Els empresaris valencians enforteixen Cierval però mantenen l'estructura provincial

Les patronals provincials arriben a un acord amb Cierval per assegurar la seua supervivència i mantenir -tot i que reduïdes- les seues estructures. Tanmateix, la reforma dels estatuts enforteix l'estructura autonòmica en detriment de les provincials.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fi de la incertesa a l'àmbit empresarial valencià. Després de mesos de dubtes sobre la viabilitat de l'actual estructura, els principals responsables de les patronals provincials i autonòmica han solemnitzat un acord que, en essència, permet mantenir l'esquema fins ara vigent però enforteix la patronal autonòmica -Cierval- en detriment de les organitzacions provincials (la valenciana CEV, l'alacantina Coepa i la castellonenca CEC). És a dir, que no s'aconsegueix l'aspiració d'alguns d'unificar tots els empresaris sota una mateixa organització però, a canvi de mantenir les estructures provincials, aquestes perden quota de poder dins Cierval. Així les coses, finalment s'ha optat per un pacte de cavallers, un acord que aquest dimecres s'ha solemnitzar amb una compareixença en què eren presents tots els actors implicats: el president de la CEV, Salvador Navarro; el president de Coepa, Francisco Gómez; i el president de la junta gestora de la CEC, Néstor Pascual.

La trobada ha escenificat una entesa que ha requerit setmanes de cimentació Així, finalment l'autonòmica Cierval accepta una quitança d'un 95% del deute que l'alacantina Coepa tenia contret amb ella. Això significa, a la pràctica, esvair els dubtes sobre la viabilitat d'aquesta organització, la qual va haver de declarar concurs de creditors el passat març a causa de la seua delicada situació econòmica. Coepa devia a Cierval 470.000 euros per quotes impagades. L'admissió de la quitança per part de la matriu autonòmica assegura ara la viabilitat de l'alacantina i, per tant també, la perdurabilitat de l'estructura provincial.

Més autonomia, menys província

La solució als problemes de Coepa s'emmarca en un pacte més global que inclou la reforma dels estatuts de Cierval. I és en aquest punt que resideix la novetat més notable. Els actuals estatuts dataven de l'any 1999, quan per primera volta se li va dotar d'entitat pròpia a aquesta organització, fins aleshores postergada pel poder de les patronals autonòmiques. La reforma ara pactada suposa limitar la representativitat de les provincials en els òrgans de govern.

Així, en l'assemblea general, les tres provincials en el seu conjunt tindran una representació del 30% del total. Un 40% es repartirà en funció del que vulga assumir cada patronal territorial o sectorial, les quals a partir d'ara podran entrar com a socis directes. Això vol dir, per exemple, que la patronal de la ceràmica Ascer podria entrar a formar part de Cierval sense necessitat de vehicular la seua participació a través de la CEC. El 30% restant estarà reservat a empreses privades i col·legis professionals que s'hi vulguen integrar. Fins ara les patronals provincials disposaven del 100% dels vots. Ara, en canvi, el seu poder queda reduït dràsticament en favor de les organitzacions sectorials i les empreses que vulguen associar-s'hi i pagar quota de forma independent.

A més, l'acord també contempla que Cierval concentre el gruix de l'estructura tècnica i administrativa que fins ara mantenien les provincials. Per a José Vicente González, president de Cierval, el disseny presentat aquest dimecres -i que haurà de ser ratificat en l'assemblea general fixada per al 20 de desembre- s' "adapta als temps actuals". "Els nous estatuts tenen com a objectiu modernitzar l'organització, adaptar-la a la nova realitat econòmica i pressupostària i donar un servei més eficient a totes les empreses", segons González, per qui s'han posat les bases per crear "unes organitzacions empresarials fortes, independents i viables".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.