Ençà o enllà

Allà on tothom va i ningú no vol viure

La Barceloneta és, de fa dues dècades, l’exemple paradigmàtic del turisme massiu. Els pisos turístics han florit arreu d’aquest barri que lluita per mantenir una identitat que ve de lluny, ara enfrontada a l’especulació i a les seues conseqüències: lloguers desorbitats, descans interromput i joves sense més futur que el del treball estrictament temporal. Un model que amenaça altres barris del país.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’eixida del metro de Barceloneta esdevé la passarel·la del turisme més heterogeni. Famílies amb fills petits comparteixen escales mecàniques amb estudiants en grup i persones que volen lluir cos a la platja amb indumentària més o menys encertada. Tot just superada la boca, els visitants troben un quiosc de gelats i refrescos, un supermercat obert 24 hores, comerços de rent a bike i persones que els ofereixen rutes turístiques en bus per Barcelona. Poc després, multitud de restaurants amb pretensió fallida comparteixen la qualitat dels seus oferiments amb els establiments fast food amb què competeixen. Tots junts completen un paisatge que crida, amb força, “welcome, tourists”.

Els turistes són a casa. Però... i els de casa? D’orgull, no els en falta, cal dir-ho. Són ben nombroses les balconades que llueixen la bandera groga i blava del barri que fixa l’any en què va ser construït: el 1753. És poc del que queda d’aquell barri amb vocació portuària i marinera. Resta l’orgull, el record i la nostàlgia. I la resignació. Perquè la dinàmica en què es troba immers aquest nucli des del 1992 olímpic és, assumeixen els veïns, indefugible.

 

L’especulació regna a la selva

La xifra de 16.000 habitants censats el 2016 és difícil de superar. Les immobiliàries tanquen les portes als qui es presenten com a periodistes. Als qui diuen buscar un pis per comprar o per llogar, els recomanen que busquen per Poblenou, un barri a tres quilòmetres al nord on, per cert, la seua Rambla comença a estar amenaçada, també, per una massificació turística progressiva. La Barceloneta ha quedat reduïda a les necessitats dels turistes. Un pis de tres dormitoris volta els 400.000 euros. Setanta-sis punts percentuals per damunt de la mitjana de la comarca del Barcelonès. Un 27% més car, també, que la mitjana del districte de Ciutat Vella. Avui, només els qui van adquirir l’habitatge fa dècades poden fer front a la hipoteca.

L’estat dels lloguers encara és més significatiu. En qualsevol portal immobiliari és difícil trobar cap pis de vora 30 metres quadrats que no supere els mil euros mensuals. El present i el futur són per als habitatges turístics. La persecució decidida des de l’Ajuntament de Barcelona incomoda els llogaters, però no anul·la el negoci.

Així ho assegura Iolanda. Regenta una parada de peix al mercat del barri. És juliol, temporada alta. Però el mercat no sembla contagiar-se de l’atracció turística. Més buit que ple, molts comerciants esperen atendre algun client. Iolanda viu de lloguer des de fa 17 anys. El seu és un cas especial. Manté bona relació amb l’arrendadora, i per això pot assumir l’habitatge. “Però qualsevol dia, un inversor pot adquirir el bloc sencer”. En aquest cas, la connivència quedaria extingida. I el seu futur, compromès.

També al mercat del barri, el Guillem, de només vint anys, treballa a la parada de sa mare, on ven ous i pollastre. Però compta pocs clients. “El barri té pocs veïns”, diu. “El mercat s’allunya del parc temàtic en què s’ha convertit el barri”. Explica que la tendència dels veïns nadius és la de marxar, si poden. També hi ha un envelliment latent, cosa que implica que, a poc a poc, disminuesca el consum. Guillem admet que les alternatives laborals per als joves són escasses a la Barceloneta. Només treballs efímers d’hostaleria són l’opció per anar tirant. Però l’estabilitat és utòpica. Només és possible per als veïns que assumiren la hipoteca fa dècades. I molts d’ells n’estan farts.

 

Un dia a dia agitat

Josep Bolsa té 85 anys. És dels pocs que dona els seus cognoms i que es deixa fotografiar. Seu en un banc des d’on rep salutacions continuades dels seus veïns de tota la vida. Es refereixen a ell com Iaiu. És l’exemple d’una resignació ben digerida. Conta anècdotes, les que pertorben el seu descans, imprescindible a la seua edat. Però ho fa sense enfadar-se. “Anit, al carrer del Baluard, on tinc la casa, hi havia turistes enfilant-se de balconada en balconada”, recorda. “Cada nit n’hi ha una d’aquestes. Si no és vandalisme, és el soroll d’una baralla o els crits de la festa a qualsevol hora”. Iaiu viu a la Barceloneta des de fa més de seixanta anys. El va conèixer com un indret de pescadors temporals. Els últims 20 anys, diu, ha contemplat tota mena d’anècdotes pel barri. Viu en un tercer i el pis que hi ha a sobre de sa casa, d’una sola habitació, es lloga per 800 euros mensuals.

Josep Bolsa, Iaiu, veí de la Barceloneta des de fa 60 anys.

Molts dels seus veïns, com l’esmentada Iolanda, acostumen a amenaçar amb poals d’aigua els turistes que trenquen el descans. Accepten de bon grat el turisme familiar, però detesten el de borratxera, que potser és menys gran pel que fa al nombre d’assistents. Però es fa més de notar.

D’altres, com Maria i Antonio, tenen més sort. Viuen dins del barri, en una escala on els veïns continuen sent “els de tota la vida”. Però reconeixen que, avui, cada pis que queda buit es converteix en turístic. “La nostra filla no troba res per viure-hi”, diu Maria, que seu a la plaça de la Barceloneta, dominada per l’església de Sant Miquel del Port. Malgrat tot, reconeix que ara hi viuen millor que als noranta. Segons explica, llavors hi havia més delinqüència.

Precisament, pel que fa a la delinqüència, molts dels consultats la relacionen més amb la immigració que amb els turistes. Els arguments, però, són contradictoris. Dues ancianes que seuen a l’entrada del passeig Marítim protesten pels nouvinguts que regenten botigues al barri. Si bé, admeten, “no molesten en absolut”, després d’expressar incomoditat per conviure amb ells. Certament, els resultats de les eleccions municipals de 2015 reflecteixen que la preocupació dels veïns de la Barceloneta no és pas la immigració, sinó el turisme. Si no, no s’explica que Barcelona en Comú, amb el seu discurs bel·ligerant contra el model turístic, fora la força més votada amb el 31,5% dels sufragis, el doble que Convergència, el segon partit més votat.

Un carrer cèntric de la Barceloneta

L’actuació municipal d’Ada Colau, de fet, és aprovada generalment. Els veïns consultats assumeixen que la vigilància sobre els pisos és molt més constant i efectiva. Perceben un canvi i un intent de protecció. Lamenten, però, que no siga suficient. Iaiu, per exemple, admet que potser no tenen prou eines per solucionar un problema que amenaça de generalitzar-se a més llocs.

Així és la Barceloneta. L’exemple més viu del turisme massiu. La trista capital d’un model depredador. Una fotocòpia més d’un paisatge adaptat als de fora i que arracona els de dins. El cas a evitar en tants altres barris i municipis del país que viuen sota l’amenaça de convertir-se en un lloc similar. Les administracions públiques lluiten, ara més que mai, per evitar-ho. Caldrà veure si aquest treball acaba tenint resultats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.