les forces dels EUA. Entre tota l’alegria es va perdre de vista el fet que durant l’alliberament la ciutat que abans tenia 200.000 habitants va quedar molt danyada o amb tres terços destruïts.

Més de nou mesos després ha canviat molt poc. Es van eliminar en la majoria de carrers les mines que l’ISIS va posar mil vegades abans de retirar-se. No obstant això, l’accés del nord encara s’ha de fer a través de terraplens de sorra de metres d’altura que l’ISIS va aixecar per defensar-se.

Per darrere s’obri un panorama devastador: esquelets de cases quasi rebentades, murs destruïts, terrenys muntanyosos dels enderrocs dels edificis caiguts per damunt dels quals sobresurten ferros torçuts com si fossin trepadores d’acer. Fins i tot hi ha cases quasi intactes on pràcticament no hi ha gent per dalt de la planta baixa, ningú no es fa responsable de llevar-hi les mines.

Igual que ningú no vol ser responsable de l’estat actual de Raqqa. Encara que els nous governants kurds han creat un gran número de consells i comitès, expliquen que no poden aconseguir res sense l’ajuda dels països estrangers.

Els nord-americans diuen que ja han alliberat Raqqa, que ja han fet la seva feina. Els britànics, que també van bombardejar Raqqa, i els alemanys, els avions Tornado dels quals van volar missions de reconeixement, no consideren legítim el govern kurd de Raqqa i limiten la seva ajuda al mínim. I l’Estat sirià? Actualment no se sent responsable de Raqqa.

Així, tota una ciutat es converteix en el dany colateral de la contínua guerra que recrua Síria.

I els habitants, què en diuen?

“La situació? Em pregunta com està la situació?”, diu un home en una parada de mercat i no necessita ni dos segons per enfadar-se: “una catàstrofe! No hi ha electricitat, ni aigua, ni treball, i cada nit hi ha lladres per fora, no va res bé!”

Un home major al seu costat s’enfonsa: “els nord-americans han bombardejat la nostra ciutat. I ara diuen que no és el seu problema. Com a molt, ens tornaran a bombardejar i ho mataran tot! Això no és vida!

Les queixes sempre són les mateixes i, encara que aquí obertament ningú vol que torni l’ISIS, alguns constaten que “hi havia electricitat, i aigua, de nit podíem sortir al carrer.” També podien decapitar algú a la plaça central per un comentari en fals, però la memòria és selectiva.

Un verdulaire parla sobre l’ambient a la ciutat: “estem en contra del règim d’Assad. Estem en contra de Daesh”, com s’anomena l’ISIS en àrab. “Però també estem en contra de les ‘Forces Democràtiques’ dels kurds. Ja no volem cap president, cap polític. Volem seguretat, treballs, menjar, tranquil·litat.”

Curiosament són els refugiats d’altres parts de Síria que fa anys sovint fugien dels atacs d’Assad a qui menys els importa el dilema: sí, la situació no està bé, només hi ha electricitat amb generadors, l’aigua és sols de camions cisterna, com afirma un resposter d’Alep. Però això s’arregla, la seva família viu, alhamdulillah, gràcies a déu. Va fugir d’Assad i viu a casa d’un home que va fugir de l’ISIS cap a la zona d’Assad, només paga un escàs lloguer perquè cuida la mare del seu arrendador.

Raqqa pot ser una zona sinistrada, on tampoc funcionen els canals d’aigua residual ni les xarxes telefòniques. Però almenys encara hi viuen 70.000 persones. Sembla que s’hagués muntat una ciutat petita als bastidors d’una gran ciutat infern: en moltes plantes baixes s’han tornat a obrir tendes i cafeteries, però només allí. Si aixequem els ulls veiem les ruïnes i els pisos encara plens de mines.

A pesar de tot, la gent hi torna. És millor que quedar-se en una tenda de campanya a 50 graus en un campament de refugiats sense ombra al desert.

Tothom només es pregunta com continuarà. I fins i tot els qui maldiuen els EUA no volen una cosa: que els nord-americans marxin del nord-est de Síria. Encara que Donald Trump ha anunciat exactament això. Des de fa setmanes hi ha negociacions entre el règim d’Assad a Damasc i la direcció kurda de Síria, que espera conservar un mínim d’autonomia a canvi de totes les zones àrabs conquerides pels kurds.

Des de la finestra reparada de la seva oficina al segon pis de l’antiga gestió de telefonia, Ahmad Ibrahim té una vista espectacular de la devastació. L’alcalde provisional de Raqqa només té 29 anys i ha arribat a aquest treball per casualitat. Els enginyers no són habituals a la ciutat, diu.

“Necessitaríem diners, milions, i planificadors professionals, empreses de l’estranger especialitzades.” A finals de maig van passar per allí alguns militars d’EUA i haurien promès dos desenes de camions cisterna d’aigua, excavadores i una petita grua, però també van informar que el president Trump havia anul·lat els 200 milions de dòlars planificats per a ajudes d’infraestructura.

“Aquí vivim en un món al revés: tothom ha odiat l’ISIS, però tenia diners, i la ciutat funcionava amb ells, tècnicament. Sortia aigua de les canonades, Damasc proporcionava electricitat, sí, i encara no estava destruïda. Ara tot el món ha celebrat l’alliberació de Raqqa de l’ISIS, però no va res bé, i no hi ha diners. Però per convèncer la gent que tenim raó hem de ser millors que l’ISIS. De moment no veig com podrem aconseguir-ho.”

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.