Joan F. Mira i els objectes d’una vida al servei del País Valencià

Pocs dies després del reconeixement de la Universitat de València, Joan Francesc Mira torna a ser homenatjat per una altra institució valenciana. Es tracta del Museu Valencià d’Etnologia, entitat que ell mateix va fundar l’any 1982 i que va dirigir durant els seus dos primers anys. La intenció d’aquesta mostra és la “d’oferir l’enorme llegat intel·lectual polifacètic” de Mira, segons expressa Xavier Rius, diputat de Cultura a la Diputació de València, institució a la qual pertany el MVE.

El País Valencià té en Joan Francesc Mira un dels seus principals referents intel·lectuals. Atorgar-li només un ofici és impossible, ja que Mira es dedica a l’antropologia, a l’assaig, a la novel·la i a la docència de la llengua grega, matèria en la qual és catedràtic. La seua tasca professional acumula més de quaranta llibres publicats que han deixat una empremta inesborrable en el patrimoni valencià.

Aquesta paraula, la de patrimoni, és un terme emprat constantment per l’escriptor en les seues obres, i el fa sinònim de pàtria i de “tot allò que tenim en comú: una història, una cultura, una llengua, unes ciutats...”. La mostra que repassa la biografia de Joan Francesc Mira sembla haver tingut en compte aquesta premissa. Els objectes exposats són tota una col·lecció patrimonial no només de la seua obra i de la seua vida, sinó també de la història i del present dels valencians.

Perquè a més de la seua enorme quantitat de llibres publicats, tots exposats en aquesta exposició, la mostra també ensenya objectes, imatges i escrits que són reflex d’un passat singular i, alhora, comú per a tota aquella generació de casset, de càmeres ara obsoletes, de rellotges pesats i d’uns objectes que ara són decoratius. De records en blanc i negre que penetren al terreny de la nostàlgia quan en són rescatats. L’exposició també mostra totes aquestes eines d’un altre temps emprats per Mira durant la seua vida, conjuntament amb les fotos d’una infància rural viscuda al barri valencià de La Torre. El tramvia groc, una de les seues obres, descriu perfectament aquelles vivències de la infància valenciana dels anys quaranta.

Mira es mostra “especialment content” per rescatar els seus orígens i també els del museu, ja que va ser ell el primer en dirigir-lo. Alhora, l’escriptor deixa un missatge de controvèrsia. Aquest museu, explica, va ser impulsat per la Diputació de València, llavors presidida per Manuel Girona. Va ser així perquè Joan Lerma, segons assegura Mira, no es va implicar en la construcció del museu quan va arribar a la presidència de la Generalitat Valenciana, a finals de 1982.

Els llibres publicats per Joan F. Mira

L’interès de l’escriptor en aquest museu era clarament estratègic, perquè “un museu d’etnologia és la millor mostra de l’existència d’un país. I això, a Lerma, no l’interessava”, ha afegit.

Entre bitllets de tren o el del seu primer viatge a Roma, on va estudiar Filosofia; apunts de la seua escriptura, papers escolars, imatges dels seus primers treballs –gràfics, textos, fotografies, gravats– i manuscrits que han estat alliberats de la intranscendència s’exposa aquest material que recorre la vida d’un intel·lectual, que justifica la seua necessitat d’escriure perquè és “la seua manera d’estar al món”. La seua altra manera d’estar al món és “la responsabilitat cívica”. De fet, Joan F. Mira és president d’Acció Cultural del País Valencià i ha contribuït a l’impuls de diverses iniciatives cíviques que han tingut com a únic objectiu el de fer país. La lluita per consolidar el valencianisme dins de l’àmbit cívic ha estat una constant en la seua trajectòria.

A l’exposició tampoc falten alguns dels seus escrits en el setmanari El Temps, en el qual col·labora de forma quasi ininterrompuda des de la seua fundació, l’any 1984. Tot i ser una mirada al passat, Joan Francesc Mira encara forma part del present del País Valencià. La seua tasca ha estat reconeguda durant els darrers mesos, després d’haver estat arraconada pels anteriors dirigents polítics. Ara, Mira continua treballant pel seu país. I els seus governants li ho reconeixen.