Els crítics

«Podem divertir-nos i fer crítica social alhora»

Amb ‘Caça major’, Juli Alandes (Castelló de la Ribera, 1968) torna a la col·lecció Crims.cat. i fa una síntesi del seu treball en el camp de la novel·la negra recuperant personatges, com el mercedari sud-africà el Cocodril, i incidint en el vessant social i, fins i tot, sociolingüístic. Diu que és la seua novel·la menys heterodoxa.

  • Juli Alandes. Jordi Play
    Juli Alandes | Jordi Play

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Supose que la temptació de recuperar el protagonista de La mirada del cocodril era massa gran.

—No. En realitat m’abellia contar una història que tinguera lloc a les Terres de l’Ebre i el Matarranya. No se m’acudia com i, aleshores, vaig pensar a recuperar-lo. Un dos per un.

—Sí, perquè també hi torna a aparèixer l’investigador O’Malley.

—Sí, però O’Malley hi té un paper secundari, és el Cocodril qui s’apodera de tot el terreny. En tot cas, la intenció principal era situar a les Terres de l’Ebre alguna novel·la, perquè vaig estar alguns anys vivint-hi. M’interessava la llengua i el fet que siga un lloc una mica oblidat. I si és el Matarranya, encara més. A partir d’això i d’alguna notícia sobre cacera furtiva em vaig inventar una trama. Després em vaig adonar que la trama existia en la realitat. La realitat s’havia entestat a sabotejar-me la novel·la. Hi ha una cita de Rubén Fonseca que diu que la realitat té un avantatge sobre la literatura: no necessita ser coherent [riures]. Llavors vaig pensar que calia desbaratar-ho tot una mica i ací és on va entrar el Cocodril, per fer-ho tot el més incoherent i inversemblant possible i evitar la persecució de la realitat.

—Algunes de les convencions del gènere hi són, però reconvertides. Per exemple, hi ha el típic conflicte de competències entre cossos policials, però en la versió catalanoaragonesa.

—M’agraden les terres de frontera. Crònica negra també començava amb un mort que estava just a la ratlla i que no sabia a qui li tocava. El gènere jo me l’agafe com una excusa per jugar, per subvertir-lo. Però, de tota manera, diria que de les meues novel·les negres aquesta seria la que més s’ajusta a les convencions del gènere, potser de manera inconscient, perquè la història ho requeria. És la meua novel·la menys heterodoxa, però continua sent heterodoxa.

—Parlant de gènere, en algun moment un personatge malparla del thriller i diu que és la novel·la de cavalleries de la nostra època. I fa una curiosa distinció amb la novel·la negra.

—Les opinions dels personatges són les de l’autor? De vegades sí, de vegades no [riu]. Si veus el que escric és fàcil saber què opine. Però vaja, a mi el thriller no m’agrada gens.

—També hi ha algun toc d’atenció d’un personatge a certa dreta liberal catalana que presumeix de ser molt diferent de l’espanyola.

—Doncs no ho sé. Si el personatge ho diu, les seues raons tindrà. Un dels avantatges de la novel·la negra és que els personatges parlen i diuen coses. Hi ha un altre que fa una defensa aferrissada de la cacera. En tot cas, em poden prendre ràpidament la matrícula.

—Era un apunt, perquè el rerefons de crítica social creua tot el llibre. No pot haver novel·la negra sense això, no?

—Home, potser sí. Hi ha exagerats que diuen que la negra és la novel·la realista de la nostra època. No arribarem a tant, però una de les funcions que ha de tindre és la crítica social. Podem divertir-nos i fer crítica social alhora. 

—Parlant de diversió, la novel·la és molt entretinguda. Crec que ha potenciat l’humor, sobretot a través dels diàlegs, molt esmolats. Hi ha molt d’ofici acumulat.

—Molt, no, potser és una miqueta l’estil, la marca de la casa. Tal vegada hi haja una miqueta més de descripció...

—Sí, amb un punt de lirisme que no és habitual en el gènere.

—És una mica buscar l’equilibri. Però m’agrada construir les novel·les per mitjà de diàlegs que no saps cap on derivaran. El diàleg fa avançar l’acció i evita paràgrafs amb accions irrellevants, cosa que em posa molt nerviós d’algunes novel·les negres.

Caça major
Juli Alandes

Alrevés, Barcelona, 2018
Novel·la negra, 180 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.