Els crítics

Facebook ensopega… i què?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tal vegada heu llegit que el 26 de juliol les accions de Facebook van perdre, en un sol dia, el 19% del seu valor; o sigui, 120.000 milions de dòlars. I que el pobre fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, havia perdut en conseqüència uns 20.000 milions de dòlars. Acompanyava la notícia una imatge del jove amb cara de circumstàncies...

Els analistes es van afanyar a dir que si era l’escàndol de Cambridge Analytica, les fake news, la nova regulació de la Unió Europea (RGPD) sobre protecció de dades... Sí. Però no és que el públic castigués la companyia per pràctiques tan horrible com vendre les nostres dades al millor postor. El que va passar és que els inversors van rebre la notícia que enguany hi hauria menys beneficis —perquè cal gastar més diners en seguretat— i que els usuaris augmentaven, però no al ritme de sempre, i van abandonar en massa.

No passa res. Al març, amb l’escàndol de Cambridge Analytics, les accions de Facebook van perdre el 17% del seu valor... I al maig, ja s’havien recuperat. Un negoci amb 2.200 milions d’usuaris actius al mes —dos terços de la població mundial amb accés a internet— té recursos per al que vulgui. Espereu al 31 de desembre, i aleshores ja en parlarem.

Perquè us feu una idea del que va perdre Facebook en un dia, aquests 120.000 milions de dòlars són més o menys el que valen empreses multinacionals de primera línia com McDonald’s o Nike.

Encara que no ha fet tant de soroll, ha passat una cosa similar amb Twitter. L’empresa de microblogs va emprendre una “gran purga” per eliminar bots i comptes falsos. En pocs dies en van eliminar 70 milions! Ara té 335 milions d’usuaris actius. Però un dia després de la caiguda de Facebook, van anunciar beneficis nets per un valor de 100 milions de dòlars —en el mateix període de l’any anterior havien perdut 116 milions—, i els inversors ho van premiar amb una caiguda del 12% en el preu de les accions!

No cal que patiu. Els grans inversors segueixen comprant accions de les grans tecnològiques nord-americanes: Amazon, Apple i Alphabet (la matriu de Google i Youtube), que segueixen creixent; Apple està a punt de ser la primera companyia de la història valorada en un bilió de dòlars: ara en val 950.000.000.000.

Per cert, Apple va anunciar la setmana passada els resultats del tercer trimestre de l’any fiscal 2018: un benefici net d’11.500 milions de dòlars, dels quals un 60% correspon a vendes fetes fora dels Estats Units. Llarga vida a l’iPhone!

 

Crash Bandicoot N. Sane Trilogy
Win, PS4, XO, NSW. 39,99 euros

Ai, la dècada dels noranta, amb la N64 i la primera Playstation... i les primeres plataformes en 3D! Sí, la trilogia de Crash Bandicoot és una lliçó privilegiada de l’evolució d’aquest gènere, que beu del sentit del ritme i de l’humor macabre de les Looney Tunes. L’any passat va arribar la primera remasterització d’aquest joc, per a PS4. Ara arriba a la resta, Switch inclosa, amb dos nivells extra: el gairebé impossible Stormy Ascent i el nou de trinca Future Tense. Pel que fa als gràfics, us recomano jugar a la Switch en mode dock.

 

Semblance
NSW, Win, macOS. 9,99 euros

M’encanta aquesta mena de joc: sembla un plataformes però no ho és; la velocitat i la sincronització a l’hora de saltar no són tan importants com els reptes. No hi ha història: som una boleta irregular en un univers arrodonit. Cada món es divideix en diversos nivells, i tot es pot canviar de forma. Podrem empènyer plataformes, deformar-les fins convertir-les en muntanyes, moure parets, etc. No hi ha límit de vides, ni reptes excessivament difícils.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.