Ministeri de la patronal

Ruptura total entre els empresaris valencians

La patronal autonòmica Cierval anirà a preconcurs de creditors. Les confederacions provincials d’Alacant i Castelló han rebutjat el pla de rescat elaborat per la CEV, l’única patronal provincial solvent a hores d’ara. Entre sospites de corrupció i anhels de provincialisme, el País Valencià es queda, de moment, sense representació empresarial unitària.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Darrerament, des d'alguns dels sectors empresarials valencians s’havia donat una imatge de cohesió territorial fins ara inèdita al País Valencià. Aquesta unitat, però, s’ha vist frustrada pel discurs provincialista, alimentat en els moments de crisi. La fallida de Cierval –Confederació d'Organitzacions Empresarials de la Comunitat Valenciana–, la patronal autonòmica valenciana, és l’últim episodi d’aquesta història repetitiva al País Valencià. El deute que arrosseguen les patronals provincials d’Alacant i Castelló –Coepa, Confederació Empresarial de la Província d'Alacant; i CEC, Confederació d'Empresaris de Castelló, respectivament– va animar la CEV, l’homòloga valenciana, a reestructurar un pla de sanejament de la confederació autonòmica Cierval per evitar el concurs de creditors. Un pla que no ha trobat l’aprovació de totes les parts.

La CEV va prendre aquesta iniciativa de rescat en ser l’única confederació provincial solvent de les tres que integren Cierval. Tenint en compte aquest avantatge, la CEV va entendre que havia de tindre més pes a la nova Cierval en comparació amb la resta de confederacions provincials. Així ho va plantejar en la seua proposta, rebutjada per Coepa i per la CEC, que no volien convertir-se en comitès provincials d’una entitat empresarial autonòmica. Per a ells, tal com han suggerit, la desaparició d’una patronal unitària no resultaria molt dramàtica. I en aquest sentit, la supervivència de Cierval es fa més complicada. Més encara si es tenen en compte els informes tècnics que desaconsellen el seu rescat. I és que  el deute que arrosseguen Coepa i CEC és ben alt, superior als 600.000 euros que la Generalitat Valenciana reclama a Cierval perquè els pague de forma imminent, una xifra inabastable que ha conduït al preconcurs de creditors.

L’ombra de la corrupció

Al mes de març, Coepa es va acollir al concurs voluntari de creditors. Acumulava un deute que havia derivat en l’impagament a proveïdors i treballadors. Pocs mesos després, la Generalitat Valenciana es querellava contra la patronal alacantina a través del Servef –Servei Valencià d’Ocupació– per un presumpte frau en unes subvencions adreçades als cursos de formació laboral. Les factures que justificaven les ajudes per a la construcció d’un centre de formació haurien estat duplicades. A més, la condició de la subvenció per dur a terme aquests cursos implicava que l’immoble on s’impartien havia de prorrogar durant deu anys les classes, una exigència presumptament ignorada per Coepa. L’etapa del constructor Rafael Martínez al capdavant de Coepa és la que concentra gran part de les sospites. Aquest empresari alacantí també està imputat en la trama Gürtel per haver-ne finançat presumptament el Partit Popular de forma irregular.

A Castelló, els ex-principals representants de la CEC –l’ex-president José Roca i l’ex-secretari general Rafael Montero– es troben imputats per un presumpte delicte molt similar: el cobrament d’unes subvencions destinades a uns cursos de formació que mai no es van arribar a impartir. Ambdues confederacions provincials duen anys sense complir amb els pagaments de quotes a Cierval.

Una reestructuració fallida

Enfront d’aquest panorama, la CEV ha tractat de reconstruir Cierval mitjançant uns mecanismes que han despertat les reticències provincialistes. A banda del menor poder de decisió de les patronals provincials d’Alacant i de Castelló en la patronal autonòmica, dins d’aquesta confederació també hi hauria una major participació sectorial, d’empreses privades i de col·legis professionals, que haurien tingut veu individual sense l’obligatorietat d’estar vinculades a les entitats provincials.

Malgrat que Cierval va perdonar el 95% del deute a Coepa, els alacantins no estan disposats a perdre protagonisme en una estructura autonòmica en la qual, gairebé, mai no han cregut. Per la seua banda, la CEV afirma haver posat damunt la taula “tota la seua voluntat” per reconduir la confederació empresarial autonòmica.

Cierval entra en preconcurs de creditors i durant els propers quatre mesos negociarà la reestructuració del deute. Durant aquest temps, s’estudiarà també un nou pla de viabilitat. Fins ara, però, les posicions estan ben clares: als empresaris alacantins i castellonencs no els interessa cap organització unitària en la qual no tinguen pes suficient com a entitats provincials. Temen el paper dominant de València.

El desig exprés del Govern valencià i d’una part de la patronal per vertebrar el país des de la via empresarial resulta, a hores d’ara, un tant utòpic. Les resistències tradicionals romanen. Capgirar aquesta realitat continua sent un dels grans reptes del País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.