Mikhaïl Khodorkovski, de 55 anys, és l’oponent de Putin a l’exili més famós. El Govern va arrestar aquest multimilionari el 2003 després d’haver discutit públicament amb el president rus Vladímir Putin i va passar 10 anys a la presó. Des que va rebre l’amnistia ha intentat impulsar la democràcia al seu país natal a través del moviment Open Russia. Ara viu a Londres.
—Senyor Khodorkovski, el Mundial s’ha celebrat a Rússia. Però, al mateix temps, el Kremlin ha sigut objecte de crítica per la manera d’actuar a Ucraïna i a Síria i per les violacions dels drets humans al seu propi país. Haurien d’haver assistit als partits, els polítics occidentals?
—El Mundial és important per al Kremlin. Vladímir Putin volia mostrar als russos i al món que són respectats i no aïllats. Però també és important per a milions de russos a qui els agrada el futbol. Per això està molt bé que no hi hagi hagut boicot. No obstant això, els fans que han vingut al Mundial són convidats dels russos, però els polítics de Putin. I penso que és immoral i políticament perillós per als polítics d’Occident expressar d’aquesta forma els seus respectes per la camarilla del Kremlin. No sabem què farà Putin després.
—Els polítics occidentals podien utilitzar les visites per ajudar a aconseguir l’alliberament dels presoners polítics, com el director de cine ucraïnès Oleg Sentsov, que va començar una vaga de fam a mitjans de maig.
—Si Putin va prometre alliberar els ostatges a canvi, evidentment, hauríeu d’anar-hi i ignorar la resta.
—Què passaria si els polítics haguessin utilitzat la visita només per abordar el tema?
—Aquest és el risc al qual s’enfronten. Si s’alliberen els ostatges després d’un viatge així, hauria estat justificat. Si no, podria no haver-ho estat. Però no em correspon a mi donar consells.
—Putin el va alliberar, a vostè, el 2013 abans dels Jocs Olímpics de Sotxi. Sentsov també és un presoner polític, condemnat per “terrorisme” per oposar-se a l’annexió de Crimea. Per què Putin no el va alliberar abans del Mundial?
—La gent del cercle més proper a Putin l’han convençut que Sentsov és un terrorista. I Putin ha pres posició com a lluitador contra el terrorisme. Considera que els informes d’intel·ligència en què es basa són absolutament fidedignes. Però això no significa que no pugui canviar d’opinió. És evident, segons el meu cas.
—En algun moment s’ha penedit ell del seu alliberament?
—Sigui com sigui, ha aprovat reobrir nous procediments criminals contra mi. S’ha adonat que, encara que no soc una amenaça per a ell fora de la presó, encara el puc molestar.
—Com a presoner vostè també va fer algunes vagues de fam. La vida de Sentsov està en perill?
—Les sondes d’alimentació són molt perilloses. L’experiència soviètica va mostrar que ningú no ho pot suportar durant més d’un any. A més, Sentsov està complint condemna pel Cercle Polar Àrtic, a Labytnangi. Només els qui han nascut allà o els qui són capaços d’adaptar-se al clima poden sobreviure 20 anys a l’extrem nord. Sentsov s’està envellint.
—El seu moviment Open Russia ha estat defensant la seva causa. Què esteu fent exactament?
—Vam donar suport actiu a les manifestacions de Moscou per a Sentsov. En la inauguració del Mundial la nostra gent va penjar una gran fotografia d’ell al costat de l’estadi Lujnikí de Moscou, però la van llevar immediatament.
—Una vegada vostè va ser considerat l’home més ric de Rússia i coneix molts russos multimilionaris sancionats personalment per Occident. Aquestes sancions estan afectant la gent correcta?
—Jo no m’atreviria a dir si està afectada la gent correcta des de la perspectiva dels països occidentals. Ni tan sols sé per què en són l’objectiu; els motius no es van fer públics. Penso que és un error.
—Com afecten les sancions a la riquesa de Rússia?
—Posem com exemple un home com Gennady Timxenko, que té una casa a Ginebra, o Ígor Setxin, que té un iot de 80 metres al Mediterrani. Evidentment, és una pèrdua si ja no els poden utilitzar. Però ho perdran tot quan Putin ja no tingui el poder. Què és més important per a ells? Ningú intentarà fer caure Putin només perquè ja no tinguin permís per viatjar als Alps bavaresos.
—Vostè està intentant influir en el progrés polític de Rússia amb una fundació. Quins són els polítics joves que vostè pensa que prometen?
—Els més coneguts són, en ordre descendent: Aleksei Navalni, Ievgueni Roizman, el polític d’esquerres Serguei Udaltsov, l’antic alcalde de Iekaterinburg, l’exdiputat a la Duma Dmitri Gudkov...
—... i Ksenia Sobtxak, la reportera de societat que es va presentar a les últimes eleccions com a la rival de Putin? Molts la van veure com una marioneta del Kremlin.
—Sobtxak juga al joc que el Kremlin li deixa jugar en política. Però és igual per a tots els polítics de Rússia. Els qui creuen la línia que ells fixen acabaran a presó. Ksenia Sobtxak em va demanar el meu suport abans de les eleccions. Jo li vaig preguntar: “Em pots garantir que després no abandonaràs el teu compromís polític? Que dedicaràs tot el temps a la política?”. Ella va contestar: “No, no puc”. Per això no li vaig donar el meu vot quan vaig exercir el dret.
—Però va acabar donant suport a Sobtxak. Alguns activistes dins del seu moviment Open Russia van organitzar la campanya electoral de Sobtxack a les regions.
—L’objectiu del nostre moviment és introduir una democràcia parlamentària. Per aconseguir-ho donem suport a polítics independents. I hi havia una divisió entre ells: quasi la meitat dels activistes van fundar oficines regionals per a Navalni, mentre l’altra meitat erigia les de Sobtxak, cosa que va suposar un conflicte en què jo mateix havia d’intercedir. Vaig dir: “Podem donar suport a algú que tingui futur en una democràcia parlamentària. Però els qui diuen que «aquest polític és l’únic que representa el nostre futur» necessiten buscar un moviment diferent”.
—Navalni, en particular, ha estat acusat de no tolerar competicions.
—El model de Navalni és el d’un líder. Sé que és coherent amb la mentalitat en la Rússia actual. Ell promet que si aconsegueix ser elegit assegurarà una forma de Govern més democràtica. Però penso que acabaria en un nou autoritarisme. Li ho vaig dir també a Navalni. Li dono suport com un dels polítics que necessita una Rússia del futur, però no com a l’únic salvador que ens conduirà a la democràcia. No necessitem un tsar benèvol, sense importar com li diguin.
—Vostè està satisfet amb els resultats que el seu moviment polític ha emès?
—És difícil estar-ne totalment satisfet. Si mirem la Rússia d’avui, hi ha dos moviments independents dins de l’espectre democràtic. Un és el de la gent de Navalni i l’altre, Open Russia. La resta estan en declivi, fins i tot el partit liberal d’esquerra Yabloko. Per a una Rússia democràtica és important que no hi hagi només una estructura d’oposició, sinó dues. Però només quan n’hi hagi tres, o encara millor quatre, estaré segur que no tornarem a caure en un nou autoritarisme després d’un canvi de règim.
—Vostè no és el primer rus ric que s’ha enfrontat a Putin i ha lluitat des de l’estranger per un canvi en el Govern. El difunt oligarca Borís Berezovski va fer el mateix. Quina diferència hi ha entre ell i vostè?
—Berezovski es veia a ell mateix com l’home que va portar Putin al poder i que, després, va ser traït pel mateix Putin. Volia crear-li problemes, no democratitzar Rússia. El meu objectiu no és enderrocar el president, sinó establir una democràcia parlamentària. Si demà mateix Putin està preparat per democratitzar ell mateix el país, hi estic a favor.
—Espera que hi hagi canvis en els pròxims anys, fins i tot abans de la fi del mandat de Putin el 2024?
—Si soc realista, és poc probable que alguna cosa canviï. Però sí que penso que Putin és capaç de canviar, encara que no hi hagi gaires probabilitats.
—Què pensa vostè sobre com s’ha implicat en Rússia l’antic canceller alemany Gerhard Schröder? Ara està en el consell supervisor de Rosneft, la companyia de petroli d’Ígor Setxin, confident de Putin.
—No estic d’acord amb el comportament de Schröder, però l’entenc. Putin el va ajudar a adoptar dos nens, així que sent molta gratitud personal. I això té com a resultat que es convenci a ell mateix que Putin no és tan roí com tothom diu. Putin ha fet una bona feina, és un professional quan es tracta de reclutar. Avui dia Schröder és un home que no té cap influència sobre ell, però, a través de Schröder, Putin pot influir en una part de la societat alemanya.
—En quina mesura influeix Vladímir Putin en Donald Trump? Creu que el Kremlin realment té material comprometedor contra ell?
—No penso que a Moscou hi hagi material important. Trump no és el tipus d’home que posarien en perill amb històries de dones. Pel que fa a les relacions financeres amb Rússia, si haguessin estat d’un nivell tan alt l’FBI se n’hauria adonat.
—Potser Putin i Trump només són ànimes bessones...
—Tampoc crec que sigui així. Per a mi, Trump és un home de negocis extravagant que vol transmetre la seva experiència en el món dels negocis al sistema de Govern. Quan es transfereixen mètodes inadequats a un nou objecte, es crea un conflicte; similar al que sorgeix en el sistema de Putin, en què un grup mafiós està intentant dirigir un país. En essència, són bastant diferents. Les similituds estan purament en la superfície.
—Rússia es troba en una situació difícil. Al contrari del que passa amb les imposades per la Unió Europea, el Congrés dels EUA s’ha assegurat que les seves sancions contra Rússia siguin difícils d’anul·lar. Què faria vostè si fos al Govern?
—En primer lloc, diria que no m’importen les sancions. Puc exportar petroli i gas de totes maneres, i Occident no ho podrà fer sense aquests càstigs, així que els ingressos seguiran sent per a mi. També tindria una visió tranquil·la sobre el tema de la prohibició d’importar certes tecnologies. Rússia és tan ineficaç econòmicament que, igualment, no pot utilitzar tecnologia d’avantguarda. Els models un poc més vells que encara podem aconseguir són suficients per als nostres propòsits. El que em preocuparia és la falta de potencial humà. La gent més productiva està abandonant el país i ja no hi venen experts estrangers. És també una qüestió de reputació.
—El Mundial pot provocar algun canvi en aquest aspecte?
—En aquest sentit, el Mundial de futbol és important, fins i tot encara que tot sol no sigui suficient. Jo, a més, reformaria les institucions. La gent que vull atreure no pot fer efecte si no és que hi ha jutjats independents i un Parlament que fa la seva feina amb professionalitat. La reputació i l’àmbit institucional són crucials. Les sancions són més secundàries.
—Vostè tenia moltes esperances en Ucraïna quan imperaven les revoltes Euromaidan. Avui dia, està vostè decebut davant de les reformes febles?
—Esperava que Ucraïna es convertís en un model per a la societat russa. Lamentablement, Putin va tenir èxit en evitar-ho. I, per desgràcia, algunes persones d’Ucraïna el van ajudar a aconseguir-ho, per pura cobdícia. A banda d’això, però, no n’estic decebut. Ucraïna és un país gran i no podem esperar canvis tan ràpids. Si els ucraïnesos impedeixen una recaiguda en l’autoritarisme, el país es convertirà en una democràcia normal després d’un o dos canvis de Govern, i l’economia també es recuperarà.
—Per què assumeix que canviarà tant la situació quan Putin deixi el càrrec? El sistema que ha creat podria perdurar després d’ell.
—Però només durant poc temps. Putin arrossegarà el país fins als límits d’una possible recuperació. Una enquesta va mostrar que el 20% dels moscovites volen anar-se’n a l’estranger, cosa que llança un missatge perillós. Si no parlem de Putin, sinó del règim de Putin, llavors no penso que visqui per al 30 aniversari. Arruïnaran el país molt abans.
—Vostè viu a Londres des del 2016. Ha mirat el Mundial des d’aquí?
—Abans jugava a futbol, però mai no he estat un fan de veritat. Com que Rússia va arribar als quarts, el vaig mirar per la tele. Emocionalment, encara soc rus.
—Senyor Khodorkovski, moltes gràcies per aquesta entrevista.