Després de la victòria per majoria absoluta del PP l’any 2003, dirigents dels partits d’esquerra, en especial del PSIB-PSOE, assenyalaren els ecologistes, en concret l’organització més coneguda d’aquest àmbit, el GOB (Grup Balear d’Ornitologia i de Defensa de la Naturalesa), com a responsables d’una bona part de la derrota. Argumentaven que la seva dura oposició feta a l’últim tram de la legislatura contra la política turística i urbanística de l’aliança progressista havia estat demolidora. Sobretot els va saber molt de greu el simbòlic mur que erigí el GOB davant del Consolat de Mar —seu del Govern— poc abans de les eleccions, que, a posteriori, els socialistes consideraren com un cop letal per a les esperances de renovar la majoria progressista. Més o menys les mateixes reprovacions aixecà la forta crítica ecologista durant el darrer tram de la segona legislatura progressista (2007-2011).
La història es repeteix. Just començat el mes de juny, aquest setmanari recollia la forta disputa —vegeu “El perillós flanc verd”, en el número 1.733— entre l’ecologisme més actiu que formen el GOB i Terraferida —grup que difon entre els periodistes i el públic en general, mitjançant internet, atacs contra el territori, el medi ambient i la naturalesa— i el Govern de les Illes Balears, que integren pel PSIB-PSOE i Més per Mallorca, amb el suport extern de Podem i Més per Menorca.
Es deia, aleshores, que podia convertir-se en un dels potencials flancs d’erosió més seriosos del Govern, seguint la línia del que havia passat en els dos anteriors Pactes de Progrés. Doncs bé, dos mesos després l’enfrontament absolut entre el moviment verd i l’Executiu liderat per Francina Armengol ja és un fet: aquest juliol el GOB organitzà un acte que atacava directament les institucions governades per l’esquerra, i alhora Terraferida no cessa en la seva crítica a la política turística dels progressistes.
Quan falten poc més de nou mesos per a la cita amb les urnes, el divorci entre l’ecologisme i l’esquerra al Govern és —altre pic— total.
EL GOB contra el Govern
El 21 de juliol uns quants membres del GOB feren un acte simbòlic a la molt emblemàtica platja des Trenc —arenal verge situat al sud de Mallorca, protegit gràcies a la mobilització popular—, durant el qual escenificaren una crida a la població en general per salvar Mallorca, amb l’eslògan “Ara o mai”. El president de l’entitat ecologista, Amadeu Corbera, explicà que sota el lema referit iniciaven una campanya de denúncia de la massificació turística i la degradació del territori: “Hem triat es Trenc per començar la campanya, perquè és un espai emblemàtic de la lluita ecologista i al mateix temps és un espai que pateix tots els mals de la turistificació”.
L’objectiu de la crítica quedava ben clar: “Institucions i sectors econòmics ens han volgut vendre el relat que a les Illes vivim del turisme perquè no hi hagi qui s’atreveixi a qüestionar el model que implica viure no del turisme, sinó per al turisme”. Que els ecologistes posin al mateix nivell de responsabilitat els “sectors econòmics” amb les “institucions”, que estan en mans de l’esquerra, és insòlit i molesta força en el Govern. No tant en el seu aliat extern, a Podem, perquè a la pràctica els morats, per marcar diferències amb els altres dos partits, sempre s’arrengleren amb les posicions ecologistes. Ho explicava, irritat, ja fa mesos, a aquest setmanari un estret col·laborador de la presidenta Francina Armengol: “Quan el GOB fa una crítica al Govern, invariablement Podem la compra”. Un càrrec del PSOE al Consell de Mallorca afegeix: “És lícit criticar-nos, només faltaria, però d’aquesta manera... O governam nosaltres o ho fa la dreta, és així de senzill, i no sempre pareixen ser-ne conscients [els ecologistes], d’això”.
Aquesta última opinió molesta molt els ecologistes. “Els agradaria que no piuléssim”, deia Jaume Adrover, de Terraferida —vegeu el reportatge sobre aquest grup publicat en el número 1.768—, alhora que exemplificava la gran distància que existeix entre l’ecologisme i els partits esquerrans: “Els ecologistes en aquests moments no tenim cap partit a qui votar”. És significatiu que l’antiga líder d’Els Verds de Mallorca Margalida Rosselló, que fou consellera de Medi Ambient en el Govern del primer Pacte de Progrés, avui és un dels membres actius d’aquesta organització ecologista, que és molt crítica amb el Govern progressista.
Des del GOB s’insisteix en el fet que la crítica és contra el model que l’esquerra va dir que canviaria i que no ha canviat. “Històricament aquest model ha requerit l’explotació del territori, els recursos naturals i també les persones. Vivim del turisme o malvivim del turisme? Sabem que una economia depenent excessivament d’una sola activitat o indústria és una economia fràgil i vulnerable que ens genera una dependència absoluta d’aquesta activitat i ens sotmet a acceptar els creixents danys i conseqüències negatives: sobreexplotació de recursos, saturació d’infraestructures, precarietat laboral, feminització del treball turístic, degradació d’espais naturals, mercantilització turística de l’habitatge, pèrdua de sòl fèrtil, grans infraestructures energètiques, d’abastament i depuració d’aigua i de gestió de residus, per donar abast a les necessitats sempre creixents de recursos”, deia el president de l’entitat, Corbera, en l’acte esmentat. I afegia: “Estam en una situació límit que sobrepassa qualsevol capacitat de càrrega de les nostres illes, i que posa en perill la nostra pròpia vivència col·lectiva perquè no tenim capacitat real d’absorbir aquest flux de turistes de manera racional i beneficiosa”.
La política turística que emana de “les institucions”, com el Govern i el Consell de Mallorca, és la diana preferida dels ecologistes. Per al GOB és “decebedor” el poc que s’ha fet en aquesta legislatura, que ja ha entrat en la recta final . I des de Terraferida s’acusa directament l’esquerra “d’incrementar el nombre de places turístiques”. Això, quan el PSOE i Més treuen pit perquè, asseguren, “hem posat límit” a aquestes places. La intensitat de les crítiques ecologistes per aquest motiu no para d’augmentar. A finals de juliol Terraferida carregava fort i ferm contra el Consell de Mallorca, presidit per Miquel Ensenyat, de Més per Mallorca, futur candidat a president del Govern en les eleccions autonòmiques de l’any que ve: “Disfressa amb el que anomena «suspensió de llicències» (de places turístiques) l’augment de més del 10% de l’oferta turística” a l’illa. L’entitat verda conclou que el Consell converteix “tot el territori en una única zona turística”. Encara és més rellevant la que es podria anomenar com a esmena a la totalitat de la política d’esquerres, quan Terraferida assegura que el Consell, governat PSOE, Més i Podem, “amenaça o condiciona totes les altres activitats econòmiques, terciaritza cada racó de l’illa, amenaça els usos residencials, el dret de la gent a l’habitatge i augmenta la pressió sobre tot el territori”.
Mai s’havia esdevingut un enfrontament tan dur entre l’ecologisme i l’esquerra a Mallorca.
El pes del vot verd
Els portaveus del PSIB-PSOE fugen d’entrar en polèmiques amb el GOB i Terraferida. Es limiten a “lamentar” les crítiques i a posar esment que el Govern, així com els consells insulars, es dediquen a “canviar el model” econòmic i turístic a través de passes com l’aprovació —l’any 2017— de l’Impost del Turisme Sostenible o, en un altre ordre de coses, influint per assolir l’augment dels sous en el sector turístic. A efectes electorals potencials els socialistes no se senten amenaçats particularment per la crítica verda, perquè saben que el PSIB no té votants que es considerin ecologistes i, per tant, cap dels seus suports no deixarà de votar el partit pel que diguin o facin el GOB i Terraferida. Tanmateix, temen, això sí, que l’erosió de la seva imatge suposi una baixada de vot dels seus aliats. Una minva que, tot i ser poc important sobre el nombre total de sufragis, pot resultar terrible per al conjunt de l’esquerra, en el sentit que seria suficient per perdre la majoria absoluta que assolí el 2015 gràcies a la suma d’escons del PSOE, Podem i els dos de Més.
A Més per Mallorca la crítica verda aixeca una preocupació extra, més enllà de la possible erosió electoral. És l’únic dels partits mallorquins d’esquerra que no només es defineix com a ecologista, sinó que és una de les característiques més preuades per part dels seus militants. Per això, no han encaixat gens bé les crítiques del GOB i Terraferida.
Fins a quin punt és potencialment important en termes electorals l’erosió verda? No es pot saber, perquè l’ecologisme com a oferta política i electoral exclusiva fa temps que no existeix. Per tant, no hi ha comparacions que permetin suposar el cost que podria suposar l’enfrontament actual entre verds i partits d’esquerra.
L’última aparició ecologista a les urnes en solitari fou a l’any 2003, quan Els Verds varen obtenir el 3,2% dels vots a Eivissa. Des d’aleshores no ha tornat existir una oferta electoral només verda. Es tancà així —almenys de moment— la història electoral i política d’Els Verds a les Illes, que s’inicià el 1990 quan la formació fou creada a Mallorca. A la primera comtessa electoral en què participà, la del 1991, només concorregué a l’Ajuntament de Palma i per la circumscripció de Mallorca al Parlament. En aquells moments els ecologistes tenien quasi la certesa d’obtenir representació. L’ecologisme estava de moda i les enquestes auguraven que hi havia espai i vots per a l’entrada a les institucions. Però se’n quedaren fora. Per molt poc, però fora.
A partir de llavors la discussió interna se centrà en si calia buscar noves estratègies amb vista a les eleccions del 1995, amb sobirania a cada illa per decidir la que més convingués. A Mallorca s’imposaren els més pragmàtics i per a la següent cita electoral decidiren fer aliança amb Esquerra Unida. A Eivissa optaren per concórrer en solitari. A Menorca no s’hi presentaren. Els Verds de la Pitiüsa major aconseguiren un gran èxit en obtenir un diputat al Parlament balear, gràcies al 7% dels vots que hi assoliren. Era la primera vegada a tot l’Estat que un ecologista es convertia en diputat d’una assemblea legislativa per un partit exclusivament verd. Els mallorquins es quedaren sense escó.
Per a les eleccions del 1999 els ecologistes a Mallorca repetiren l’aliança amb Esquerra Unida, després d’una profunda i amarga disputa interna. La mateixa discussió es produí entre els ecologistes eivissencs i, a pesar de l’èxit de quatre anys abans en solitari, feren part del Pacte Progressista, amb Esquerra Unida, el PSOE i independents. A Menorca no concorregueren a les urnes. Els resultats permeteren pactar el primer Pacte de Progrés balear (1999-2003) i Margalida Rosselló, líder d’Els Verds mallorquins, fou consellera de Medi Ambient en el Govern que es formà. Al cap de quatre anys, el 2003, la discussió sobre com presentar-se a les eleccions fou encara més tensa. A Menorca s’aliaren amb el PSM i a Mallorca altre pic amb Esquerra Unida. No va passar el mateix a Eivissa, on el líder verd local, Joan Buades, imposà la línia més dura i es presentà a les eleccions d’aquell any en solitari. La dreta guanyà les eleccions per majoria absoluta. L’esquerra apuntà cap a Buades com un dels grans responsables del desastre electoral progressista, en haver “llevat” a tota l’esquerra coalitzada a Eivissa suficients vots perquè el PP sumés un diputat extra per l’illa, quelcom que li atorgà, al seu entendre, la majoria absoluta a tot Balears. Al mateix temps criticaven les mobilitzacions del GOB —com la que s’ha descrit abans— contra el Govern a Mallorca que haurien impedit compensar la pèrdua eivissenca.
A partir d’aleshores Els Verds entraren, a cada illa, en una profundíssima crisi, de la qual ja no en sortiren. L’any 2007 ja no existí cap candidatura ecologista en exclusiva. Els Verds eivissencs es dissolgueren a la pràctica, a Menorca es diluïren en la confluència amb el PSM i ERC que seria més tard Més i a Mallorca es desferen a la pràctica de la mateixa manera: el 2010 es fusionaren amb Iniciativa —una escissió d’Esquerra Unida— en una formació que més tard s’aliaria amb el PSM, i així sorgiria Més per Mallorca.
Atès que no ha existit en les últimes conteses una oferta exclusivament ecologista, no es pot saber el pes electoral del vot verd. Però la mitjana històrica de la participació ecologista a les eleccions ha estat, en millor dels casos, d’un 3% a cada circumscripció insular. D’aquest fet no s’ha de concloure, però, que l’enfrontament actual entre l’ecologisme i l’esquerra a Mallorca ha de tenir per força una disminució del suport global al PSOE, Podem i els dos Més de l’ordre del 3%. Tanmateix, la mera existència del divorci entre ecologisme i esquerra, quan falten poc més de nou mesos per a les eleccions, és potencialment molt nociu per als interessos progressistes.