Exili

Puigdemont torna a Bèlgica amb esperit reivindicatiu

Carles Puigdemont compareix a la seu del Govern català a Brussel·les per anunciar que reprendrà la tasca que havia aturat després del seu viatge a Finlàndia, quan va ser detingut a Alemanya, on ha restat gairebé quatre mesos, deu dies inclosos empresonat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Reprendre el camí. Aquesta és la intenció amb què Carles Puigdemont torna a Bèlgica després del seu periple de retenció a Alemanya, on va ser detingut a finals de març i on ha restat per ordre judicial mentre es resolia el seu cas fins que Pablo Llarena, insatisfet per l’extradició decretada pel tribunal d’Schleswig-Holstein, va retirar l’euroordre de detenció.

Evidentment, el retorn de Puigdemont a Bèlgica és una victòria. Però no és, ni de bon tros, el final del seu viatge. Així ho ha dit textualment. El seu viatge no acabarà fins que no hi haja presos ni exiliats i “quan els catalans puguin exercir el seu dret a l’autodeterminació sense l’amenaça de la violència”. Ho deia en anglès, a l’inici de la roda de premsa compartida amb Quim Torra.

Per això, dissabte era un dia de “sentiments contraposats”. Perquè “l’existència de presos polítics i repressaliats fa més vergonya que mai”, deia referint-se a “la indignitat de les elits judicials espanyoles”. No sense enviar un missatge a “tots els demòcrates d’Espanya”, que s’haurien “de sumar a la nostra exigència de llibertat”. I un altre a l’Estat espanyol, que s’hauria “d’alinear amb Europa i fugir de la temptació eurofòbica”.

No ha estat aquest l’únic missatge. Quim Torra, pel seu compte, demanava l’Estat espanyol “que reflexioni” per l’1 d’octubre. “Com pot ser que la policia espanyola ataqués ciutadans innocents?”. També es preguntava, amb intenció, “per què l’Estat ha de viure amb estàndards democràtics malmesos” i “per què ens hi hem de resignar els catalans”. Per últim, en el tercer punt de la vergonya, enumerats així per ell mateix, es preguntava, amb retòrica, si “algú té l’esperança que anirem a un judici just”. I esmentava el ministre espanyol d’Exteriors, Josep Borrell, per interrogar-se “com taparia les vergonyes”.

Després d’alertar que Pedro Sánchez no tenia un xec en blanc per governar -referint-se a les darreres discrepàncies al Congrés- i d’ajornar la posada en marxa del Consell de la República per a després de les vacances d’estiu, Puigdemont tampoc no ha aclarit res sobre el seu calendari de desplaçaments. Un periodista li preguntava sobre si viatjaria a Perpinyà al setembre, cosa que el president no ha respost perquè “no n’hi ha res tancat”.

Una de les coses que més enorgullia Puigdemont era el fet que “la causa cada dia té més comprensió europea”. Per això, deia posar-hi tot el seu actiu. No està clar fins a quin punt arriba aquesta comprensió. Però el cas és que la roda de premsa ha comptat amb la presència de diversos mitjans europeus i en les preguntes, tant a Puigdemont com a Torra, no es desprenia el més mínim retret.

Premsa internacional

Els mitjans alemanys i belgues que s’han fet ressò del viatge de Puigdemont a Bèlgica no ho han fet tampoc en termes de confrontació. El diari alemany Die Welt informava que “el líder separatista català seguirà lluitant per la independència catalana en el seu regrés a Bèlgica”, subratllant les seues paraules que no s’aturarà fins que “els catalans puguin exercir el seu dret a l’autodeterminació sense l’amenaça de la violència”. El bavarès Suddeutsche Zeitung també recordava que a l’exili belga Puigdemont té “la seu de les seues activitats” i que “és allà on haurà de començar a treballar per la república”, tot rescatant declaracions seues.

Des de Bèlgica, el diari francòfon Le Soir destacava que “l’expresident separatista català es compromès a continuar ‘defensant la causa justa del poble català’”. En els mateixos termes destaca la notícia el diari L’avenir: “el català de cabells castanys planteja liderar la lluita per la independència des de Waterloo, el lloc on Napoleó, el 1815, va ser derrotat contra una coalició europea. Puigdemont viu allí en una casa senyorial, la ‘Casa de la República’ que serà la base des de la qual tractarà d’establir un Consell de la República, òrgan oficial de la causa separatista per internacionalitzar-la”. El mateix diari destaca que “la retirada de l’eurordre de detenció permet Puigdemont continuar la seua lluita a l’estranger”. Apunta, a més, que compta amb el suport del partit nacionalista flamenc i que “el seu nou marge de maniobra li permet augmentar la seua influència al si del moviment independentista”:

 

El moment més sensible

Carles Puigdemont ha estat rebut, com calia esperar, pels consellers en l’exili belga. Especialment emotiva ha estat la seua abraçada amb Toni Comín, qui va perdre fa ben poc el seu germà, víctima d’una malaltia.

 

Cap a Waterloo

Tot i que Carles Puigdemont ha fet la primera roda de premsa de Bèlgica des de Brussel·les, el seu destí era Waterloo. Concretament la Casa de la República, on va viure des que marxà a l’exili després de la declaració del 27 d’octubre i on restà fins finals de març, quan fou retingut a Alemanya. Ara torna a la seua llar de l’exili.

Cap a les 16.00 estava prevista l’arribada i l’acte de rebuda. Acompanyat pels també exiliats Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí i per familiars de diversos presos polítics, l’acte ha servit, sobretot, per reiterar el que havien expressat al matí. Amb la presència de polítics europeus, abans de la clausura amb el cant dels Segadors, Puigdemont ha recordat que “si demanem llibertat és perquè som prou conscients dels costos de no tenir-ne”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.