Una comerciant de la Rambla cobreix amb gel els sucs que té en exposició, mentre li cauen llàgrimes dels ulls: "Avui, m'agradaria no ser aquí", diu. L'any passat ho va viure tot des d'on ara es troba, una paradeta pròxima a la Boqueria. Recorda les corredisses, els crits, el no saber què passava, la gent per terra ferida i el seu cos garratibat. Té la pell de gallina i molt dolor: "Tota l'estona veig passar banderes i em sembla poc respectuós. A mi l'atemptat em va canviar la vida. Si sento sirenes, ja m'angoixo. Cada matí se'm fa un món baixar caminant des de Plaça Catalunya a la tenda". Lamenta que la gent hagi utilitzat el dol per reivindicar les seves ideologies. Entremig un turista li pregunta "How much is it?". Aquest, com tants d'altres, rambleja amb la càmera en mà com si fos un dia qualsevol.
"El meu cap i jo vam acollir una vintena de persones que fugien espantades", explica Amandeep Singh Sidhu, qui mira, des de la tenda on treballa, com els familiars de les víctimes omplen de flors el mosaic de Joan Miró. Les setmanes posteriors als fets va estar abatut, però mai no ha tingut por de sortir al carrer: "L'he notada a l'ambient. Els mesos següents transitava menys gent. Ara sembla que tot ha tornat a la normalitat", s'alegra. S'aixeca un fort aplaudiment. Hi ha més d'un centenar de persones donant suport a les víctimes del 17-A. Moltes porten flors i llaços negres penjats al pit. Totes elles observen l'acte d'ofrena del Pla de l'Òs, on només el fet de picar de mans trenca el silenci.

Tot just fa un any, setze persones van morir com a conseqüència dels atacs gihadistes de Barcelona i Cambrils, i prop de 150 persones van resultar ferides. A les 10.30 començava la commemoració oficial sota el lema "Barcelona, Ciutat de Pau", organitzada per l'Ajuntament amb col·laboració del Govern espanyol. Entre el públic hi ha desenes de paraigües i banderes espanyoles amb el símbol del toro. "Hem vingut per les víctimes, per compartir el patiment, fer costat al rei i lluir la nostra bandera", comenten Ángeles Crespo i Isabel Mateo, dues dones que formen part dels uniformats patriòticament. "No hem vingut a fer política com aquells que han penjat pancartes contra el rei", afegeixen mentre onegen una maxi bandera espanyola i criden "Felipe, Felipe". El rei ha arribat i, també, els presidents del govern espanyol i la Generalitat, l'alcaldessa Ada Colau i les altres autoritats.
L'homenatge arrenca amb 'El cant dels ocells' de Pau Casals i està conduït per la periodista Gemma Nierga. Els familiars afectats es troben a primera fila de l'escenari. A Plaça Catalunya s'intenta fer el silenci. Però, una sèrie d'espontanis no paren de cridar 'Viva el rey' i la resta de la multitud els demana silenci. Després, s'ha procedit a llegir el poema de John Donne en els 8 idiomes que parlaven les víctimes. I ha acabat amb una emotiva interpretació de les cançons 'Somewhere under de rainbow'. 'Hallellujah', 'Imagine' i 'Qualsevol nit pot sortir el sol' per 50 alumnes voluntaris de les escoles municipals de música de Barcelona. "És increïble que estiguem de dol a causa d'un acte fanàtic i ens trobem davant de persones que interrompen amb els seus fanatismes", lamenta la mare de Clàudia Riudor, una noia de 20 anys que comenta, indignada, que la jornada ha de ser un dia lliure de política i banderes: "és un dia pel record i sentiments".

La gent es dispersa i alguns tornen al mosaic de Miró per deixar-hi flors. Allà dos homes sostenen una gran pancarta amb el lema “Amor per a tots. Odi per a ningú”. Són alguns dels representants de la comunitat espanyola Ahmadìa que han sortit al carrer per promulgar un missatge de pau. “No volem que l’islam es relacioni amb violència. La paraula ‘islam’ significa pau i volem deixar clar que la nostra comunitat rebutja qualsevol tipus d’atac”, diu un dels membres Nizar Nasri. L’últim ‘Informe anual sobre la islamofòbia’ destaca que aquest any han crescut les agressions islamofòbiques, sobretot a Catalunya. També, hi ha hagut una proliferació de discursos d’odi polítics i, missatges i falses alarmes per Internet que incentiven ciberodi. L’informe fa visible el problema cada cop més generalitzat: la percepció negativa de l’islam i dels musulmans.
D’altra banda, aquest divendres els CDR organitzaven una marxa silenciosa antimilitarista per commemorar els atemptats. En l’homenatge floral de les 10 h del matí, una noia, Paula, sostenia una pancarta amb un missatge “You are in our minds. No tenim por” i en el pit portava un adhesiu en contra dels negocis del rei amb Arabia Saudità: “He vingut aquí per acompanyar els familiars, però també perquè encara no sabem qui són els culpables reals. El tràfic d’armes provoca morts i llàgrimes”.