Els crítics

Gonçalo M. Tavares, el somnàmbul conscient

La publicació en català de ‘Jerusalem’, de l’escriptor portuguès nat a Angola Gonçalo M. Tavares, hauria de consolidar aquest nom entre els lectors en la nostra llengua que cerquen en la lectura alguna cosa més que llocs comuns i omplir l’oci. Un llibre ambiciós i exigent, estilísticament ric, fluid i colpidor, d’una de les veus literàries més importants del moment present.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sovint els escriptors confonen els exercicis estilístics amb operacions formals que funcionen com un castell de focs d’artifici. Hi ha l’esclat brillant, el moment refulgent. I, en qüestió de segons, el no-res. L’obscuritat absoluta. El buit. Allò difícil i rar de trobar és l’autor (o l’autora) que acompanya la intensitat i les provatures de densitat, de fons, de sentit. Literatura tridimensional. Completa. 

Quan Periscopi va llançar Un viatge a l’Índia (2013), la primera traducció al català de Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970), la crítica va aplaudir una obra que era capaç de transcendir els exercicis de funambulisme i llançar càrregues de profunditat. Un estil brillant, sí, molt marcat, però acompanyat de nervi i fons narratiu.  Poc després, el mateix segell va llançar Breus notes sobre literatura-Bloom (2016), un llibre que Anna Ballbona definia en les pàgines d’EL TEMPS com “un artefacte juganer i profund alhora”. 

Aquells dos llibres generaren una petita comunitat de seguidors de Tavares. I l’edició en català Jerusalem per part del segell Quid Pro Quo, la marca d’El Gall Editor per publicar amb un criteri impecable obres importants de la literatura universal, hauria de contribuir a fer més gran la penetració entre els lectors en català d’un autor, tot i la seua joventut, fonamental de la literatura del segle XXI, al nivell dels autors totèmics de la literatura portuguesa. La possible porta d’entrada a més traduccions de Tavares. Perquè hi ha tot un univers encara per recórrer.

Jerusalem, de fet, forma part d’una tetralogia, O Reino, que completen Un homen: Klaus Kump, Aprender a rezar na Era da Técnica i A máquina de Joseph Walser. Pels títols, el lector intuirà una certa fixació pel món centreeuropeu, que és molt evident en la temàtica i els personatges de Jerusalem, però també en les influències literàries de l’autor. Tavares, en tot cas, agafa els elements que li calen per crear el seu propi món literari, bastit de follia i estranyesa, de dolor i desconcert. Construït amb mitja dotzena de personatges amb les existències enllaçades, com ara Ernst i Mylia, que van conviure en la mateixa clínica mental. El llibre comença d’una manera colpidora, amb una telefonada insistent impedint que Ernst es llance per la finestra. I amb una Mylia que reflexiona sobre una paraula “fonamental en la seva vida”. Aquesta paraula és dolor. La dona busca desesperadament una església, rumorejant que ningú més tornarà a dir que està boja.

El capítol II és la presentació del personatge de Theodor, un metge obsessionat a donar forma a una investigació sobre la història del terror. Comença així: “En Theodor havia acabat d’obrir la revista per les pàgines centrals, on una dona a qui li rajava sang del nas, nua en un llit, amb les cames obertes, exhibia ostensiblement la vagina”. Després sabrem que aquest individu és qui havia internat la seua esposa Mylia en un psiquiàtric.

Aquesta és la tríada de personatges fonamentals. Més tard coneixerem el metge gestor del psiquiàtric, Gomperz; Hinnerk, un veterà de guerra; la prostituta Hanna, i Kaas, el fill de Mylia. A l’entorn d’aquests personatges, Tavares va teixint una xarxa relacional que el lector va seguint i completant. Un mapa del sofriment, del dolor i la follia que acaba desembocant en un desenllaç que, òbviament, no revelarem. Com un gran edifici en el qual tots els elements juguen funcions més o menys evidents però igualment necessàries. Una altra cosa és que aquest edifici siga confortable o incòmode per al lector, perquè en el fons de tota la proposta sura la voluntat de pertorbar, de no deixar indiferent, d’interrogar-nos contínuament, com si haguérem de desfullar infinites capes de significació. El text, veritablement, des del mateix enigmàtic títol de Jerusalem —enigmàtic en funció del contingut del llibre— deixa sovint la sensació que ens perdem alguna cosa. 

Aquesta és la riquesa i la profunditat de la novel·la. Però aquella tridimensionalitat de què parlava és qüestió també de l’embolcall formal, d’un esforç que s’esbrina titànic per tal de no escriure ni un sol paràgraf sobrer o irrellevant. La combinació de talent a cabassos i pedra picada d’algú que viu per escriure, que confessava en una entrevista ser aliè completament a la teranyina digital i les seues xarxes. 

Hi ha fragments funcionals, de connexió, però res cau o és plantejat a l’atzar. Potser el màxim exponent siguen els inicis i tancaments dels capítols i subcapítols, d’una potència digna de la millor narrativa breu. Jerusalem és plena a vessar de frases lapidàries. “I l’instint científic del qual se n’orgullava es resumia en una frase: un home que no cerqui Déu és boig. I a un boig se l’ha de tractar”, escriu com a cloenda del capítol VI. Una mica abans, un dels subcapítols comença: “Soc esquizofrènica— va repetir la Mylia el primer dia que es va creuar amb el que seria el seu marit: Theodor Busbeck—. Esquizo-frènica. Un diàleg extraordinari que acaba amb Mylia assegurant que pot veure l’ànima. “I com és?”, pregunta Busbeck. “Té pèls púbics”. “Estàs de broma”. “Ho estic”.

Tavares, ho hem vist, tampoc no renuncia a desengreixar la seua tètrica criatura, a introduir petjades d’humor derivades de la follia regnant. Però el to general de la proposta, armada per un superdotat, és com un malson. Com si tot haguera estat parit per un escriptor somnàmbul en estat de relativa consciència. El tipus de textos que et fan visitar possibilitats literàries que no coneixíem. La signatura dels grans.

Jerusalem
Gonçalo M. Tavares

Quid Pro Quo, Pollença, 2018
247 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.