La història de Saul Goodman acabarà sent la d’un secundari divertit que es converteix en un protagonista tràgic. Aquesta és la sensació que m’ha fet l’arrencada de la quarta temporada de Better Call Saul, que a casa nostra es pot veure a través de Movistar. Quan el vam conèixer a Breaking Bad era un personatge que ens feia riure cada vegada que apareixia a la pantalla. Era un individu que podria haver estat ideat per a un programa de esquetxos: l’advocat especialitzat en criminals que té tants pocs escrúpols com els seus clients. De fet, l’actor que l’interpreta, Bob Odenkirk, tenia una llarga experiència en aquest gènere.
Abans d’interpretar Saul Goodman ja havia guanyat dos Emmys com a guionista per la seva feina a programes com Saturday Night Live i The Ben Stiller Show i havia creat, juntament amb el còmic David Cross, un programa d’esquetxos titulat Mr. Show with Bob and David, que HBO va emetre als anys noranta. En la mateixa època també havia participat a The Larry Sanders Show, en què interpretava l’agent Stevie Grant. Si busqueu escenes del personatge a YouTube veureu que era un xarlatà amb dots de venedor d’enciclopèdies no gaire diferent del que seria l’advocat Saul Goodman (malgrat estar inspirat en un agent real, Ari Emanuel, que també va inspirar el personatge d’Ari Gold a Entourage).
Saul Goodman era un personatge clarament còmic que es va incorporar a Breaking Baden la segona temporada: en Badge havia estat capturat per la DEA i, per donar un contrapunt humorístic a la situació, els guionistes van fer que en Walter i en Jesse contractessin els serveis d’aquest advocat tan peculiar. De fet, la seva presència a Breaking Bad no havia de passar de tres episodis, però el personatge va ser tan ben rebut que en Saul Goodman es va quedar fins al final de la sèrie, en què va ser el nexe entre diversos personatges i va servir sovint com un instrument per rebaixar la tensió que generaven les diferents amenaces que anaven encerclant en Walter White. Mai va deixar de ser un secundari còmic dins d’una sèrie dramàtica i, possiblement per això, va esdevenir tant estimat pel públic i el candidat principal per protagonitzar un spin-off. Així va ser com es va construir Better Call Saul, en què vam fer un salt enrere en el temps per descobrir els orígens d’aquest advocat de delinqüents. Així ha estat com hem conegut la persona que hi ha darrere del “better call saul”: en Jimmy McGill.
Better Call Saul
Creadors: Vince Gilligan i Peter Gould
Repartiment: Bob Odenkirk, Rhea Sheehorn,
Jonathan Banks
Temporades: 4
Plataforma: Movistar Series
La idea és brillant per diversos motius. La més important que permet a l’spin-off continuar explorant l’univers de Breaking Bad sense comprometre la feina feta durant la sèrie. Però a més, manté la base estructural de la ficció original, que va consistir a explicar la transformació d’un personatge d’un punt a l’altre. Durant tres temporades hem anat veient com les circumstàncies anaven col·locant a poc a poc en Jimmy en la posició de convertir-se en Saul. Ha estat un procés fascinant, però no ha estat fins a aquest inici de la temporada que ha esdevingut un repte per a l’espectador. I és que el detonant final que ha fet que en Jimmy McGill desconnecti de si mateix i dels seus principis és tan dur que a partir d’ara serà impossible veure en Saul Goodman amb els mateixos ulls que abans.
El que abans era un secundari còmic ara és una figura tràgica. Coneixent el perquè del personatge és impossible continuar rient amb la seva manca d’escrúpols. Ha resultat que Better Call Saul no era una sèrie sobre transformar un personatge, sinó sobre com destruir-lo. Destruir la percepció que teníem d’ell. Fer visibles les esquerdes que corren per dins del pallasso i fer-nos plorar amb ell.